Conceptes de Sociologia de l'Educació i Polítiques Socials

Teories Sociològiques i Poder

Autors Fonamentals i Conceptes Clau

• Marx: Dominació, falsa consciència, superestructura i consciència de classe.
• Althusser: AIE (Aparells Ideològics d'Estat), l'escola, la família, l'església i els mitjans de comunicació.
• Gramsci: Hegemonia cultural, consens i dominació pedagògica.
• Geertz: Sistema simbòlic i l'acte de donar sentit.
• Castells: Societat xarxa, xarxes socials i poder simbòlic.

Eixos Polítics i Ideològics

• Esquerra autoritària: Igualtat + control estatal.
• Esquerra progressista: Igualtat + llibertat.
• Dreta conservadora: Mercat + tradició.
• Dreta liberal: Mercat + llibertat.

Educació Social i Vulnerabilitat

Dins de l'àmbit de l'educació social, trobem conceptes com la meritocràcia, la naturalització cultural i la dicotomia entre competició vs. cooperació.

• Vulnerabilitat: Entesa com una debilitat individual.
• Vulnerabilització: Entesa com un procés social i una injustícia estructural.

Posicions educatives: Liberal, socialdemòcrata, conservadora i crítica-transformadora.

L'Estat del Benestar i Models Socials

Teoria d'Esping-Andersen

Se centra en l'estratificació social, el paper de la família i la desmercantilització.

Models d'Estat del Benestar

• Liberal (Anglosaxó): Baixa desmercantilització, centralitat del mercat, subsidis residuals i responsabilitat individual.
• Conservador: Basat en la cotització i l'ocupació; rellevància de la família, l'església i el principi de subsidiarietat.
• Socialdemòcrata / Nòrdic: Universalisme, igualtat, drets ciutadans i alta desmercantilització.
• Ferrera (Mediterrani): Universalisme parcial, selectivitat i la família com a eix central.
• Rodríguez Cabrero (reptes): Universalisme incomplet, segmentació, privatització, remercantilització i baixa participació.

Funcions i Pilars de l'Estat del Benestar

Segons Pérez-Orozco, les funcions són: mitigar conflictes, corregir el mercat i regenerar el benestar.

Pilars fonamentals: Educació, sanitat, pensions i serveis socials.

Evolució Històrica

• Econòmica: New Deal i Keynes.
• Social: Folkhemmet, Beveridge i Bismarck.

Funcions generals: Intervenció econòmica, plena ocupació, foment del consum, negociació col·lectiva, seguretat social i redistribució.

Polítiques Públiques i Educatives

La política social busca el benestar i la igualtat, mentre que la política educativa se centra en el currículum, el professorat, les competències i les metodologies.

Tipologies de Lowi

• Reglamentària: Establiment de normes.
• Distributiva: Assignació de recursos.
• Redistributiva: Voluntat de reduir desigualtats.
• Constitutiva: Creació d'estructures de govern.

Característiques segons Meny i Thoenig

Presenten 9 característiques: autoritat pública, orientació normativa, programa, contingut, raó de ser, coerció, transformació, distribució de recursos i conseqüències.

El Procés de les Polítiques Públiques

1. Identificació del problema.
2. Entrada a l'agenda.
3. Cerca d'alternatives.
4. Presa de decisió.
5. Implementació.
6. Avaluació.

Mecanismes de Gestió i Governança

• Descentralització ≠ Desconcentració: Fora de l'administració vs. dins de l'administració.
• Delegació ≠ Devolució: Gestionar vs. legislar.
• Mecanismes: Imposició, estandardització, harmonització, disseminació i interdependència.

Benestar Educatiu i Justícia Social

Dimensions de Tarabini

El benestar educatiu es divideix en 5 dimensions: material, institucional, relacional, cognitiva i subjectiva.

Justícia Afectiva i Èxit Educatiu

Justícia afectiva (les 4R): Redistribució, reconeixement, representació i relacions.

Èxit educatiu: Es mesura pel rendiment, l'adhesió, la transició, l'equitat i l'impacte.

Suports: Formació, recursos i acompanyament.

Professionalisme col·laboratiu: Cooperació, confiança i propòsit compartit.

Interseccionalitat (Hill Collins)

La matriu de dominació s'estructura en els nivells: estructural, disciplinari, interpersonal i hegemònic.