Conceptes de Sociologia de l'Educació i Polítiques Socials

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,09 KB

Teories Sociològiques i Poder

Autors Fonamentals i Conceptes Clau

  • Marx: Dominació, falsa consciència, superestructura i consciència de classe.
  • Althusser: AIE (Aparells Ideològics d'Estat), l'escola, la família, l'església i els mitjans de comunicació.
  • Gramsci: Hegemonia cultural, consens i dominació pedagògica.
  • Geertz: Sistema simbòlic i l'acte de donar sentit.
  • Castells: Societat xarxa, xarxes socials i poder simbòlic.

Eixos Polítics i Ideològics

  • Esquerra autoritària: Igualtat + control estatal.
  • Esquerra progressista: Igualtat + llibertat.
  • Dreta conservadora: Mercat + tradició.
  • Dreta liberal: Mercat + llibertat.

Educació Social i Vulnerabilitat

Dins de l'àmbit de l'educació social, trobem conceptes com la meritocràcia, la naturalització cultural i la dicotomia entre competició vs. cooperació.

  • Vulnerabilitat: Entesa com una debilitat individual.
  • Vulnerabilització: Entesa com un procés social i una injustícia estructural.

Posicions educatives: Liberal, socialdemòcrata, conservadora i crítica-transformadora.

L'Estat del Benestar i Models Socials

Teoria d'Esping-Andersen

Se centra en l'estratificació social, el paper de la família i la desmercantilització.

Models d'Estat del Benestar

  • Liberal (Anglosaxó): Baixa desmercantilització, centralitat del mercat, subsidis residuals i responsabilitat individual.
  • Conservador: Basat en la cotització i l'ocupació; rellevància de la família, l'església i el principi de subsidiarietat.
  • Socialdemòcrata / Nòrdic: Universalisme, igualtat, drets ciutadans i alta desmercantilització.
  • Ferrera (Mediterrani): Universalisme parcial, selectivitat i la família com a eix central.
  • Rodríguez Cabrero (reptes): Universalisme incomplet, segmentació, privatització, remercantilització i baixa participació.

Funcions i Pilars de l'Estat del Benestar

Segons Pérez-Orozco, les funcions són: mitigar conflictes, corregir el mercat i regenerar el benestar.

Pilars fonamentals: Educació, sanitat, pensions i serveis socials.

Evolució Històrica

  • Econòmica: New Deal i Keynes.
  • Social: Folkhemmet, Beveridge i Bismarck.

Funcions generals: Intervenció econòmica, plena ocupació, foment del consum, negociació col·lectiva, seguretat social i redistribució.

Polítiques Públiques i Educatives

La política social busca el benestar i la igualtat, mentre que la política educativa se centra en el currículum, el professorat, les competències i les metodologies.

Tipologies de Lowi

  • Reglamentària: Establiment de normes.
  • Distributiva: Assignació de recursos.
  • Redistributiva: Voluntat de reduir desigualtats.
  • Constitutiva: Creació d'estructures de govern.

Característiques segons Meny i Thoenig

Presenten 9 característiques: autoritat pública, orientació normativa, programa, contingut, raó de ser, coerció, transformació, distribució de recursos i conseqüències.

El Procés de les Polítiques Públiques

  1. Identificació del problema.
  2. Entrada a l'agenda.
  3. Cerca d'alternatives.
  4. Presa de decisió.
  5. Implementació.
  6. Avaluació.

Mecanismes de Gestió i Governança

  • Descentralització ≠ Desconcentració: Fora de l'administració vs. dins de l'administració.
  • Delegació ≠ Devolució: Gestionar vs. legislar.
  • Mecanismes: Imposició, estandardització, harmonització, disseminació i interdependència.

Benestar Educatiu i Justícia Social

Dimensions de Tarabini

El benestar educatiu es divideix en 5 dimensions: material, institucional, relacional, cognitiva i subjectiva.

Justícia Afectiva i Èxit Educatiu

Justícia afectiva (les 4R): Redistribució, reconeixement, representació i relacions.

Èxit educatiu: Es mesura pel rendiment, l'adhesió, la transició, l'equitat i l'impacte.

Suports: Formació, recursos i acompanyament.

Professionalisme col·laboratiu: Cooperació, confiança i propòsit compartit.

Interseccionalitat (Hill Collins)

La matriu de dominació s'estructura en els nivells: estructural, disciplinari, interpersonal i hegemònic.

Entradas relacionadas: