Conceptes bàsics de política i societat: Guia completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,37 KB
Conceptes fonamentals de política i societat
- Constitució: Llei fonamental d'un país que estableix els drets i les lleis més importants.
- República: Estat o país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble, on els ciutadans tenen dret a vot, fet que atorga al govern legitimitat i sobirania.
- Monarquia: Forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
- Amnistia: Decisió del poder públic que esborra el caràcter penal de determinats actes i en suprimeix la responsabilitat punitiva.
- Sufragi: Dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirectament, els càrrecs públics.
- Escrutini: Recompte i examen dels vots d'una votació.
- Democràcia: Sistema polític on el poder resideix en el poble.
- Revolució: Transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que de vegades comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
- Cop d'Estat: Usurpació del poder vigent i vulneració de la legalitat institucional d'un estat, liderada per membres del mateix estat (polítics, funcionaris o militars) amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
- Burgesia: Classe social, segons l'economia política i el marxisme, caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital.
- Proletariat: Originalment, s'identificava com aquelles persones que no tenen una altra riquesa que els seus fills.
- Dictadura: Forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador).
- Estat confesional: Estat que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública (el màxim seria la teocràcia).
- Estat laic: Estat, nació o país independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa, on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.