Condicionament Operant, Sensació i Teoria dels Llindars

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,22 KB

El Càstig i el Condicionament Operant

3. EL CÀSTIG: La conseqüència d'una conducta que fa que aquesta disminueixi. És l'efecte oposat al reforçador. Són ràpids i enèrgics, contribueixen a limitar el comportament NO desitjat. Pot provocar por i angoixa. Ens ensenya el que no hem de fer, però no el que sí hem de fer. Es defineix pels efectes que té sobre la conducta; no es podrà definir si no disminueix la conducta.

4. UTILITAT DEL CONDICIONAMENT OPERANT: Skinner finalment va haver d'acceptar l'existència dels processos mentals en el condicionament operant. Ensenyament programat. Implicava que les persones podien aprendre qualsevol cosa per si mateixes si disposaven dels materials adequats, conclusions = informació immediata de si han fet una cosa bé o malament.

Aprenentatge per Observació

El condicionament clàssic i el comportament operant expliquen una gran part dels aprenentatges, però no tots. Aquest aprenentatge l'adquirim en imitar i observar la conducta dels altres (conducta social). Al s. XX començà a imposar-se estudiar la relació dels organismes amb el seu entorn (CONDUCTISME), pretenia contribuir a fer de la psicologia una ciència objectiva de la conducta.

Sensació i Receptors Sensorials

SENSACIÓ: Els sentits permeten als organismes entrar en contacte amb el medi (tant extern com intern), això proporciona informació al cervell, el qual la processa i emet una resposta. [L'entorn en què vivim està ple d'estímuls que ens proporcionen informació constant]

Receptors Sensorials

RECEPTORS SENSORIALS: Acumulacions de terminals nerviosos que sovint s'han organitzat amb òrgans, a vegades s'han difós per tot el cos. TERMINALS NERVIOSES que transformen els estímuls en impulsos nerviosos.

  • EXTEROCEPTORS: Situats a la superfície de l'organisme, capten informació del medi i responen a estímuls originats fora del cos (vista, oïda, olfacte).
  • INTEROCEPTORS: Ens informen de l'estat de l'organisme (gana, set, malestar, benestar).
  • PROPIOCEPTORS: Ens donen notícia, també del sentiment de motricitat, no val veure-ho per sentir-ho (equilibri, saltar).
  • NOCICEPTORS: Receptors de l'organisme de situacions i substàncies adverses.

La Teoria dels Llindars

LA TEORIA DELS LLINDARS: Estudia la relació entre el fenomen físic i el fenomen psicològic. Aquesta teoria defensa que hi ha 3 tipus de llindars:

  • MÍNIM: És la quantitat d'estímul per sota de la qual un subjecte no percep una sensació (Ex. per sota d'1 so de 16 x seg. no tenim la capacitat d'escoltar-ho)
  • MÀXIM: La sensació que produeix l'estímul no varia.
  • DIFERENCIAL: És la quantitat d'estímul necessària (quan + has de produir per diferenciar el canvi), és el canvi d'intensitat.

Entradas relacionadas: