Composició IV de Vasili Kandinski

Fitxa tècnica

Títol: Composició IV,

Autor: Vasili Kandinski,

Cronologia: 1911,

Tècnica: Oli barrejat amb aquarel·la,

Suport: Tela,

Mides: 1,6 m x 2,5 m,

Estil: Expressionisme i abstracció,

Ubicació: Düsseldorf

Iconografia

Figurativa tendint a l’abstracció, ja que es fonamenta en un paisatge de conte. Així, l’obra està presidida per una muntanya blava sobre la qual hi ha un castell, a l’esquerra, una batalla campal entre els defensors del castell, línies rectes i els invasors, línies corbes sobre un arc de Sant Martí. Al mig de la composició tres cosacs sostenen dues llances i es converteixen en l’eix de tota la composició emmarcats per una muntanya blava.

Elements formals i compositius

Forma: Pictòrica, Composició: Tancada, Perspectiva: -, Línia d’horitzó: Mitjana alta, Simetria/asimetria: Certa simetria irregular presidida per l’eix central però amb dues parts diferenciades. A l’esquerra està plena de línies amb moviment i a la dreta hi ha un paisatge més tranquil., Geometria: Irregular, Línies compositives: Diagonals, Llum: -, Cromatisme: Combinació entre freds i càlids.

Iconologia i funció de l’obra

Volia distanciar l’espectador de les formes cognoscibles, i ho aconsegueix perquè els elements iconogràfics són poc recognoscibles a primer cop d’ull, la qual cosa fa que sigui una obra totalment abstracta, malgrat la seva base lleugerament figurativa. Pretenia que en les seves obres l’espectador aprengués a observar totes les pintures, clàssiques o contemporànies, com una combinació de formes i colors més enllà del que representessin.

Característiques de l’estil a l’obra

Aquesta obra pertany al moviment de l’expressionisme del grup Der Blaue Reiter i alhora es pot ubicar en l’abstracció, que va iniciar el mateix Kandinski amb la seva primera aquarel·la abstracta (1910). Per aquest motiu l’obra està entre la figuració, molt diluïda, i l’abstracció, en una lluita que l’artista va mantenir en la seva obra entre el 1910 i el 1913. Per l’artista, l’obra havia de ser una simfonia de colors i de formes.

L’espectador ha de ser capaç de veure els equilibris i desequilibris d’una composició, independentment del que pugui representar. El quadre ens dóna una sensació de moviment gràcies a les línies compositives, una harmonia de colors gràcies a la combinació entre colors càlids i freds. No vol donar pistes del que representa el quadre, perquè ell volia que es valorés l’obra pel que fa a la composició, els colors... i no pel que significava, per això titula els seus quadres de manera ambigua.

Antecedents i influències posteriors

A partir de l’abstracció, i malgrat tots els problemes que va haver de patir per difondre’s, l’estètica del món que ens envolta ha estat totalment acceptada i assumida inconscientment. A partir de l’abstracció, es van desenvolupar moviments abstractes com el neoplasticisme, suprematisme, constructivisme... L’abstracció va ser una autèntica revolució dins del món de l’art.

Context històric

Temes: intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en què viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...) perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors... Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat… Formes: no pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures. Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat, esquematisme) Exageren els elements lineals (geometria molt marcada, triangles molt aguts...) Violència expressiva, exageració de línies. Tenen dues tendències expressives, inspirades en L’art gòtic i en L’art negre africà (talles de fusta). Els colors són forts i violents. Predilecció pels fons foscos. Usen el negre. Considerat el moviment més trencador del segle XX. L’inicià Wassily Kandinski cap el 1910. Abandonà la Figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color. El constructivisme rus insistia en la funció utilitària de l’art, i el suprematisme fou el vehicle de les idees espirituals de Kasimir Malevich. Altres corrents abstractes van ser: el Constructivisme (1913), el Suprematisme (1915) russos i el Neoplasticisme holandès (1917), amb Piet Mondrian.