Conceptes i mètodes de descontaminació i esterilització

Conceptes de descontaminació

La descontaminació comprèn la neteja, la desinfecció i l'esterilització.

Conceptes de desinfecció

• Higienització: Reducció de les poblacions microbianes per sota dels nivells considerats segurs per a la salut pública.
• Antisèpsia: Ús de substàncies químiques (antisèptics) per inhibir o destruir microorganismes en teixits vius (pell i mucoses).

Esterilització vs. Desinfecció

• Esterilització: És absoluta. Elimina el 100% de les formes de vida, incloent-hi els virus més resistents i les espores bacterianes. S'utilitza per a material quirúrgic i de laboratori.
• Desinfecció: És relativa. Redueix el nombre de microorganismes patògens a nivells segurs, però no sol eliminar les espores. S'utilitza per a superfícies i objectes ambientals.

Mètodes físics de descontaminació

Mètodes tèrmics

Calor humida (vapor d’aigua)

És el mètode més eficaç perquè el vapor té un gran poder de penetració. Actua mitjançant la desnaturalització de proteïnes i la fusió de lípids de membrana. El sistema principal és l’autoclau, que utilitza vapor a pressió per superar els 100 ºC (com 121 ºC durant 20 min o 134 ºC durant 10 min). Altres variants són:

• Vapor efluent: 100 ºC per a medis sensibles.
• Tindalització: Escalfament fraccionat en 3 dies per eliminar espores.
• Ebullició: No garanteix l'esterilització.
• Pasteurització / UHT: Per a líquids.

Calor seca

Aquest mètode és menys eficaç que l'humit i requereix més temps i temperatures més altes per aconseguir l'esterilització. Actua també per desnaturalització de proteïnes i fusió de lípids, però amb un procés més lent. Inclou:

• Incineració o flamejat: Destrueix totalment per combustió (com la nansa al bec Bunsen).
• Forn Pasteur: Utilitza aire calent a 160 ºC durant 2 hores o 180 ºC durant 1 hora. S’utilitza principalment per a materials que no es poden humitejar.

Mètodes de radiació

• Ionitzants (raigs X i gamma): Tenen una gran capacitat de penetració. S'utilitzen per esterilitzar materials quirúrgics, xeringues i plàstics de laboratori d'un sol ús.
• No ionitzants (ultraviolada - UV): Tenen poca capacitat de penetració. S'utilitzen per a la desinfecció de superfícies i de l'aire en cabines de seguretat biològica.

Mètodes mecànics

S'apliquen quan no es poden utilitzar mètodes tèrmics.

A) Filtració

És un procés físic que reté microorganismes fent passar un fluid per un material porós. Ideal per a substàncies termolàbils (que es degraden amb la calor) com vitamines, enzims, sèrums i antibiòtics.

• Filtres de membrana: Són els més comuns (acetat o nitrat de cel·lulosa). Un porus de 0,22 µm és l'estàndard per retenir la majoria de bacteris.
• Filtració de l'aire: Es fan servir filtres HEPA, fonamentals en cabines de seguretat biològica per retenir partícules microscòpiques.

B) Sedimentació i centrifugació (mètode per densitat)

Es basen en la diferència de pes/densitat entre els microorganismes i el medi líquid.

• Sedimentació: És el procés natural per gravetat. Els microorganismes cauen al fons lentament.
• Centrifugació: Utilitza força mecànica per accelerar la separació. Permet recollir els microorganismes concentrats al fons (pèl·let) i separar-los del líquid (sobrenedant).

Control de la descontaminació

Control microbiològic ambiental

A) Ambiental

• Impactació: S'utilitzen equips que aspiren un volum d'aire determinat i fan impactar les partícules sobre el medi.
• Sedimentació per gravetat: S'exposen plaques de cultiu durant un temps perquè els microorganismes hi caiguin.

B) Superfícies de treball i manipuladors

• Tècniques d’impressió: Contacte directe del medi de cultiu (plaques Rodac) amb la superfície.
• Tècniques de frotat amb hisops (escovillons): Per a racons o zones irregulars.
• Tècniques de rentat: Per analitzar la càrrega residual en objectes.

Control del desinfectant utilitzat

Serveix per determinar l'activitat antimicrobiana real del producte. Tècniques per conèixer la CMI (Concentració Mínima Inhibitòria):

• Dilució en tub: Es fan dilucions seriades del desinfectant en tubs amb brou de cultiu i s’encuben amb la mateixa quantitat de microorganismes; es determina la concentració mínima inhibitòria del desinfectant usat (CMI).
• Difusió en placa (E-test): Aquesta tècnica combina els principis de la difusió i la dilució. S'utilitzen tires amb un gradient de concentració de l'antimicrobià. El punt on s'atura el creixement en la placa indica la CMI.
• Determinació del coeficient de fenol: Compara el desinfectant amb el fenol (patró).

Control de l'esterilització

A) Controls durant el procés

• Controls fisicoquímics: Indicadors colorimètrics (cintes, etiquetes) que canvien de color en arribar a la temperatura. No donen informació del temps, només de la temperatura assolida.
• Controls biològics: Els més segurs. S'utilitzen vials amb espores que s'introdueixen juntament amb la càrrega esterilitzada. Després del cicle, s'incuben: si el brou (amb indicador de pH) canvia de color, l'esterilització ha estat fallida (les espores han sobreviscut); si no canvia, l'esterilització és correcta.

B) Control del producte esterilitzat

• Transferència directa: Es posa la mostra en medis de cultiu i es controla el creixement durant 2 setmanes.
• Test de promoció del creixement: Es confirma que els microorganismes testimonis són viables (3 dies per a bacteris, 5 per a fongs). Serveix per prevenir falsos negatius deguts al medi.
• Test de bacteriòstasi: Avalua si la mostra té propietats que inhibeixen el creixement per si mateixes. Es fa inoculant la mostra i un control positiu. També serveix per prevenir falsos negatius.