La Comunicació: Elements, Signe Lingüístic i Tipus de Text

La Comunicació i els seus Elements

Comunicació: Fet de transmetre informació d'un punt a un altre; procés per mitjà del qual unes persones es posen en contacte amb unes altres per expressar un estat d'ànim, un desig o una opinió.

Elements del procés comunicatiu

• Emissor: (Font de comunicació) Sense un emissor no hi ha cap mena de comunicació.
• Receptor: Destinatari de la informació.
• Missatge: Conté la informació que l'emissor transmet al receptor.
• Codi: Permet la codificació i descodificació dels missatges. Per tal que hi hagi comunicació, l'emissor i el receptor han de fer servir el mateix codi.
• Canal: Serveix de suport físic per transmetre el missatge.
• Referent: És la realitat sobre la qual l'emissor vol transmetre informació al receptor.

Soroll i Redundància

Soroll: En el procés de comunicació, diversos elements que poden interferir en la transmissió d'un missatge i, fins i tot, produir una pèrdua d'informació.

Redundància: Per superar les dificultats que implica el soroll per a la comunicació, els missatges acostumen a ser més complexos del que seria necessari per transmetre una informació determinada.

El Signe Lingüístic

Signe lingüístic: Relació entre un concepte (significat) que volem comunicar i una imatge auditiva (significant) que fa la funció de transmissor entre emissor i receptor. L'element que percebem del signe va associat amb un altre element que no percebem, sinó que interpretem. El primer element, el que els nostres sentits perceben, es diu significant, i el que interpretem es diu significat; no poden existir l'un sense l'altre.

La Doble Articulació del Llenguatge

Doble articulació del llenguatge: Les unitats mínimes que no tenen significació s'anomenen fonemes i són el que coneixem com a vocals i consonants; el seu estudi constitueix la fonètica. Les unitats mínimes d'una llengua amb significació s'anomenen morfemes i poden tenir dos significats:

• Un significat lexical: Són la part que porta la significació dels mots. Cada llengua en té un nombre il·limitat i la ciència que els estudia és la semàntica.
• Un significat gramatical: Són els morfemes gramaticals i són els que es diuen afixos, que es poden posar al davant o al darrere dels lexemes i fan que variï el significat. Cada llengua en té un nombre limitat i el seu estudi constitueix la gramàtica.

Tipologies de Text: Oral i Escrit

Text: Qualsevol enunciat que sigui coherent i que serveixi per establir la comunicació.

Text oral: Els gestos, el to de la veu i la mirada són molt significatius i cal tenir-los en compte perquè ens donen la pauta del significat global del missatge, és a dir, de l'autèntic valor del text. A l'hora d'analitzar-lo, haurem de tenir en compte els elements que pertanyen al llenguatge no verbal i al context, que aporten un cúmul d'informació per poder captar el significat global del text.

Text escrit: Per entendre el significat global d'un missatge s'han de tenir en compte els elements extratextuals (època, lloc, situació social i política).

Connectors del Text Expositiu

Text expositiu: Fins i tot, encara més, de fet, també, pel fet que. Per cert, a propòsit de, tot seguit, a més, especialment, tot seguit, d'altra banda, encara més, d'una banda, per començar, en primer lloc, d'entrada, per acabar.

Repetició del Contingut de la Comunicació

Comunicació: Fet de transmetre informació d'un punt a un altre; procés per mitjà del qual unes persones es posen en contacte amb unes altres per expressar un estat d'ànim, un desig o una opinió. Elements: Emissor: (Font de comunicació) Sense un emissor no hi ha cap mena de comunicació. Receptor: Destinatari de la informació. Missatge: Conté la informació que l'emissor transmet al receptor. Codi: Permet la codificació i descodificació dels missatges; per tal que hi hagi comunicació, l'emissor i el receptor han de fer servir el mateix codi. Canal: Serveix de suport físic per transmetre el missatge. Referent: És la realitat sobre la qual l'emissor vol transmetre informació al receptor. Soroll: En el procés de comunicació, diversos elements que poden interferir en la transmissió d'un missatge i, fins i tot, produir una pèrdua d'informació. Redundància: Per superar les dificultats que implica el soroll per a la comunicació, els missatges acostumen a ser més complexos del que seria necessari per transmetre una informació determinada. Signe lingüístic: Relació entre un concepte (significat) que volem comunicar i una imatge auditiva (significant) que fa la funció de transmissor entre emissor i receptor. L'element que percebem del signe va associat amb un altre element que no percebem, sinó que interpretem. El primer element, el que els nostres sentits perceben, es diu significant, i el que interpretem es diu significat; no poden existir l'un sense l'altre. Doble articulació del llenguatge: Les unitats mínimes que no tenen significació s'anomenen fonemes i són el que coneixem com a vocals i consonants; el seu estudi constitueix la fonètica. Les unitats mínimes d'una llengua amb significació s'anomenen morfemes i poden tenir dos significats: un significat lexical, que és la part que porta la significació dels mots (cada llengua en té un nombre il·limitat i la ciència que els estudia és la semàntica); i un significat gramatical, que són els morfemes gramaticals o afixos que es poden posar al davant o al darrere dels lexemes i fan que variï el significat (cada llengua en té un nombre limitat i el seu estudi constitueix la gramàtica). Text: Qualsevol enunciat que sigui coherent i que serveixi per establir la comunicació. (Text oral): Els gestos, el to de la veu i la mirada són molt significatius i cal tenir-los en compte perquè ens donen la pauta del significat global del missatge, és a dir, de l'autèntic valor del text. A l'hora d'analitzar-lo, haurem de tenir en compte els elements que pertanyen al llenguatge no verbal i al context, que aporten un cúmul d'informació per poder captar el significat global del text.

(Text escrit): Per entendre el significat global d'un missatge s'han de tenir en compte els elements extratextuals (època, lloc, situació social i política). Text expositiu: Fins i tot, encara més, de fet, també, pel fet que. Per cert, a propòsit de, tot seguit, a més, especialment, tot seguit, d'altra banda, encara més, d'una banda, per començar, en primer lloc, d'entrada, per acabar.