Conductisme: Estímuls, respostes i condicionament

El conductisme defensa l'ús de procediments estrictament experimentals per estudiar el comportament observable

El conductisme defensa l'ús de procediments estrictament experimentals per estudiar el comportament observable considerant l’entorn com un conjunt d'estímuls-resposta. Com que s’enforca en la conducta que pot ser observada prioritza l’allò objectiu respecte el subjectiu.

Estímuls

Estímul: aquest terme es refereix a qualsevol senyal, info o esdeveniment que produeix una reacció d’un organisme. L’estimul incondicionat: és un estímul que de manera automàtica provoca una resposta de l'organisme. L’estimul neutre: es un estimul que si es troba en la natura no provoca cap tipus de resposta però si està associat temporalment a un estímul incondicionat passa a ser un estímul condicionat ja que és capaç per si mateix de provocar una resposat semblant a la que provocava l’EI.

Respostes

Resposta: qualsevol reposta que sorgeix d’un organisme com a reacció a un estímul. RI:  es la resposta que ocorre en l’organisme de manera automatica quan esta present un EI. RC: es la resposta que apareix en presentarse només l’EC.

Condicionament

Condicionament: és un tipus d’aprenentatge derivat de l’associació entre estímuls i respostes. CC: procés d’aprenentatge mitjançant el qual s’associa un estímul inicial que provoca una resposta incondicionada regular i mesurable amb un esdeveniment neutre que no provocava respostes abans del condicionament. CO: procés d'aprenentatge pel qual una acció en particular es seguida per una cosa desitjable o no.

Reforç

Reforç : un reforç és qualsevol consequencia d’una conducta que augmenta laa probabilitat de q es repeteixi, castig es lo contrari.

Objecte d’estudi

Objecte d’estudi: Watson defensava l’objecte d’estudi era els fets de conducta en funció d’elements precedents. Skinnes defensava el conductisme radical q tenía com a objecte d’estudi la conducta operant que es centra en un castig o reforç x augmentar o disminuir una conducta. a traves d’aquest procès s’associa el comportament i les consquencies d’aquest. CLark Hull defensava el neo.conductisme deductiu q tenia com objecte d’estudi entendre la conducta com un mecanisme de supervivencia de l’organisme.

Mètode

Mètode: Watson va utilitzar el relfex conducionat, és q es el resultat d’una associacio entre un estimul natural i un estímul indiferent. Skinner va utilitzar com a metode l’analisi experimental de la conducta. CLark Hull va utilitzar el metode hipotetic.deductiu .

Teràpia

Teràpia: Curta durada.l’objectiu es q pacient i terapeuta colabonir per identificar els patrons de pensament i de conducta q estan causant problemes i x planificar un metode estructurat x endevant amb els objectius practics acordats. Pacient descrigui els seus problemes específics i els objectius q vol assolir. Algunes terapies son la posada en dubte de les creences irracionals i substituirles x altres alternatives, leliminació de pensaments, lexposicio gradual, els exercicis de reafirmacio personal, etc...