Coneixement, Creences i la Veritat: Anàlisi Filosòfica

Coneixement i saber

El coneixement és una relació entre subjecte i objecte. Distingim 2 tipus de coneixement:

• Coneixement immediat: coneixement sensorial d’allò que es percep pels sentits. El compartim amb els animals i ens permet connectar-nos al món. És el coneixement de les coses.
• Coneixement científic: exclusivament humà per la utilització del llenguatge. Permet conceptuar els elements de la realitat. És el coneixement de les proposicions.

Considerant que no sempre encertem els nostres judicis, per poder dir que una cosa és veritat hem d’establir 3 condicions que ho rectifiquen:

• Condició de creença: si creiem que una cosa és veritat, tenim la creença que realment ho és.
• Condició de justificació: hem de poder donar raons al que considerem veritat.
• Condició de veritat: concepte bàsic sense el qual no podem comprendre el concepte de coneixement, però a l'hora de verificar-lo trobem tantes cares distintes que no podrem dir certament allò que és veritat.

Creences i opinions

La creença és un element subjectiu del saber, és la justificació que el subjecte dona a un judici. Pot ser:

• Racional: quan intervé un element de subjectivitat que treballa atorgant validesa a determinades afirmacions. El coneixement general té a veure amb les creences en la mesura que comporta l’adopció d’una determinada perspectiva de les coses. Les creences racionals són compatibles amb el coneixement científic i es situen en funció de les expectatives estètiques o morals.
• Irracional: si no està justificada adequadament, és a dir, quan és una cosa que creiem però que no podem comprovar mitjançant l’experiència.

Una proposició pot ser racional si:

• És una tautologia: pertany a l'àmbit de la matemàtica o la lògica.
• Es pot comprovar directament o hi ha testimonis fiables: la proposició pertany a l’esfera dels sentits, es caracteritza per la seva immediatesa.
• Forma part o està recolzada per una teoria científica: les dades sobrepassen els límits dels sentits i es relacionen amb alguna teoria.
• Es pot deduir d’altres creences racionals: si una creença deriva d’un conjunt de creences racionals, també és racional.

Les creences solen configurar conjunts que ens ajuden a comprendre la realitat. Els conjunts són el que captem a 1ª vista. Les creences independents tendeixen a desaparèixer.

Comentari de text

Fernando Savater

Savater parla d’una raó finita. Ens comportem de forma racional però ens equivoquem. Els avanços del coneixement i el canvi de perspectiva poden dur-nos en la direcció contraria. La raó fa que els individus puguem posar-nos d’acord, organitza i agrupa les nostres creences ajudant-nos a comprendre la realitat en la que vivim.

Descartes

Considerar la veritat com allò que és indubtable fou una de les conclusions més rellevants de Descartes. Si existeix el mínim dubte, aquest no pot considerar-se científic. Qualifica el coneixement com a una cosa segura, estable i permanent. La 1ª font del coneixement són els sentits, Descartes enuncià que no són fiables i que per acostar-se a la veritat no podem fer-nos servir d’ells. El coneixement començà quan sobrepassa la frontera dels sentits i comença a utilitzar el llenguatge matemàtic.

Què és la veritat?

Descartes considera la veritat com tot allò que és clar i evident i està integrat en el llenguatge matemàtic i en el món de la certesa.

Els distints sentits de la veritat:

• Sentit epistemològic: relació que guarden les proposicions amb la realitat.
• Sentit moral: entén la veritat com a sinceritat.
• Sentit ontològic: tracta de subratllar que o quines són les propietats que pertanyen a les coses.

Dogmatisme

És una postura optimista que creu fermament que és possible conèixer les coses de forma clara i evident. Ens porta a Descartes que diu en la 1ª regla del seu mètode: “sols acceptaré com a coneixement tot allò que puga conèixer d'una forma clara i evident”. La principal crítica que podem presentar del dogmatisme és que no planteja el coneixement com a problema. El dogmatisme oblida que el coneixement és una activitat humana on ens hem de sotmetre necessàriament a la crítica. Sempre ens quedaran coses per conèixer. Segons el racionalisme, la base del coneixement són les idees innates que posseïm com a individus i que no deriven de l’experiència.

Escepticisme

Una persona escèptica és aquella que dubta i posa en qüestió les opinions establertes. L’objectiu de l’escèptic és plantejar que el coneixement és impossible. L’escepticisme pot ser:

• Radical: quan és impossible saber la veritat (Hume diu que sols pot saber de les coses com s’han comportat fins avui, no com ho faran demà).
• Metodològic: (Descartes diu que hi ha que dubtar perquè mitjançant el dubte podem arribar a veritats que siguin indubtables).

Segons l’empirisme no hi ha cap idea innata, totes parteixen del coneixement. Aquest punt de vista es troba en les personalitats escèptiques que entenen el coneixement com a impressions que mitjançant els nostres coneixements convertim en idees. Per a un escèptic si no hi ha contacte amb l’experiència no hi ha coneixement. L’escepticisme posa en dubte el concepte de veritat ja que els homes no sempre hem pensat el mateix sobre una cosa determinada.

Criticisme

El criticisme està fortament lligat a Kant. L’objectiu de la crítica és traçar els límits del coneixement, la postura crítica estaria associada a la idea que el coneixement té límits que no podem traspassar sense caure en contradiccions. El filòsof intenta establir mecanismes que possibiliten el coneixement. Segons Kant en són 2:

• La sensibilitat: “no puc conèixer allò que sobrepassa els sentits”. El paper de la sensibilitat és demostrar que qualsevol cosa ocupa un espai i dura en el temps.
• El pensament: “conèixer és pensar allò que es capta a través de l’experiència”. Kant distingeix entre conèixer i pensar, ja que els límits del pensament no existeixen; el pensament és infinit.

El criticisme tracta de conciliar el dogmatisme i l’empirisme considerant que tot el coneixement comença amb l’experiència però no prové d’ella. Conèixer és pensar allò que se sent. Hem de fer oracions amb informació recollida a través dels sentits.