Conceptes Fonamentals de Dret Civil i Mercantil

Test de Coneixements Jurídics

1. Una persona jurídica és:
   c) Un ens transindividual al qual l'ordenament reconeix subjectivitat.
2. Marqui la resposta correcta:
   a) La substitució del creditor per un altre creditor requereix el consentiment del deutor.
3. La inclusió d'un deutor en un fitxer de solvència patrimonial:
   b) Requereix que prèviament s'hagi requerit de pagament a qui corresponia el compliment de l'obligació, i també requereix que el deutor hagi estat informat que, en cas d'impagament, es podrà comunicar l'impagament a un fitxer de solvència patrimonial.
4. L'autonomia de la voluntat:
   b) És el poder que tenen les persones per crear, determinar el contingut, negociar o extingir relacions jurídiques, i se subjecta a uns límits que són la llei i la moral.
5. La representació:
   c) És el fenomen jurídic en virtut del qual una persona (representant) actua en nom i en interès d'una altra (representat o dominus), produint-se els efectes d'aquesta actuació en l'esfera jurídica d'aquesta última.
6. El contracte de compravenda:
   b) Obliga a lliurar la cosa i pagar el preu, i també produeix per ella mateixa la transmissió de la propietat.
7. La possessió:
   b) És el poder de fet sobre una cosa o un dret que exerceix una persona, sigui com a titular o per mitjà d'una altra persona, i quan no hi ha cap títol jurídic que l'empari s'anomena precari.

Preguntes Teòriques de Dret

1. La doctrina de l'aixecament del vel

La doctrina de l’aixecament del vel permet al jutge deixar sense efecte la personalitat jurídica d’una societat quan aquesta s’utilitza de manera fraudulenta. El “vel” és la separació legal que existeix entre la persona jurídica i les persones físiques que la integren, i que normalment protegeix aquestes últimes de respondre personalment. Quan s’aixeca aquest vel, es pot investigar qui exerceix realment el control de l’entitat i qui s’ha beneficiat de les seves actuacions, per fer-los responsables directes. Aquesta doctrina s’aplica en casos de frau, evasió fiscal o abús de drets, amb la finalitat d’evitar que la personalitat jurídica s’utilitzi com a instrument per eludir responsabilitats legals.

2. El concepte de veracitat de la informació

La veracitat de la informació és un requisit clau en el dret a la llibertat d’expressió i en la protecció del dret a l’honor. Exigeix que la informació difosa hagi estat contrastada amb una diligència raonable per evitar la propagació de rumors o falsedats que puguin perjudicar una persona. No cal que la informació sigui absolutament certa, sinó que sigui veritable en el sentit que s’hagi actuat amb la deguda diligència, utilitzant fonts fiables i comprovant els fets abans de difondre’ls. Si es publica informació errònia per negligència, es poden vulnerar els drets a l’honor i generar responsabilitat legal.

3. La teoria del títol i el mode

La teoria del títol i el mode estableix que la transmissió de la propietat d’un bé requereix dues condicions indispensables:

• El títol és el contracte o acte jurídic que justifica la transmissió, com la compravenda, la donació o la permuta, i manifesta la voluntat de les parts de transferir el bé.
• El mode és l’acte que fa efectiva aquesta transmissió, mitjançant el lliurament o traditio del bé, que en els béns mobles consisteix en el lliurament físic i en els béns immobles en la inscripció al Registre de la Propietat.

El principi bàsic és que el títol expressa la voluntat de transmetre, però només amb el compliment del mode la transferència de propietat esdevé efectiva davant la llei i davant tercers.

4. El contracte d'intermediació

Els contractes d’intermediació són aquells en què una persona, l’intermediari, facilita un acord entre dues parts sense formar part directa del contracte principal. L’intermediari no respon sobre l’objecte ni sobre les condicions del contracte entre les parts, sinó que n’afavoreix la celebració, habitualment a canvi d’una comissió. Dins d’aquesta categoria s’inclouen:

• La mediació: on l’intermediari només facilita la comunicació i l’acord.
• La comissió: en què actua en nom d’una de les parts per executar el contracte.
• L’agència: on l’agent actua de manera continuada en nom d’una empresa o persona.

Aquests contractes es regeixen pels principis de confiança i bona fe, i estableixen clarament els drets i obligacions de les parts implicades.