El coneixement segons Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,11 KB





Gener 2015:



Text: "Aquesta és, doncs - vaig dir jo -... La vida privada con en la pública.".



1. Expliqueu breument (vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades



El text explica com funciona la teoria del coneixement, parlant del mite de la caverna. Aquest mite diu que tot allò que percebem en la caverna correspon a tot allò que percebem pels sentits, que sortir de la caverna correspon al coneixement del món intel·
Ligible i que el foc que il·lumina la cova és la del sol, que correspon a la interpretació de la idea del Bé, es a dir, la idea suprema.



2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:

    - Ànima: és la part d'una persona que és immortal i on resideixen les seves funcions intel·lectuals i les seves virtuts morals com la justícia i la valentia.
funcions intel·lectuals i les virtuts morals com ara la valentia i la justícia.
    - Món intel·ligible: és el món de les idees, on està establert, totes les idees.



3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: "en el món cognoscible la darrera idea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda". (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Plató Té dues idees de coneixement, la de la reminiscència, l’ànima recorda tot allò Que ha aprés en el món racional, i la Dialèctica, la idea de superació, de progrés, representada en el Símil de la Línia en el qual el coneixement es va adquirint a poc a poc de manera creixent. Aquest període de coneixement està dividit en dos i cada part fa referència a Un dels dos mons descrits per Plató. El primer, el món sensible el qual està relacionat amb els Sentiments i les emocions, i el segon, el món intel·ligible o món de les Idees, que com diu el nom és el que ens permet arribar a les idees.
Bé, el Símil de la línia comença amb el mon sensible, El primer amb el que ens trobem és la imaginació, que és el Nivell més baix de coneixement.
Un cop Has passat per aquest entrem en la part de creença, un nivell de coneixement Superior a l’anterior però encara molt limitat ja que ens situem en el món Sensible i segons Plató mai podem conèixer a partir del que sentim, veiem, Toquem, escoltem... Una vegada assolits aquests dos nivells el tercer és el De la raó, el dels objectes lògics, la matemàtica, aquest nivell ja el situem Dins del món intel·ligible, formant part del que és ciència. I finalment Arribem mitjançant la intel·ligència a les idees. 
El que diu el text és que l’última idea Que percebem és el Bé i la trobem al final del Símil de la Línia mitjançant La intel·ligència, un saber superior. Arribem a aquesta idea un cop hem avançat pel Símil de la Línia.



4. Compareu la concepció platònica de la realitat amb el pensament cristíà



Hume Té una idea de l’adquisició del coneixement molt diferent a la de Plató. Com he Dit a la pregunta anterior Plató té dues idees de coneixement: la de la Reminiscència, l’ànima recorda tot allò que ha aprés en el món racional, i la Dialèctica, la idea de progrés, mitjançant el símil de la línia que comença amb El món sensible (el dels sentiments i les emocions) i acaba amb el món Intel·ligible (el racional). Així doncs, per a Plató coneixes a partir de la Raó. Per a Hume és tot al contrari, ell creu que el coneixement es basa en les Percepcions, en les impressions, les coses vertaderes són aquelles que provenen D’una impressió.

Entradas relacionadas: