Concurs de Creditors: Llei 22/2003 i Procediment Concursal

Economía4,42 KB

La Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, regula la creació dels jutjats mercantils i la figura del concurs de creditors. Agilitza el procediment concursal.

Funció del concurs: el compliment de les obligacions, pel qual respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs.

  • Solutòria: per par condicio creditorum, s'estipula que tots els crèdits de la mateixa classe reben el mateix tractament.
  • Conservació de l'activitat empresarial: s'intenta que l'empresa continuï la seva activitat, ja sigui mitjançant la renegociació del deute o la venda d'una unitat productiva.
  • Càstig del deute: cal determinar si el concurs és fruit de la situació econòmica o de males pràctiques.

És un procediment d'execució col·lectiva que agrupa totes les demandes individuals dels creditors sobre l'empresa en la figura del concurs.

Presupòsit objectiu i legitimació

El presupòsit objectiu és que el deutor sigui insolvent. Si no paga per altres motius, no és insolvent. Ha de pagar amb els ingressos que proporciona l'activitat habitual de l'empresa, i no vendent els actius que usi. La insolvència s'ha de comprovar en el moment del pagament i no abans.

Quant a la legitimació, el concurs pot ser voluntari si el demana el deutor en una situació d'insolvència actual o imminent, o necessari si ho demana el creditor en una situació actual. El deutor ha de presentar el concurs en un termini de 2 mesos.

Fases del procediment concursal

La llei concursal preveu que el deutor presenti al jutjat un escrit de comunicació per informar sobre l'inici de negociacions per assolir un acord de refinançament o obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni: 3 mesos de negociació i 1 mes per presentar el concurs.

Declaració de concurs i obertura de la fase comuna

  1. Supressió: substitució del gerent o administradors, o intervenció de les facultats d'administració i disposició del deutor.
  2. Nomenament: d'una administració concursal amb un sol membre, i publicació del concurs al BOE.
  3. Comunicació de crèdits: publicació de l'informe provisional i fase d'impugnacions. Punt d'inflexió per a la comunicació de crèdits.

El procés és: declaració del concurs i emissió de l'Auto; publicació al BOE; un mes per comunicar crèdits; informe provisional; fase d'impugnacions; text definitiu.

Classificació dels crèdits concursals

Els crèdits anteriors a la declaració de concurs es classifiquen en:

  1. Privilegi especial: garantia real.
  2. Privilegi general: salaris amb límit, el 50% dels crèdits tributaris i de la Seguretat Social, i el 50% dels crèdits del creditor que va demanar el concurs.
  3. Ordinaris: la resta de crèdits.
  4. Subordinats: crèdits comunicats tard o que pertanyen a familiars del deutor, administradors o socis.

Els crèdits contra la massa són els posteriors a la declaració de concurs i tenen prioritat absoluta de cobrament.

Primera opció: liquidació

Consisteix a comptabilitzar la totalitat del patrimoni de l'empresa i establir un pla de liquidació o de venda. Amb el resultat es paga als creditors per ordre de prelació. Caldrà l'autorització judicial segons l'actiu. S'intenta vendre la unitat productiva o l'estructura productiva, o allò necessari per a l'activitat empresarial a una altra societat.

Segona opció: conveni

És una solució negociada del concurs que requereix l'aprovació, com a mínim, dels creditors que representen el 50% del deute. Existeixen límits, com que la quitança o l'impagament no pot ser superior al 50% del passiu i l'espera ha de ser inferior a 5 anys, excepte en empreses d'especial rellevància. És possible presentar una proposta anticipada de conveni amb termini des de la sol·licitud del concurs fins al final de la comunicació de crèdits. Si el conveni és incomplert, s'haurà de procedir a la liquidació.

Tracta conforme convingui al Registre.

Descargar

PDF Word HTML