La condició humana: identitat i naturalesa

La condició humana

1. Què ens defineix com a espècie?

La condició humana és allò que ens identifica o caracteritza com a espècie.

• Plató: defineix l'ésser humà com un "bípede implume".
• Aristòtil: "L'home és un animal racional".
• Friedrich Nietzsche: "L'únic ésser capaç de prometre".
• Edgar Allan Poe: "L'únic animal que estafa".
• Martin Heidegger: "L'home és un ésser-per-a-la-mort".

La diversitat de solucions posa en relleu alguns factors:

1.1 Immanuel Kant. Què és l'ésser humà?

• Què puc reconèixer?
• Què hem de fer?
• Què podem esperar?

1.2 Quin és el lloc de l'ésser humà al món?

Quina és la seva missió o meta? No som res definit.

1.3 Passem a ser objecte d'estudi d'un subjecte que som nosaltres mateixos.

Baró de Münchhausen: havia caigut en un pou i en va sortir estirant de la seva pròpia trena.

José Ortega y Gasset: l'ésser humà és "un problema per a si mateix".

Ment: és el conjunt de les facultats de pensament que té com a funció el govern del nostre organisme.

Raó: és un conjunt de les facultats intel·lectuals de l'ésser humà, potser la matèria i els valors que se li associen.

Passió: és allò que s'escapa totalment o parcialment de la nostra comprensió i no s'acaba de tenir control voluntari.

2. Qui soc jo? La identitat personal

Els éssers humans són, en primer lloc, individus. Tenen gran influència les col·lectivitats o societats i constitueixen una espècie o gènere.

El problema de la identitat és un problema de l'individualisme. Fase del mirall: adquireixen la capacitat de reconeixement, es reconeixen a si mateixos per la seva pròpia imatge reflectida.

L'autoreconeixement implica que l'infant és capaç de "veure" que la imatge és ell mateix (el seu reflex) i no pas un altre.

El mètode introspectiu (Wilhelm Wundt) és l'anàlisi exhaustiu dels propis processos mentals, o funcions psicològiques a base de mirar cap endins.

Sigmund Freud: va aportar evidències que demostraven que molts processos psíquics importants tenen un caràcter inconscient, és a dir, no van acompanyats de consciència. El meu jo s'entén en el temps, té una durada, però està marcat per la certesa de la mort.

3. Les concepcions de la "naturalesa humana"

3.1 La concepció grecoromana

La imatge clàssica de l'ésser humà el concebia com un ésser dotat del do de la paraula o de la raó.

Plató: considerem que aquests dons resideixen en una ànima de naturalesa diferent de la del cos.

3.2 La concepció cristiana medieval

L'ésser humà apareix aquí com a resultat d'un acte de creació, com una criatura dotada d'una ànima a la qual espera un destí posterior.

L'ésser humà és el centre i el protagonista de la creació.

3.3 La concepció moderna. La nova ciència

Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei: van estendre la creença de la infinitud de l'univers.

La llibertat d'informació com una propietat personal, i es reclama com una reconstrucció política.

L'ésser humà és un objecte autoconscient, racional i autònom.

René Descartes: les persones són alhora pensament i matèria.

3.4 Materialisme i espiritualisme

Materialisme: mantenien que tot esdeveniment o tota acció es podia explicar a partir de les realitats i les seves interrelacions.

Espiritualisme: o idealistes, van arribar a afirmar que tota la realitat només tenia sentit com una obra o realització de l'esperit o la raó.

Teilhard de Chardin: per exemple, l'evolució no és incompatible amb la intervenció divina ni amb el concepte d'una ànima immortal.

4. Revisió contemporània de la imatge tradicional

Realitat material humana: és el conjunt de les relacions establertes per les persones per proveir a la seva subsistència.

Relacions socioeconòmiques: els productes de l'esperit humà resultaven a partir d'aquell moment, sospitosos de tenir un origen diferent d'aquell que enorgullia la cultura. L'esperit es redueix a la seva material: les relacions socioeconòmiques: el que hom pensa, el que hom és, està determinat per la classe social en què es viu.

Michel Le Bris: "Déu ha mort, Marx ha mort i jo no em trobo gaire bé".

• Primera mort: suposa l'acceptació de la crítica de Nietzsche al que és ideal.
• La segona mort: la crisi del pensament col·lectivista i revolucionari.
• La tercera mort: la mort del subjecte.

Les persones, dins dels límits que marquen les circumstàncies de la seva vida, tenim el que som.

5. El concepte de persona

Boeci: concepte de persona: una substància individual de naturalesa racional.

• Substància: que existeix en si mateix.
• Individual: que té indivisió interna i distinció respecte de les altres.
• Racional: que posseeix intel·ligència i voluntat lliure.

Kant va afirmar que tot individu humà, només ja per ser-ho, tenia dignitat, per tant, hauria de ser respectat, era subjecte d'obra.

Si jo tinc el dret de no ser utilitzat per un altre, també tinc el deure de no utilitzar els altres.