Conceptes de psicologia i filosofia de la ment

Conceptes fonamentals de psicologia i filosofia

Exposició progressiva

L'exposició progressiva és una tècnica utilitzada, sobretot, per tractar les fòbies. Consisteix a exposar la persona de manera gradual a allò que li fa por perquè comprovi que el perill no és tan gran com imagina. Es comença per situacions que generen poca ansietat i s'avança progressivament cap a situacions més difícils. D'aquesta manera, la persona aprèn que el perill és menor del que imaginava i la por disminueix.

Aprenentatge social

L'aprenentatge social consisteix a aprendre observant i imitant el comportament dels altres. Moltes conductes, hàbits i maneres de relacionar-nos s'adquireixen observant persones del nostre entorn, especialment durant la infantesa.

Dissociació

La dissociació és una alteració de la consciència en què la persona se sent desconnectada de si mateixa, dels seus pensaments o del que passa al seu voltant. Pot aparèixer en situacions de trauma o trastorns psicològics greus.

Possessió

A l'edat mitjana, moltes dissociacions es consideraven possessions demoníaques o espirituals perquè no existien explicacions psicològiques per entendre aquests fenòmens.

Estigma

L'estigma és la visió negativa o els prejudicis que la societat té sobre determinades persones o problemes. En salut mental, l'estigma ha fet que moltes persones amaguessin els seus problemes psicològics o evitessin demanar ajuda professional.

Jinns (o gings)

Els jinns (o gings) són éssers sobrenaturals de la tradició islàmica que, segons les creences populars, poden influir o perjudicar les persones. Són semblants a la idea de dimonis en altres cultures.

Filosofia de la ment

És la branca de la filosofia que estudia què és la ment, com funciona i quina relació té amb el cos. El seu principal repte és el problema ment-cos; és a dir, com una ment immaterial pot influir sobre un cos material. Es diferencia entre:

• Estat mental: pensaments, emocions, records, etc.
• Estat cerebral: activitat de les neurones.

Descartes i el dualisme

René Descartes defensa el dualisme, que sosté que l'ésser humà està format per dues substàncies diferents: la ment i el cos. El problema és explicar com interactuen; per això, va proposar que la connexió es feia a través de la glàndula pineal. La seva teoria és criticada perquè no explica realment com una entitat immaterial pot influir sobre una de material.