Coneixement Científic vs. Saber Ordinari: Característiques, Classificació i Límits

Característiques del Saber Científic

• Crític: Distingeix el veritable del fals, justificant el coneixement amb proves.
• Fonamentat: Demostra les seves veritats.
• Descriptiu: No és valoratiu.
• Observable: Els seus objectes d'estudi són directament o indirectament observables.
• Especialitzat: Delimita el seu camp d'estudi (ex: química).
• Racional: Utilitza la intel·ligència i la raó.
• Verificable: Mitjançant l'experiència, amb tècniques que evolucionen.
• Objectiu, Sistemàtic, Universal.

Característiques del Saber Ordinari

• Racionalitat Variable: Es limita a narrar fets.
• Acrític: Coneixements no relacionats, no de sentit comú.
• Dimensió Pràctica: Tècniques de construcció o maneig d'útils.
• Assistemàtic: Coneixements no relacionats entre si.

Classificació de les Ciències

Ciències Fàctiques o Empíriques

Tracten sobre els fets, pretenen explicar la realitat material (natural, social o humana), inferint regularitats.

Ciències Formals

Tracten sobre objectes ideals (matemàtiques, lògica), amb enunciats a priori basats en el raonament.

Diferències entre Ciències Fàctiques i Formals

• Experiència / No es recorre a l'experiència
• Coherència + Correspondència amb fets / Coherència, no contradicció
• Provisionals, probables / Relatives, necessàries
• Símbols interpretats / Símbols buits

La Lògica

Ciència formal i branca de la filosofia que estudia els principis de la demostració i inferència vàlida. Analitza les formes vàlides del pensament humà, especialment el raonament formalment vàlid. No li preocupa la veritat de les premisses, sinó l'estructura del raonament per a una conclusió certa.

Estructura de raonament vàlida: Tot A és B / Tot C és A / Tot C és B.

Estructura de raonament no vàlida: Tot A és B / Tot C és B / Tot C és A.

Mètode Científic

Detecció d'un Problema

Quan alguna cosa no és com s'esperava.

Formulació d'una Hipòtesi

Observació per trobar una explicació.

Deducció de Conseqüències Observables Experimentalment

Es dedueixen previsions observables a partir de la hipòtesi (lleis universals). Esquema condicional: Si la teoria és certa, sota certes condicions, ha de succeir tal cosa.

Comprovació Empírica de les Conseqüències

Experimentació (corroboració/falsació).

Raonament Inductiu

Modalitat de raonament no deductiu: conclusions generals a partir de dades particulars. Exemple: Observació repetida d'objectes del mateix tipus → conclusió per a tots els objectes d'aquesta naturalesa.

• Complet: Si tots els casos observats tenen una característica, tots els casos la tenen.
• Incomplet: Si alguns casos observats tenen una característica, tots els casos la tenen (fal·làcia).

El Problema de la Inducció

Justificació i abast dels raonaments inductius. Exemple: Veure 50 corbs negres no garanteix que el següent també ho sigui.

Límits del Saber Científic

• Tecnologia: El coneixement està limitat per la tecnologia disponible.
• Economia i Política: Recursos i decisions polítiques influeixen en la investigació.
• Ètica: Reflexió sobre els límits ètics de la ciència.

Límits de la Ciència i el Mite

Cientisme: Confiança absoluta en el progrés indefinit, la ciència com a única forma de coneixement, esperança en la solució de tots els problemes. La confiança excessiva en la ciència implica riscos. No tot el que es pot fer tecnològicament s'ha de fer moralment. La ciència no resol problemes ètics o existencials; cal la reflexió filosòfica.

Mite: Amb l'avenç de la ciència, altres explicacions (mite, religió) van ser desplaçades. El cientifisme com a mite pot portar a la tecnocràcia: el poder de decisió exclusiu dels experts.