Conceptes Clau de la Història Contemporània: Protectorat i Vagues
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,2 KB
Protectorat
Institució de dret internacional per la qual un Estat protector (en aquest cas dos, França i Espanya) dirigeix la política de l'Estat protegit (el Marroc) i assumeix l'obligació de defensar-lo d'agressions exteriors. En la pràctica, va ser un instrument europeu de dominació colonial a l'Àfrica i l'Àsia, que mantenia les aparences mitjançant un teòric reconeixement de les autoritats locals del territori ocupat.
Setmana Tràgica
Període de protesta i violència urbana viscut a Catalunya, fonamentalment a Barcelona, l'estiu de l'any 1909 (finals de juliol i principis d'agost). L'esclat d'aquell fenomen es vincula a la guerra colonial espanyola al Marroc, la mobilització en contra de la qual va motivar l'inici de les protestes que pretenien evitar l'embarcament de les tropes cap al nord d'Àfrica des del port de Barcelona.
Si bé republicans, socialistes i anarquistes van intentar canalitzar el descontentament social a través de l'organització d'una vaga general, el moviment es va descontrolar i es van multiplicar:
- Els enfrontaments entre la població i les forces d'ordre públic.
- Els atacs i incendis als edificis religiosos de Barcelona.
La repressió va ser molt dura, tant pel que fa al control de les protestes com a la repressió posterior exercida des de l'Estat.
Vaga general
Moviment sindical de protesta enfront d'una greu situació econòmica i social, la convocatòria del qual pot estar dirigida al proletariat o a altres sectors de la societat en una situació igualment precària.
Vaga revolucionària
Vaga que respon a propòsits de subversió política de caràcter general. Encara que pot motivar-se en reivindicacions econòmiques o socials, el seu objectiu supera aquestes demandes. Va ser un mitjà de lluita del sindicalisme revolucionari i ideologies socialistes (comunisme, anarcosindicalisme), mitjançant el qual una vaga general a gran escala desembocaria espontàniament en una revolució proletària, instaurant una forma de govern i un model econòmic fonamentat en la col·lectivització o l'autogestió obrera.