Conceptes, Classificació i Mètodes Clau de la Ciència

Definició i Conceptes Fonamentals de la Ciència

Què és la Ciència?

La Ciència és una activitat d'investigació, el resultat d'aquesta activitat i l'aplicació pràctica d'aquest resultat. La paraula ciència prové del llatí scire, que significa "saber".

Investigació Científica

L'Investigació científica és una complexa activitat intel·lectual que es duu a terme en universitats i centres d'investigació.

Coneixement Científic

El Coneixement científic són conjunts sistemàtics d'idees racionals i objectives.

Classificació de les Ciències

Les ciències es divideixen principalment en formals i fàctiques:

1. Ciències Formals

   • S'ocupen d'objectes ideals que només es troben en la ment humana.
   • Exemples: La lògica i la matemàtica. Inventen els seus objectes i estableixen relacions entre aquests.
   • El seu objecte d'estudi són constructes conceptuals, com càlculs, raonaments i teories.
   • Els seus mètodes d'investigació o demostració són diferents dels de les ciències empíriques.
   • Aquestes utilitzen el mètode axiomàtic.

2. Ciències Fàctiques

   S'encarreguen d'objectes i esdeveniments que existeixen en el món material. Dins de les ciències fàctiques podem distingir:

   • Ciències Naturals

     S'ocupen de qualsevol objecte de la natura (astronomia, física i biologia). Utilitzen el mètode hipoteticodeductiu.

   • Ciències Socials

     Exemples: La psicologia, l'economia, la política i la història. Utilitzen el mètode hermenèutic.

   • Ciències Socionaturals

     Exemples: La psicologia i la geografia. Utilitzen tant el mètode hermenèutic com l'hipoteticodeductiu.

Elements Clau de la Ciència

• Concepte Científic: Són o bé precisions extraordinàries de conceptes ordinaris o bé conceptes nous que es refereixen inequívocament a nous aspectes de la realitat.
• Llei Científica: És un enunciat general que descriu l'existència de certes regularitats dels objectes del món.
• Teoria Científica: És un conjunt ordenat d'enunciats, especialment lleis i, de vegades, hipòtesis científiques sobre un determinat àmbit de la realitat.

Distinció entre Ciència i No-Ciència

És crucial diferenciar entre el coneixement científic rigorós i les pràctiques que no ho són:

A) Ciència

Exemples: L'astronomia o la química. Resulta de difícil accés, ja que és pròpia d'especialistes.

B) No-Ciència

Exemples: L'astrologia o l'alquímia. Aprofita el prestigi de la ciència per presentar els seus continguts com si fossin veritablement científics. Contamina les opinions de la gent amb errors i confusions, i resulta accessible a milions de persones.

Mètodes d'Investigació Científica

Mètode Axiomàtic

És un dels més característics de les ciències formals. És, doncs, un mètode deductiu d'obtenció de teoremes a partir d'axiomes.

Mètode Hipoteticodeductiu

Aquest mètode consisteix bàsicament en la formulació d'una hipòtesi i en la comprovació de les conseqüències deduïdes d'aquesta hipòtesi.

Mètode Hermenèutic

Consisteix en una interpretació de les dades de la realitat, previ coneixement d'aquestes. Aquesta interpretació, que dona sentit a les dades, permet una comprensió de l'ésser humà que les va originar.

L'Historicisme de Wilhelm Dilthey

Aquest enfocament, fonamental per a les ciències socials, es basa en els següents punts:

1. Els fenòmens històrics són l'expressió d'idees i sentiments humans.
2. El resultat de la suma és la societat i les seves institucions. L'art, la religió, el dret, etc., expressen l'esperit dels seus autors i la societat d'on han sortit.
3. Hi ha una essencial individualitat de qualsevol esdeveniment històric i una dificultat per comprendre'l.
4. Cada societat és una forma de vida adaptada a la naturalesa.
5. La comprensió de la història, entesa com la vida de la societat, ha de tenir en compte la nostra pròpia vivència cultural.
6. Les persones objectivitzen i materialitzen el seu esperit en les obres que han deixat. En elles hi ha impresa la seva vida i es pot fer una reconstrucció biogràfica capaç d'adoptar el seu esperit.
7. L'historicisme de Dilthey té la pretensió d'estudiar la vida individual i, a partir d'aquí, transcendir fins a la realitat historicosocial.