La comunicació en l'activitat física i esport

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB

  • La comunicació es pot donar de tres formes bàsiques:

    • Intrapersonal

    • Interpersonal

    • No verbal

    De forma general, quan ens referim a comunicació, volem dir comunicació interpersonal, que inclou almenys dos persones i un intercanvi de significats. L'emissor intenta influir en la resposta d'una o varies persones concretes.

  • El missatge o contingut pot ser rebut per les persones a qui anava dirigit, per altres a les que no anava dirigit, o per ambdós tipus. A vegades, el missatge es distorsiona de tal forma que l'emissor no rep resposta del mateix. La comunicació intrapersonal és la que tenim com nosaltres mateixos i la comunicació no verbal, o senyals no verbals, són també decisives per comunicar, rebre o recolzar la comunicació.

4.1. Definició i Elements de la comunicació

  • És un procés a través del qual fem a l'altre o als altres participants dels nostres pensaments, sentiments o accions, bé sigui de forma voluntària o involuntària.

  • El 70% del treball de l'entrenador es dedica a comunicar-se amb els seus esportistes.

  • La comunicació no és tan sols la interacció. Inclou l'intercanvi d'idees i la interacció entre les persones.

  • Els elements de la comunicació:

    • Emisor:
      És aquell que transmet el missatge (comporta una intenció)
    • Receptor:
      És aquell que rep el missatge.
    • Missatge:
      És el contingut material de la informació que transmet.
    • Canal:
      És el mitjà pel qual es transmet.
    • Context:
      És allò que envolta el procés. Obstacles perquè arribi el missatge.

Característiques de la comunicació i tipus de comunicació

  • Consisteix en enviar i rebre missatges. Entrenador: Important que sàpiga parlar i escoltar.

  • Elements:

    • Continguts:
      Allò que es diu, forma verbal.
    • Emocions:
      Com es diu, forma no verbal.
  • Tipus de comunicació

    • Verbal:
      Utilitza com a mitjà el llenguatge oral articulat. Més utilitzat en la iniciació esportiva o correcció d'errors.
    • No verbal:
      Sol reforçar la comunicació verbal i suposa un 30-35% dels significats que es transmeten en una comunicació.
  • L'activitat motriu és necessària per la persona que parla i que creu en funció de la densitat i la complexitat del contingut de la informació.

  • Justificació:

    Quan es comunica no tan sols intervé un procés cognitiu (lògic) sinó un aspecte afectiu (emocions). Les paraules fan referència als aspectes cognitius i els gestos a les emocions.

Principals Funcions de la comunicació no verbal

  1. Expressar i comunicar estats emocionals.

  2. Transmetre la informació de manera més fidedigna que la paraula.

  3. Controlar la interacció social exterioritzant actituds.

  4. Recolzar i complementar la informació verbal.

  5. Substituir la comunicació verbal.

  6. Proporcionar feedback de l'efecte de la comunicació.

Interaccions entre ambdós tipus de comunicació:

El comportament no verbal pot: repetir, contradir, substituir, complementar, accentuar o regular el comportament verbal. En la comunicació no verbal no existeix un codi universalment vàlid, a vegades aporta més informació la comunicació no verbal mentre que d'altres no té molt de sentit.

4.2. Factors que afecten a la comunicació en l'esport

2.1. Comunicació amb l'esportista

  • Edat: Els nens es distreuen amb més facilitat. Explicacions curtes.

  • Capacitat Intel·lectual: Habilitat per comprendre el que l'entrenador comunica.

  • Experiència i característiques individuals: Preferències, etc.

2.2. Comunicació amb l'equip

  • Tamany: Major nombre, menys interacció i menys eficàcia d'aprenentatge.

  • Reduir detalls per centrar l'atenció.

  • Història: Coneixement del grup. Més difícil obtenir resposta si el grup és més passiu. Objectiu augmentar la participació.

  • Situació actual: Entendre situacions que travessa el grup per adaptar i cuidar la comunicació. Ex: Sensibilitat a les crítiques.

4.3. Desenvolupament de les capacitats de comunicació

3.1. Comunicació en general

  • Conèixer l'estil de comunicació propi: Pot ser seriós, graciós, concís, esquemàtic, narratiu, etc.

  • S'ha de poder treure'n el màxim partit. És difícil de canviar però s'ha d'adaptar a la situació.

  • Conèixer les característiques dels alumnes. Adaptar-se a ells.

  • Mostrar credibilitat.

  • Ser fiable, just, expressar sentiments càlids, ser dinàmic, espontani, obert.

  • Ser positiu.

  • Enfoc de cooperació, no desanimar-se si no es compleixen els objectius a curt termini.

  • Transmetre missatges comprensibles i amb molta informació. Ser clars en la informació (exemples) i comprovar que s'ha entès.

  • Comunicar-se de forma consistent.

  • Ser bon model, complir el que promet. Tenir credibilitat.

  • Facilitar l'expressió dels demés.

  • Línies de comunicació obertes. Promocionar la participació.

  • Evitar situacions de conflicte sempre que es pugui.

  • Plantejar problemes i solucions evitant discussions i polèmiques.

  • Comunicar-se amb els demés. Observar als interlocutors.

  • Saber parlar però també escoltar (escolta activa). Donar l'oportunitat de participar. Amb això es pot conèixer les opinions i adaptar la comunicació.

Entradas relacionadas: