Conceptes Fonamentals de l'Ètica Kantiana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,87 KB
- Actuar conforme al deure: Fer una acció que coincideix amb el deure, però per inclinació o interès, no per respecte a la llei moral.
- Actuar de manera contrària al deure: Fer una acció que viola la llei moral i s’oposa al que el deure prescriu.
- Actuar per deure: Fer una acció únicament per respecte a la llei moral, no per inclinació ni interès.
- Bona voluntat: Voluntat que actua per respecte a la llei moral i és bona en si mateixa, independentment dels resultats.
- Categòrica: Aplicar les normes morals sense condicionar-se per circumstàncies ni conseqüències, obrant només per respecte a la llei moral.
- Ètica a posteriori: Teoria ètica que afirma que el coneixement moral s’obté de l’experiència i els fenòmens sensibles, no de la raó pura.
- Ètica a priori: Teoria ètica que estableix les seves normes sense recórrer a l’experiència sensible per tal de garantir l’universalitat d’aquestes.
- Ètica autònoma: Teoria ètica que defensa que les normes morals són dictades per la raó i la voluntat pròpia, no imposades externament.
- Ètica deontològica: Teoria ètica que afirma que una acció és correcta només si s’actua per respecte al deure, no només conforme al deure.
- Ètica formal: Teoria ètica que no ens indica què hem de fer, sinó com hem d’actuar.
- Ètica heterònoma: Teoria ètica que sosté que les normes morals provenen de forces o autoritats externes, no de la raó pròpia.
- Ètica material / teleològica: Teoria ètica que té un contingut i, per tant, orienta la vida humana per tal d’aconseguir un bé suprem per a l’home.
- Imperatiu categòric: Actuar segons màximes que puguin ser elevades a llei universal.
- Llei moral: Llei universal que determina la bondat d’una acció a partir de l’imperatiu categòric.
- Llibertat: Capacitat de la raó pràctica d’actuar segons la llei moral (per deure) o deixar-se portar pels desitjos.
- Norma hipotètica: Tipus de norma moral en la qual l’acció està condicionada per un fi.
- Postulats de la raó pràctica: Idees no demostrables racionalment, però necessàries per donar sentit, valor i coherència a l’esforç de la vida moral.
- Raó pràctica: Facultat que s’ocupa de determinar els principis de l’acció moral, és a dir, de definir com hem d’actuar segons normes o màximes.
- Raó pura: Facultat que s’ocupa del coneixement de fets, és a dir, de conèixer com són les coses a partir de l’elaboració de judicis.