Comunitat, societat i estat: diferències i característiques

Comunitat:

(Quintana) és la constituïda per aquelles institucions i individus amb els que ens relacionem personalment, afectivament amb consciència que estem compartint moltes coses dins un espai vital concret que tenim en comú i on participem d'unes certes vivències col·lectives.

Diferències entre comunitat i societat:

• Comunitat:

  es basa en els llaços primordials, emocionals, afectius... el més important en la comunitat són les persones que la formen, per damunt de qualsevol altra cosa.

• Societat:

  es basa en les relacions nacionals, instrumentals... existeix una subordinació enfront uns objectius. El més important en la societat és la pròpia societat i no les persones que la formen. Fins i tot podem trobar diferents col·lectius rebutjats i perseguits per la societat perquè no segueixen els mateixos objectius que aquesta (ocupes, pacifistes, ecologistes).

Estat:

organització o forma d'organització política que de forma discontinua i variada comença a generalitzar-se a Europa a partir del Renaixement (europeu i renaixentista). Diferent a altres formes de govern anterior (Nicolás de Maquiavelo).

Societat civil:

àmbit de les societats modernes que enfront a l'esfera pública engloben les relacions entre els ciutadans. Així com les prerrogatives privades que aquestes tenen. És tot el que està fora: l'univers fora de l'àmbit governamental i estatal (ONG) és importantíssim tenir una societat civil dinàmica per a nosaltres.

Règim democràtic pluralista

(el nostre): característiques: estat liberal, capitalisme (sistema econòmic), legitimitat democràtica institucional (votacions per un PP), defensa i respecte dels llibertats i drets fonamentals (const. espanyola), separació de poders (executiu ZP, legislatiu parlament, judicial jutges), mecanisme de control (controla l'augment de la corrupció).

Factors estructurals de la societat:

context històric, territori i estructures físiques fonamentals, població (estructura i moviments), recursos econòmics, estructura administrativa i política, serveis socioculturals i comunitaris, organitzacions i xarxes socials.

Estat del benestar:

• Definició:

  es caracteritza per posseir: conjunt institucions estatals (abans l'església donava caritat) proveïdores de legislació i polítiques socials dirigides a la millora de les condicions de vida de la ciutadania i a promocionar la igualtat d'oportunitats. És una invenció europea (després de la guerra mundial).

Característiques de l'estat del benestar:

1. Tots els ciutadans tenen el mateix dret per aconseguir unes determinades quotes de benestar. L'estat té l'obligació de que tothom pugui arribar a uns mínims, a aquestes quotes. I ho aconsegueixen mitjançant: pensions, protecció de l'atur, salut (tothom té dret a rebre atenció), educació (tipus públic, privat i concertat).
2. A nivell macroeconòmic l'estat del benestar provoca una estabilitat. (Ex: inserció de doblers a la banca).
3. No és un model únic, hi ha diferents models. Podríem parlar d'una singularitat a cada país.

Ideologia que marcava l'EB

(3 grans blocs):

• Socialcristianisme

  (cristianodemòcrates): partits més de dretes, molt vinculats a l'element cristià (Ex: Itàlia) i cerquen el concepte de justícia social que s'ha d'encarregar d'ella l'estat. Vol evitar les desigualtats.

• Liberals:

  proposen que l'estat s'encarregui de que hi hagi un nivell mínim d'assistència de caire mèdic.

• Socialdemòcrates

  : és la més important i demanen una redistribució de la riquesa, una igualtat d'oportunitats i un reajustament dels desequilibris per via dels impostos de forma directa o indirecta (Ex: beques per a les persones que econòmicament no poden cursar els estudis).

Models:

• Universalista

  (Suècia, Dinamarca) és el millor model i el que té més cobertura. És la cima de l'EB on tots els ciutadans tenen drets bàsics basats en el benestar. Hi ha moltes polítiques referents a l'element de l'EB i a la SS. Intenten equilibrar mitjançant prestacions i l'element per poder donar això són els impostos que permeten sostenir aquest sistema. Està molt penalitzat el tema de perjudicar en temes econòmics a l'estat.

• Ocupacional:

  (Alemanya, Bèlgica) es basa en la contribució en la SS com a element bàsic i on la intervenció estatal és menor, només es produeix en casos de necessitat; trobem diferents cotitzacions i el nivell de cotització és molt important (a conseqüència hi ha diferents nivellacions). Les cotitzacions i els impostos són la base del sistema.

• Liberals/residuals:

  (EEUU) l'estat intervé quan fallen els mecanismes. Quan les famílies i els mercats no es veuen amb possibilitats d'aguantar. L'estat és passiu, predomina l'iniciativa privada (les famílies són l'element bàsic) la sanitat pública o no existeix o està a mínims.

• Institucionals/socialdemòcrata:

  (Suècia) igual que el anterior però amb més planificació de polítiques socials. Forta intervenció de l'estat.

• Mixtes

  : (Espanya i Alemanya) intervenció estatal en segons quines coses. Estaríem a la meitat, no tenim una forta intervenció de l'estat però tampoc pràcticament inexistent com l'altre. La forma de rebre doblers (cotitzacions + impostos).