Components de les habilitats socials

1.2.4. Components de la personalitat: la personalitat és l'organització dinàmica dels sistemes psicofísics que determina una forma de pensar i actuar, única en cada persona en el seu proces d'adaptació al medi.

Autoestima

És la percepció que una persona té de si mateix i és un aspecte determinant de la persnalitat. és la valoració que fem de l'autoconcepte, aquesta determina el desenvolupament de la persona. Una autoestima adequada;
- contribuirà al desenvolupament adequat de les hablitat personals i socials. -augmentarà el nivell de seguretat personal.

Autoestima baixa

-predisposarà negativament a la relació interpersonal. -serà un obstacle molt important per al desenvolupament de la competència social.

La teoria dels trets de personalitat

-els trets són uns elements o característiques perceptibles i constants en una persona que la fan diferent d'altres. - es combinen de manera diferent en cada persona donant lloc a diferents tipus o modes de personalitat. -un dels principals representants va ser R. Catell, q va elaborar el qüestionari 16 PF per mesurar els 16 factors oposats o trets de la personalitat que ll va definir.

Mecanismes de defensa de la personalitat

- son una estrategia de seguretat q la persona construeix insconscientment per minimitzar les conseqüències dels esdeveniments o pensamens que poden amenaçar les seves defenses psicològiques. - els mecanismes de defensa permeten transformar o adaptar els desitjos, sentiments o objectes molestos.
1.3. Dèficit en habilitats socials: cada perosna neix amb una informació genetica que la fa diferent a les altres persones. Aquest codi genetic perduara tota la vida i determinara algunes capacitats que facilitarean o dificultaran l'adquisició d'habilitats socials.

Causes:

A) falta d'aprenentatges

Les habiliattas socials es van aprenent durant el proces de socialització a partir de la imitació i el reforç de les figures de referencia, pero si la persona ha viscut en un ambient pobre d'estímuls el seu repertori d'habilitats estara limitat. 

B) dificultat de posar-los en practica

La persona sap quina conducta és apropiada i disposa d'un repertori de habilitats socials pero no les posa en practica xq els hi es difícils.
segons com sigui la seva acció podrem diferenciar entre:
a) mecanismes d'adaptació:
Tenen com a finalitat buscar estratègies adptatives davant dels esdeveniments estressants.
b) mecanismes d'evitació o negació:
afronten les situacions estressants a partir de la inhibició de la situació, és a dir evitant-les per que no causin malestar.
c) mecanismes de distorsió de la realitat: distorsionen la realitat de les situacions estressants per adequar-les a una situació tolerable. Principals mecanismes:

1:

afiliació; la persona busca ajuda en els altres.

2:

altruisme; fer front als conflictes dedicant-se a satisfer les necessitats dels altres.

3:

anticipació; preveure les conseqüències de certes amenaces.

4:

sublimació; canalitzar els sentiments desadaptius cap a comportaments socialment acceptats

. 5:

sentit de l'humor; fer front a les situacions donant importancia als aspectes divertits.

6:

supresió; evitar intencionadament pensar en els prblemes que provoquen malestar.

Principals mecanismes d'evitació

a) negació; negar-se a reconeixer la realitat o el problema.
b) projecció; atribuir incorrectament als altres sentiments inacceptables.
c) racionalització; buscar explicacions tranquil·litzadores pero encobertes per encobrir la realitat.
d) desatenció relativa; esborrar de l'esperiencia aquells elements q poden resultat inquietant si prenguéssim consciencia d'ells.

Principals mecanismes de distorció

1:

idealització; atribuir exageradament positives als altres.

2:

devaluació; atribuir qualitats exagerada negatives als altres.

3

Omnipotència; la persona actua davant del conflcte com si fos superior als demés.

4:

fantasia: la persona fa front a la situació estressant mitjançant la creació de fantasies q substitueixen la resolució del problema.