Concepte i Elements del Delit en Dret Penal: Guia Completa

1. Concepte del Delit

És el concepte bàsic del dret penal. Totes les normes del dret penal estan vinculades a ell. El delit té dues dimensions:

1. Dimensió material

El concepte de delit enllaça amb dos conceptes: el concepte de daño i la responsabilitat subjectiva (culpabilitat).

El delit in material és un fet a) gravement lesiu i b) reprotxable al seu autor:

• a) En tota societat hi ha fets greus per a la convivència (gravement lesius): fets d'uns ciutadans versus altres que commocionen les bases de la vida en comú de forma pertorbadora; assassinat, violació... Hi ha una línia contínua de fets danysos dels quals s'ocupen el dret i les regles socials i morals. El dret penal s'ocupa dels més greus. Els fets menys greus tenen límits més borrosos, i per això hi ha conductes que, depenent del moment històric, ho són o no. Aquest relativisme cultural ha portat a afirmar que no existeixen delits naturals que ho siguin sempre, en tot moment i lugar. No hi ha cap delit que no admeti excepcions, i la història ho mostra, com per exemple l'esclavitud. No hi ha vida en comú possible si tots els delits són permesos; per això els codis penals presenten una alta homogeneïtat. Els delits naturals es relacionen amb necessitats bàsiques humanes i socials com la vida, la llibertat i la integritat, i tots ells constitueixen béns jurídics bàsics protegits en el dret penal. El Codi Penal distingeix tres nivells de graus (art. 13.1, 2 i 3 CP): delits greus, delits menys greus i delits lleus. El criteri material per distingir les tres modalitats és la gravetat del fet comès.
• b) És un fet reprotxable al seu autor: el fet es pot imputar subjectivament a un autor conscient i capaç, afirmant que el fet és seu. Enllaça amb el principi de control: som responsables del que controlem, no del que ens succeeix (tradicionalment, reprotxabilitat equivalia a culpabilitat, però l'evolució ho ha separat fent que les categories de responsabilitat siguin ara altres components).

2. Dimensió formal

El delit es vincula a la infracció de normes penals. Distinció:

• a) Norma primària (de comportament per als ciutadans): «Prohibit matar» (es dedueixen teleològicament de les secundàries).
• b) Norma secundària (de sanció per als òrgans de justícia): «El que matare a altre serà sancionat, com a reu d'homicidi, amb pena de presó de 10 a 15 anys» (art. 138 CP) (s'expressen en la llei).

Funció: la norma primària determina els fets delictius; la norma secundària crea un context coactiu que afavoreix el compliment de les primàries i permet reaccionar enfront de la seva infracció.

Conclusió

El delit es pot definir formalment com un fet prohibit sota pena i, materialment, com un fet especialment lesiu comès de forma culpable, que és el pressupost de la imposició d'una pena merescuda.

2. Elements del Delit

1. Acció o omissió

Segons la majoria, és el primer element de la definició de delit, i l'acció ha de ser antijurídica i culpable perquè sigui delictiva.

2. Antijuridicitat penal

Una acció és penalment antijurídica si és típica i no concorre una causa de justificació:

• a) Tipicitat: tot comportament delictiu es descriu i es prohibeix en un tipus penal. La tipicitat fundamenta el desvalor material del fet prima facie. El tipus és injust, incorpora el desvalor inicial del fet des de la perspectiva de la seva antijuridicitat material, i conté aquelles circumstàncies the fan que el fet sigui lesiu per al bé jurídic protegit. S'ofereixen dues propostes alternatives:
  • i. S'entén que el tipus conté predominantment elements objectius i només excepcionalment subjectius. El tipus és comú als delits dolosos i imprudents, que només es distingeixen en la culpabilitat, on s'examinen aquests elements subjectius.
  • ii. Igualtat d'elements objectius en el tipus objectiu i els subjectius en el tipus subjectiu. Es distingeix des de la pròpia tipicitat entre el fet dolós (incorporant el dolo natural com a nucli del tipus subjectiu) i l'imprudent (incorporant la infracció del deure objectiu de cura).
• b) Absència de causes de justificació: les causes de justificació ofereixen regles de solució de conflictes d'interessos. La seva absència implica que un fet típic i lesiu pot no ser antijurídic si preserva interessos jurídics superiors. Mentre que en l'atipicitat no hi ha un fet prima facie lesiu (no hi ha hagut un homicidi), en la justificació la lesivitat s'inicia per la preservació d'altres interessos (l'homicidi està justificat per legítima defensa). Però els límits entre ambdues categories són difusos.

3. Culpabilitat

En ella s'examina si el fet es pot imputar subjectivament al seu autor (reprotxabilitat a la persona). El debat que s'ha examinat en la tipicitat es trasllada a la culpabilitat:

• a) Imputabilitat: es refereix a la capacitat genèrica de l'individu per ser conscient del significat i l'abast de les seves accions davant la llei. Els qui the careixen d'aquesta capacitat són els inimputables.
• b) Si les circumstàncies en les quals es va cometre el delit són extraordinàries i és inexigible un comportament adequat a la norma, no hi ha retret de culpabilitat (estat de necessitat exculpant o por insuperable).
• c) Formes de culpabilitat:
  • Dolo: acció intencionada i conscient de cometre el delit.
  • Culpa: comportament negligent o imprudent que causa el delicte sense intenció directa.
  • Preterintencionalitat: resultat delictiu més greu del previst inicialment.
  • Error de tipus: comissió del delit deguda a un malentès dels fets.

4. Punibilitat

Es refereix a l'exigència en alguns delits de circumstàncies positives o negatives que condicionen la imposició d'una pena. Destaquen les condicions objectives de punibilitat, les excuses absolutòries, la inviolabilitat i la immunitat: són condicions d'aplicació de la sanció penal. Quan una causa exclou la punibilitat d'un delit, aquest segueix sent prohibit legalment, però el fet no es castiga. Tercers poden actuar en legítima defensa o participar en el delit i ser sancionats. La falta de causes d'extinció de la responsabilitat penal o el compliment de requisits processals no són elements del delit.

L'article 10 del Codi Penal

L'art. 10 CP estableix que «són delictes les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei».

• a) Dimensió positiva: arts. 1 a 4 (principi de legalitat i desenvolupament del requisit de tipicitat), art. 11 (comissió per omissió), 15 a 18 (formes imperfectes d'execució), 27 i següents (autoria i participació).
• b) Dimensió negativa: art. 14 (error), art. 19 (minoria d'edat), art. 20 (eximents), que reconeixen circumstàncies que exclouen diferents elements del delit: causes d'atipicitat, justificació o d'exclusió de culpabilitat.