Comunidad Valenciana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,56 KB
El Renaixement:
-A principis del Segle XVI l’expansió cap americà i lectures del llegat cultural grecollatí obren horitzons inèdits a tot Europa. Els humanistes desenvolupen un programa vital i cultural gràcies a les lectures El pensament religiós es reformula en la línia de la Devotio Moderna El personatge principal es el cortesà que viu a la ciutat i té una pluralitat d'interessos (militar, política, musical)
La cultura hispànica al Segle XVI
-Aquesta es diferencia per dos grans etapes la primera amb Carles V on penetren la llibertat de pensament i la renovació de la poesia
-Felip II decideix la submissió del país a les conclusions del Concili de Trento , que imposava una ideologia unitària definida per l'Església Catòlica amb força repressiva de la Inquisició.
- a Contrareforma, comença a controlar la producció artística a partir d’aquell moment.
La poesia catalana del Segle XVI:
La característica principal d’aquesta poesia era la gran varietat de moviment → (la presència de poetes vinculats encara als trobadors - el culte a Ausias March - el conreu d’un model de poesia popularitzant) Els poetes es transmitien per aquests corrents i el renaixentista, Pere Serafí va ser el poeta més representant del període. Va aconseguir la seva fama més específicament amb el corrent de la imitació popular.
Els corrents tradicionals:
-La pervivència de la poètica trobadoresca es manifesta amb la impressió de L’art nova de trobar orientada a revitalitzar la fin’amors.
-La pervivència del culte a Ausiàs March que compta amb un bon estol d’imitadors.
-Poetes cultes que imiten els gèneres i formes de la poesia popular ho fan a partir d’un refrany anònim, desprès s’amplia i s’explica en una glosa.
La glosa pren com a punt de parida un vers anònim tradicional o refrany que determina el tema i la mètrica.
La renovació poètica:
-Després de la segona meitat del segle la renovació poètica comença a guanyar terreny.
-Els poetes creen les seves obres a partir de les noves modalitats de versos, estrofes i gèneres → hexasíl·labs, octaves, madrigals.
-Tot això sumat a la recuperació dels gèneres grecollatins (epístoles, èglogues…) que afecta també a la renovació de temàtiques inspirades en els tòpics de la poesia clàssica.
Pere Serafí:
Anomenat com Lo Grec fou el major representant del moviment i apart de poeta va ser pintor i músic. És autor del recull Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana (1565), que obra a la lírica catalana a la poesía moderna, el Renaixement. En la primera part es tracta d’un conjunt de sonets dedicats a Isabel de Cardona, diverses epístoles en tercets, algunes octaves i un parell de madrigals. Es pot observar la influència de Petrarca i d’Ausiàs March, i la part més brillant de l’obra pertany a l’apartat de gloses i cançons.
La prosa erasmista:
-Es un nou corrent crític de renovació ideològica, que té com a referent d’abast europeu en la figura de l’Erasme de Rotterdam.
-Dintre del corrent de l’eranisme i van haver un gran conjunt de seguidors, però el que va destacar més va ser Joan Lluís Vives, de procedència Valenciana però fuig del a Oxford per la por de la Inquisició. Redecta la seva obra en llatí i el gènere més adient es els colloquia o dialegs.
Cristòfor Despuig:
-Va ser un cavaller que pertanyia a la noblesa tortosina. És l’autor del volum Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa que reflecteix la concepció humana i social del cinc-cents.
-Articulat en sis diàlegs, gènere preferit per la prosa ideològica del Renaixement, l’autor recull les opinions de tres interlocutors sobre els grans temes del moment (visió erasmista). Temes: Poder temporal del papa - actuació política de Carles V - situació del país en la monarquía hispànica.
-L’autor es presenta com un autor compromès amb el seu temps/la inquisició prohibeix l'expressió de l’obra fins al 1876.
La literatura de la Contrareforma:
-Desprès de les reformes impulsades per Martí Luter, l'Església Catòlica implanta la Contrareforma i comença a prohibir les traduccions de la bíblia per la por a que tinguessin un altre interpretació.
Joan Pujol:
-Va ser sacerdot, respongué a l’impuls de la Contrareforma amb el poema. La singular i admirable victòria de Lepant imprès dos anys després de la derrota dels turcs. El text s’inicia amb una lloança escrita en lires a Felip II.
-Autor de Visió en somni i d’unes gloses sobre poemes d’Ausiàs March, on interpreta el poeta de Gandia.
Joan Timoneda:
-Escriptor i editor, va publicar diferentes obres tant en poesia com en prosa i teatre en català i castellà.
-Els seus dos actes sacramentals, escrits a instàncies de St. Joan de Ribera, agent destacat de la Contrareforma.
-L’Església militant i El castell d’Emaús, defensen postulats essencials de Trento: l’eucaristia i l’autoritat papal.
-El Joan Timoneda que escriu una poesia amorosa dembolta en diferents gèneres populars és menys estricte.