Comportament Humà: Ment, Consciència i Conducta

El comportament és la resposta, la reacció de l'individu a la realitat.

1.1 La Ment

Fenòmens, processos i estats que considerem psíquics; entitat que ens dona continuïtat i identitat com a persones.

La intencionalitat: propietat de les creences, records, desitjos... de referir-se o de tendir a alguna cosa que els és diferent. Aquest tret és diferenciador, permet distingir estats mentals d'altres tipus d'estats.

La intimitat: directament accessibles per al subjecte.

1.2 La Consciència

Adonar-me'n del que em passa. Autoconsciència. Freud problematitza que tingui un coneixement tan privilegiat.

Psicoanàlisi: teràpia per tractar trastorns mentals com a teoria sobre l'ésser humà i la ment. Destaca per la defensa de l'existència d'estats mentals inconscients. Per a Freud el motor de la conducta són els impulsos primaris (instints o pulsions) que repercuteixen fortament en el comportament.

Repressió: mecanisme psíquic que assegura que els continguts mentals perillosos no surtin a la llum.

Sublimació: canalització inconscient d'un desig inacceptable en una activitat cultural acceptada i considerada superior.

1.3 Fenòmens Mentals

Facultats Cognitives: per fer-nos una idea de com és i com funciona la realitat.

• Percepció: ens posa en contacte amb la realitat i permet agafar informació a partir dels sentits.
• Memòria: ens permet retenir la informació que percebem.
• Imaginació: facultat de reproduir imatges amb la capacitat de modificar-les amb llibertat.
  • Reproductora: reprodueix imatges de la realitat, tracta de representar la realitat, tendeix a introduir variacions, funció gratificant, records.
  • Creadora: crea noves imatges, món diferent del real, altera les dades reals, produeix imatges semblants a la dels somnis però en estat de vigília.
• Intel·ligència: abans "allò que mesuren les proves d'intel·ligència", ara "facultat en què intervenen múltiples factors, no només intel·lectuals".
  • Capacitat instintiva: innata.
  • Capacitat apresa: mètode d'assaig i error.
  • Capacitat intel·ligent: adonar-se, comprensió súbita.

Comprensió: capacitat de resoldre problemes.

Estats Afectius:

• Sentiments: amor; força estables i poden persistir durant molt de temps. Subjectius, depenen de l'experiència personal; no estimem algú durant un instant i tot seguit deixem de fer-ho.
• Emocions: vergonya; més puntuals i intenses que els sentiments, van acompanyades de reaccions fisiològiques; la vergonya de parlar en públic disminueix amb la pràctica.
• Passions: qualsevol sentiment o emoció massa intens; sentiments i emocions tan intensos que descontrolen i pertorben qui les pateix. Caràcter excessiu i involuntari, no decidim tenir una passió, la patim; quan no dormim, mengem... i no podem fer res per evitar aquest sentiment es tracta d'una passió.

Dualisme i Monisme en la Psicologia

3.1 Dualisme

Caracteritzat pel fet de postular l'existència de dues realitats: cos i ment.

Dualisme tradicional:

• Dualisme platònic: l'ésser humà és un ésser format per una ànima immortal i divina, i per un cos imperfecte i mortal que és la presó de l'ànima.
• Dualisme cartesià: l'ésser humà és un combinat de ment i cos. La ment és essencial en el pensament, que és immaterial i lliure, mentre que el cos és l'extensió i està subjecte a les lleis de la matèria. En l'actualitat, cervell i ment no són el mateix.

3.2 Monisme

Considera que l'ésser humà és un ésser unitari, negant l'existència de la ment com a diferent del cervell.

• Monisme espiritualista: nega la realitat del cos en la constitució de l'ésser humà.
• Monisme materialista: l'ésser humà és un ésser físic i material.
• Conductisme: ignora l'existència de la ment i dels processos mentals.
• Teoria de la identitat: considera que els estats mentals són estats neurofisiològics del cervell.

3.3 Més enllà del Dualisme i el Monisme

• Funcionalisme: considera que un fenomen o procés mental no es defineix per la matèria de la qual està format, sinó per la funció que duu a terme.
• Dualisme de propietats: teoria que pren les idees més atractives del monisme i del dualisme. Monista perquè postula l'existència d'una sola realitat i dualista perquè defensa l'existència de dos tipus de propietats amb característiques diferents.
• Personalisme: reivindica la unitat de l'ésser humà com a ésser corporal i alhora espiritual.

La Conducta Humana i les seves Motivacions

4.1 Conducta

Reacció observable que un individu té davant un estímul, ja sigui intern o extern.

• Conducta instintiva: instints: pautes de resposta biològicament determinades i genèticament mantingudes.
• Conducta oberta: aprenentatge: adquirim nous comportaments a partir de l'experiència que es desprèn de situacions anteriors semblants.

4.2 Motius

Són allò que donen sentit i fan comprensible la conducta dels altres.

Teoria homeostàtica: l'ésser humà cerca fonamentalment el seu equilibri.

Classificació dels Motius

• Motius primaris: base biològica; innats; corresponen amb les necessitats fisiològiques més elementals; comuns a tots els éssers humans; compartim amb els animals; factors relacionats amb el benestar bàsic.
• Motius secundaris: base cultural i social; es transmeten per mitjà de l'educació; poden ser exclusius d'una cultura o societat, fins i tot d'un sol individu; específics dels humans; riquesa, amor...

Comportament Humà

• Deliberació: analitzar i reflexionar.
• Decisió: triem l'opció més convenient.
• Execució: passar a l'acció.

Desmotivació: quan no tenim motius, la conseqüència més immediata és la desgana, ja que no hi ha res prou fort que ens mogui a l'acció.

4.3 Trets de la Conducta Humana

• Inadaptació: és deguda a què l'ésser humà ve al món sense acabar.
• Plasticitat: l'ésser humà és modelable i mal·leable; a partir d'una indeterminació, anirà madurant i prenent forma.
• Insatisfacció: de vegades neix del fracàs i de la impossibilitat d'aconseguir allò que ens proposem.