Conceptes Clau de la Imatge i la Comunicació Visual: Plans, Història i Codis

Plans Cinematogràfics i Fotogràfics

• Gran Pla General: Mostra una visió global de l'entorn.
• Pla General: S'utilitza per visualitzar i situar completament el nostre model.
• Pla Conjunt: Capta un entorn general o un grup de persones.
• Pla Sencer: Els límits superiors i inferiors coincideixen amb el cap i els peus.
• Pla Americà: Des del melic fins als genolls.
• Pla Mig: La meitat del cos.
• Primer Pla, Primeríssim Pla i Pla Detall.

El Procés de Comunicació

Els elements clau del procés de comunicació són:

• Emissor
• Receptor
• Missatge
• Canal
• Codi
• Context: La situació en què es produeix la comunicació i que serveix per facilitar la comprensió del missatge.

Les Caixes d'Òptica (Mondo Nuevo)

Les caixes d’òptica (1750), anomenades també Mondo Nuevo, Boîte d’Optique o Rare-Show, són imatges que s’observaven individualment mirant-se en el seu interior. Estaven formades per una gran lent d’augment, que se sostenia verticalment per un peu de taula, darrere de la qual hi havia un mirall de 45 graus on el gravat col·locat sobre la taula quedava reflectit.

Fites Històriques de la Fotografia

El Daguerreotip (1839)

El 1839, el francès Louis Daguerre va desenvolupar una tècnica que consistia a cobrir amb una solució de plata una placa de coure i projectar-hi durant trenta minuts la llum reflectida d’una imatge. Quan la imatge ja havia quedat estampada, se submergia la placa en un dissolvent, de manera que la imatge apareixia gradualment.

El Calotip (1841)

El 1841 va arribar el calotip de la mà de Henry Fox Talbot, que s’elaborava amb materials més econòmics i permetia realitzar multitud de còpies positives partint d’un negatiu inicial. Per tant, la fotografia analògica d'avui prové del calotip.

La Persistència Visual o Retiniana

La persistència visual o retiniana explica que les imatges que visualitza l’ull es mantenen unes fraccions de segon després que hagi desaparegut l'estímul. D’aquesta manera, la visió d’una successió d’imatges en un període de temps determinat és assimilada amb continuïtat, i això és el que finalment genera la sensació de moviment.

Funcions de la Imatge

Les funcions principals de la imatge són:

• Funció informativa
• Funció emotiva
• Funció simbòlica
• Funció poètica
• Funció fàtica o metalingüística

La Imatge Digital

La imatge digital és una imatge electrònica formulada mitjançant un codi que l’ordinador comprèn: el sistema binari. Aquest sistema està constituït per dos dígits (0 i 1) que s’anomenen bits i que, aïllats o en combinacions, permeten representar qualsevol tonalitat de color i qualsevol figura.

Tipus d'Imatges Digitals

• Imatges Vectorials: Estan formades per línies que resulten d’operacions matemàtiques (vectors) i són utilitzades en múltiples aplicacions relacionades amb colors plans.
• Imatges en Mapa de Bits (Rasteritzades): Estan formades per punts i suposen la base de la tecnologia fotogràfica digital. Cadascun d’aquests punts s’anomena píxel.

Codis d'Imatge i Representació Visual

Senyalètic

La imatge s’utilitza en la seva funció simbòlica i transmet determinada informació amb els seus trets morfològics (forma, color, espai o posició). Per exemple, els semàfors.

Ideogràfic

Està relacionat amb l’anterior, però es troba més a prop de la funció referencial. Molts senyals representen d’alguna manera la realitat (com les siluetes humanes en els senyals de trànsit), a més de tenir un significat simbòlic.

Gràfic

Es refereix a la comunicació mitjançant elements morfològics que no tenen un significat simbòlic ni referencial; només expliquen la informació per mitjà de l’espai. Pot estar relacionat amb la funció estètica, ja que facilita la percepció de la informació.

Pictòric

És el codi que s’acosta a la realitat de manera natural, intentant representar-la mitjançant tècniques d’il·lustració o reproducció (p. ex., pintures).

Icònic Seqüencial

Relaciona l’aspecte gràfic i visual amb l’espai i el temps. Són imatges que reprodueixen el moviment o el temps mitjançant seqüències, mostrant diferents imatges unides que en construeixen una de sola.

Icònic Superior

La incorporació del volum o tridimensionalitat, el llenguatge verbal o la representació suposen un nivell icònic superior (p. ex., l'escultura, el teatre, la realitat virtual o la mímica).