Conceptes filosòfics i lògics: definicions, veritat i raonament
Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,91 KB
Definicions del concepte de triangle
Definició real: [triangle] → polígon de 3 costats i 3 angles.
Definició nominal: [triangle] → s. XIV del llatí triangŭlum (tri = 3 + angŭlum = angles).
Definició lèxica: [triangle] → nom masculí singular. Camp: Geometria.
Definició estipulativa: [triangle] → primer cop que es va intentar nombrar, s'hi va basar en la seva forma i pels cinc components que estava format.
Definició segons la denotació per enumeració: [triangle] → triangle equilàter, triangle isòsceles, triangle escalè.
Definició segons la denotació per exemples: [triangle] → 1. Triangles: per exemple, la forma d'una sola cara d'una piràmide.
Definició segons la denotació per ostensió: [triangle] → 1. Triangles: la forma geomètrica de la punta d'aquella fletxa.
Definició segons la intenció per gènere i diferència: [triangle] → 1. Triangles: com un rombe, però per la meitat amb sol 3 costats. || Vertebrats i invertebrats.
Definició segons la intenció per sinonímia: [cotxe] → cotxe se'n diu automòbil.
Definició segons la intenció per context: [banc] → vam seure en un banc. / Vam entrar a dins del banc.
Definició segons la intenció operativament: [seure] → recolzar el pes del cos sobre dels glutis i dels triceps en una superfície majoritàriament plana.
Definició segons la intenció recursivament: [50] → 10 vegades 5.
Qüestions fonamentals de la filosofia
Metafísica: D'on provenen les formigues?
Ontologia: Què és la vida i què és la mort?
Lògica: Quan realment podem afirmar que sabem alguna cosa?
Ètica: Realment és just limitar la llibertat a l'hostaleria a la gent no vacunada contra la COVID-19?
Estètica: Realment és art una fotografia?
Epistemologia: Quan es pot considerar que una proposició és vertadera?
Teories de la veritat
Veritat per correspondència: Entre allò que es diu i l'objecte al qual fa referència hi ha una relació d'igualtat amb la realitat.
Exemple: Les cadires de les classes de l'institut tenen 4 potes.
Veritat per semàntica: Compleix la forma correcta del llenguatge.
Exemple: Les cadires de les classes tenen dues potes.
Veritat per pragmàtica: Quan aquesta veritat té una utilitat pràctica.
Exemple: Argument defensant la utilitat de les vacunes: “Les vacunes són funcionals perquè la gent que està vacunada n'agafa menys fort...”
Veritat per consens: Se decideix a nivell col·lectiu donar-la per vertadera.
Exemple: La força de la gravetat terrestre s'ha determinat com 9,81 N.
Veritat per perspectiva: Varia en funció del punt de vista de cadascú.
Exemple: El campanar de la Seu vetlla està a la dreta del Turó.
El campanar de la Seu vetlla està a l'esquerra del Turó.
*Depenent del punt que agafis com a referència, serà correcta una o l'altra.
Tipus de raonament
Inductiu: D'una observació concreta a una afirmació general. “Si la Terra i el Sol tenen gravetat, la resta de cossos celestes també en tenen”.
Deductiu: D'una afirmació general a una proposició concreta. “Si el guix és blanc, la ratlla serà blanca”.
Analític: Estudi part a part d'algun concepte. “Els cotxes poden ser compactes, sedans, cupès, tot camins, tot terrenys, esportius...”
Sintètic: Estudi d'un concepte de manera generalitzada i resumida. “Els cotxes són els vehicles de 4 rodes”.
Comparatiu: Contrasta conceptes per trobar-hi semblances i diferències. “Un SUV s'assembla a un compacte (també anomenat atxback) o a una ranxera, però és més alt i més pesant. Com un tot terreny, però més baix, més confortable per carretera, i més aerodinàmic”.
Analògic: Troba característiques semblants entre objectes, donant per probable que les característiques restants també siguin semblants. “Si un sedan i una ranxera del mateix model tenen la mateixa cilindrada però mida de maleter diferent, tindran formes de maleter diferents”.