Conceptes Fonamentals d'Economia i Mercats Internacionals

1. Factors productius

Els factors productius inclouen recursos naturals, capital, tecnologia i capital humà (persones o màquines qualificades). Els gustos dels consumidors i les economies d'escala permeten ampliar mercats i reduir costos de producció.

2. Comerç internacional: Lliure canvi vs. Proteccionisme

Lliure canvi

Defensa l'absència d'obstacles al comerç. Els seus avantatges són:

• Eficiència: Permet l'especialització productiva.
• Competència: Redueix els preus en competir amb l'exterior.
• Varietat i qualitat: Major diversitat de productes.
• Menors costos: Accés a més mercats.

Proteccionisme

Defensa posar obstacles (aranzels, quotes) als productes estrangers per:

• Evitar dependre d'altres països en indústries clau.
• Fomentar la indústria nacional i protegir l'ocupació.
• Protegir indústries naixents.
• Recaptar ingressos mitjançant aranzels.

4. Nivells d'integració econòmica

• Àrea de lliure comerç: Eliminació de barreres entre països (ex: NAFTA).
• Unió Duanera: Àrea de lliure comerç + aranzel comú davant tercers (ex: MERCOSUR).
• Mercat Comú: Unió Duanera + lliure circulació de treballadors i capitals (ex: CEE).
• Unió Econòmica: Mercat comú amb polítiques econòmiques comunes (ex: UE).
• Integració econòmica plena: Unificació total amb un govern central.

5. La Unió Europea (UE)

Creada el 1957 amb el Tractat de Roma (CEE) i consolidada el 1992. Es finança mitjançant aportacions dels estats, l'IVA i els aranzels. Les seves polítiques principals són la PAC (agricultura) i la Política Regional. La UEM gestiona l'euro i la política monetària única, amb el Pacte d'Estabilitat que limita el dèficit (<3%) i el deute (<60%).

7. Actius financers

Contractes on l'estalviador presta diners a canvi d'una rendibilitat futura. Es caracteritzen per la liquidesa, la seguretat (risc) i la rendibilitat.

• Renda fixa: Rendibilitat i termini establerts. Risc moderat.
• Renda variable: Sense termini ni rendibilitat fixa (ex: accions). Més risc, però potencial de més benefici mitjançant dividends o revaloració.

8. Intermediaris financers

Connecten estalviadors i inversors transformant actius.

• Bancaris: Creen diners (Banc d'Espanya, banca privada).
• No bancaris: No creen diners (ICO, asseguradores, fons de pensions, leasing, SGR, fons d'inversió, factoring, brokers i dealers).

9. Distribució de la renda i equitat

La renda es reparteix segons la quantitat de factors, l'escassetat i la contribució a la producció. L'Estat intervé per garantir l'equitat (horitzontal i vertical) mitjançant impostos, despesa pública i transferències per reduir la pobresa.

10. Els cicles econòmics

Fases: Fons (mínim), Expansió (creixement), Sostre (màxim) i Recessió (caiguda). L'Estat utilitza polítiques estabilitzadores (monetària i fiscal) per gestionar la demanda. En casos d'estamflació (caiguda de producció + inflació), s'apliquen polítiques d'oferta a llarg termini (educació, R+D, infraestructures).