Conceptes Fonamentals de Teoria Musical: Ritme, Melodia i Intervals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,06 KB
El Ritme i la Mètrica Musical
Figures Musicals i Equivalència
El ritme és la combinació de figures musicals que indica la seva durada.
La relació d’equivalència entre figures estableix que cada figura és igual al doble de la figura següent o, el que és el mateix, cada figura equival a la meitat de l’anterior. Aquesta relació és aplicable a totes les figures musicals.
La Pulsació
La pulsació és la unitat de mesura que permet relacionar la durada de les figures. En definitiva, és la velocitat del ritme (el tempo).
El Compàs: Definició i Tipus
El mot compàs té dos significats plenament diferenciats:
- Espai entre línies divisòries: L'espai que hi ha entre línies divisòries (línies verticals que segmenten el pentagrama).
- Indicador de compàs: El trencant inicial que s’escriu després de la clau i que, mitjançant el numerador, indica la quantitat de figures que s'utilitzen inicialment entre línies divisòries, i mitjançant el denominador, indica la figura unitat de temps.
Classificació dels Compassos
Els compassos es classifiquen segons el nombre de pulsacions i la seva divisió:
- Segons el nombre de pulsacions:
- Binaris: Tenen dos cops de pulsació entre línies divisòries.
- Ternaris: En tenen tres.
- Quaternaris: Hi ha quatre cops de pulsació.
- Segons la divisió de la pulsació:
- Simples: Si cada cop de pulsació es pot dividir en dues parts iguals (en meitats).
- Compostos: Si els cops es poden dividir en tres parts iguals.
La Melodia i l'Altura Sonora
Definició de Melodia
La melodia és la combinació de notes musicals, on s’especifica l’altura (la gravetat o elevació sonora): do, re, mi, fa, sol, la, si.
La Clau Musical
La clau es tracta d’un signe gràfic que introdueix un codi de lectura. La clau és un signe que, com indica el seu nom, defineix la posició de les notes al pentagrama.
Hi ha 3 grafies principals i 7 codis de lectura possibles:
- Clau de Sol
- Clau de Fa
- Clau de Do
Procediment de Lectura
El procediment de lectura hauria de respectar un ordre descendent i nominal. Les seqüències de lectura són, respectivament:
- Misolsire
- Fa
- Fa
- La
- Domi
Alteracions i Armadura
Les Alteracions
Les alteracions són signes gràfics que modifiquen l’altura normal (natural) d'una nota. Per modificar la seva altura fem ús d’aquestes 3 grafies:
- Bequadre (Becaire): Torna la nota alterada al seu estat natural.
- Sostingut: Apugem l’altura del so un semitò.
- Bemoll: Baixa l’altura del so un semitò.
Les alteracions afecten totes les notes d’igual nom i altura dins d'un compàs.
Doble Alteració i So Enharmònic
Hi ha la possibilitat de doblar l’efecte de l’alteració si escrivim el signe dues vegades.
- Exemple: Do doble sostingut = Re
- Exemple: Mi doble bemoll = Re
El So enharmònic és aquell que té més d’un nom (Exemple: Do doble sostingut).
L'Interval
L’interval és la distància entre dues notes i es mesura mitjançant un nombre ordinal.
La unitat de mesura de les distàncies entre sons és el to. Les excepcions són Mi-Fa i Si-Do, on les distàncies entre aquests sons són la meitat d'un to (semitò, st).
L'Armadura
L’armadura és el conjunt d’alteracions que s’escriuen immediatament després de la clau i abans del compàs, i que serveixen per alterar de manera permanent unes notes determinades de la partitura.