Composició de la sang, circulació i aparell excretor: guia completa
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,54 KB
Composició de la sang
La sang està composta per:
- Plasma: part líquida, amb un 90% d'aigua i substàncies dissoltes (diòxid de carboni, proteïnes, anticossos, sucres, hormones i residus).
- Cèl·lules:
- Glòbuls vermells: transporten l'oxigen.
- Glòbuls blancs: fan de defensa contra les infeccions.
- Plaquetes: taponen les ferides per evitar la pèrdua de sang i les infeccions.
El cor és una bomba muscular que impulsa constantment la sang. Està format per quatre cambres, dues aurícules i dos ventricles, capaces de contraure's durant la sístole. Les cambres cardíaques se separen per vàlvules i pels vasos sanguinis que hi entren i en surten.
Circulació pulmonar
S'inicia al ventricle dret quan el múscul que forma la paret del ventricle es contrau, la qual cosa fa que la sang surti per l'artèria pulmonar cap als pulmons. L'artèria pulmonar es bifurca en dues branques i cada una entra en un pulmó. Un cop dins, es continua ramificant i forma arterioles i finalment capil·lars. Els capil·lars arriben als alvèols pulmonars on els glòbuls vermells recullen l'oxigen dels alvèols i el plasma sanguini hi allibera el diòxid de carboni. És aleshores quan la sang s'oxigena. En aquest punt, els capil·lars s'uneixen i formen vasos més grans, les vènules, que van a parar a la vena pulmonar que retorna la sang oxigenada al cor on entra per l'aurícula esquerra.
Circulació sistèmica
S'inicia quan l'aurícula esquerra es contrau i la sang passa per la vàlvula mitral al ventricle esquerre i n'impedeix el retorn. En aquest estadi, el ventricle està relaxat. El ventricle esquerre es contrau fortament i la sang surt impulsada per l'artèria aorta cap a tots els teixits i òrgans. L'aorta es ramifica en diferents artèries més petites que es van ramificant i van formant capil·lars. Els capil·lars arriben molt a prop de les cèl·lules. Els glòbuls vermells alliberen l'oxigen que transporten i les cèl·lules el capten juntament amb els nutrients del plasma. Al mateix temps, la sang capta el diòxid de carboni i els residus que alliberen les cèl·lules. Els capil·lars s'uneixen i formen vènules i venes que acaben reunint-se en la vena cava inferior i en la superior que retornen la sang sense oxigen al cor. La sang sense oxigen entra a l'aurícula dreta que es contrau (sístole), cosa que fa que la sang passi a través de la vàlvula tricúspide al ventricle dret (diàstole) i n'impedeix el retorn. En aquest moment la sang ha tornat al seu punt d'origen.
Òrgans de l'aparell excretor
L'aparell excretor està format per diversos tubs i cavitats que condueixen i emmagatzemen els residus en orina i pels ronyons, els òrgans encarregats de filtrar la sang i formar l'orina. L'excreció permet mantenir estables les condicions internes del cos i de les cèl·lules com la concentració de sals i sucres, l'acidesa o la temperatura. El manteniment d'aquestes condicions s'anomena homeòstasi.
Filtració de la sang
La sang recull les substàncies de rebuig que alliberen les cèl·lules i les transporta fins al ronyó on entra per l'artèria renal que es ramifica en arterioles i capil·lars. Cada glomèrul del ronyó està format per moltíssims capil·lars amb una arteriola d'entrada i una vènula de sortida. Dins el glomèrul totes les substàncies que transporta el plasma sanguini traspassen les parets dels capil·lars i entren en el túbul renal. El túbul renal presenta diversos trams amb funcions ben definides, on es van recuperant i reabsorbint les substàncies necessàries per l'organisme, com els sucres, els aminoàcids i les sals. L'absorció de sodi i clor és molt variable i depèn de les necessitats de l'organisme en cada moment. També es reabsorbeix la màxima quantitat d'aigua possible. La sang sense productes tòxics surt del ronyó per la vena renal.
Formació de l'orina
Les substàncies que no són reabsorbides en el túbul renal són expulsades en forma d'orina. Les gotetes d'orina que es produeixen en els nefrons s'ajunten en els urèters. Aquests conductes surten dels ronyons i transporten l'orina dins a la bufeta urinària on s'emmagatzema.