Conceptes Fonamentals de Lingüística i Teoria del Llenguatge

Fonaments de la Lingüística i el Llenguatge

Processos d'adquisició i modalitats

Adquisició vs. aprenentatge: L’adquisició és el procés natural i inconscient mitjançant el qual els infants desenvolupen la seva llengua materna. L’aprenentatge és un procés més conscient i habitual en l’adquisició de segones llengües.

Modalitat oral vs. gestual-visual: La modalitat oral utilitza el canal vocal-auditiu. La modalitat gestual-visual utilitza el canal visual i els moviments de mans, cara i cos, com en les llengües de signes.

Disciplines de l'estudi lingüístic

• Fonètica: Disciplina que estudia la producció, transmissió i percepció física dels sons del llenguatge.
• Fonologia: Disciplina que estudia l’organització dels sons dins d’una llengua i la seva funció distintiva.
• Morfologia: Disciplina que estudia l’estructura interna de les paraules.
• Sintaxi: Disciplina que estudia com es combinen les paraules per formar frases i oracions.
• Semàntica: Disciplina que estudia el significat lingüístic.
• Pragmàtica: Disciplina que estudia com el context influeix en la interpretació dels missatges.

Perspectives i evolució de la llengua

• Lingüística sincrònica: Estudi d’una llengua en un moment concret de la seva història.
• Lingüística diacrònica: Estudi dels canvis que experimenten les llengües al llarg del temps.
• Filogènia: Estudi de l’evolució del llenguatge en l’espècie humana.
• Ontogènia: Estudi del desenvolupament del llenguatge en un individu.
• Glossogènia: Estudi de l’origen i l’evolució històrica de les llengües concretes.

Branques i aplicacions interdisciplinàries

• Lingüística teòrica: Branca que busca explicar els principis generals del funcionament del llenguatge.
• Lingüística aplicada: Branca que aplica els coneixements lingüístics a problemes pràctics com l’ensenyament o la traducció.
• Sociolingüística: Estudia la relació entre llengua i societat.
• Antropologia lingüística: Estudia la relació entre llengua i cultura.
• Psicolingüística: Estudia els processos mentals implicats en el llenguatge.
• Neurolingüística: Estudia les relacions entre cervell i llenguatge.
• Processament del llenguatge natural: Camp que combina lingüística i informàtica per permetre que els ordinadors processin llenguatge humà.
• Aprenentatge de llengües: Disciplina que estudia com s’adquireixen llengües diferents de la llengua materna.
• Biolingüística: Disciplina que estudia les bases biològiques i evolutives del llenguatge.

Semiòtica: El sistema de signes

Estímuls vs. signes: Un estímul és qualsevol informació percebuda pels sentits. Un signe és un estímul que representa una altra cosa.

• Representamen: Element perceptible que actua com a signe segons Peirce.
• Interpretant: Concepte mental que genera el signe en l’observador.
• Objecte: Realitat a la qual fa referència el signe.
• Sistema de signes: Conjunt organitzat de signes relacionats entre si.
• Significant: Forma física o perceptible del signe lingüístic.
• Significat: Concepte associat al significant.

Propietats del signe i del llenguatge

• Arbitrarietat: Absència de relació natural entre la forma d’una paraula i el seu significat.
• Caràcter lineal: Propietat segons la qual els elements lingüístics es produeixen successivament en el temps.
• Mutabilitat: Capacitat dels signes lingüístics de canviar al llarg del temps.
• Immutabilitat: Dificultat que tenen els individus per modificar els signes de manera voluntària.
• Discreció: Propietat segons la qual el llenguatge està format per unitats separables i diferenciades.
• Categorització: Procés mental d’agrupar elements segons característiques comunes.
• Agrupament o estructura: Organització jeràrquica de les unitats lingüístiques.
• Composicionalitat: El significat global depèn del significat de les parts i de la seva combinació.

Fenòmens de les llengües de signes i iconicitat

Naixement espontani d’una llengua: Procés pel qual una comunitat crea una llengua nova de manera natural, com va passar amb la llengua de signes de Nicaragua.

Simultaneïtat: Propietat de les llengües de signes que permet expressar diversos elements lingüístics al mateix temps.

Iconicitat primària: Relació directa de semblança entre un signe i el seu significat.

Iconicitat secundària: Relació de semblança que s’ha desenvolupat posteriorment dins d’un sistema lingüístic ja establert.