La complexitat de la memòria: una visió neurobiològica i psicològica

6.1. La complexitat de la memòria

La memòria es pot estudiar des de dues perspectives: la neurobiològica (estructures cerebrals associades a la memòria) i la psicològica (com a estructura o procés mental). La memòria és la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar informació. La funció principal de la memòria és proporcionar-nos una base de coneixement que ens permeti comprendre els esdeveniments que vivim. La memòria conserva i elabora els records en funció del present i actualitza les nostres idees en funció dels canvis que es produeixen al nostre entorn. La memòria no és una realitat unitària sinó que està formada per diferents sistemes connectats entre ells amb diferents funcions. Aquests sistemes emmagatzemen diferents tipus d’informació: des de records del nostre passat fins a imatges, coneixements i habilitats apreses.

A. Breu història de la psicologia de la memòria

Les primeres investigacions sobre la memòria van ser portades a terme per Hermann Ebbinghaus (1850-1909) que va estudiar com es retenen síl·labes sense sentit.
Ebbinghaus va sostenir que el mecanisme bàsic de la memòria és la repetició. Anys més tard Frederic Bartlett (1886-1969) va estudiar la memòria fent servir històries amb sentit i va introduir la teoria dels esquemes. Els esquemes són coneixements emmagatzemats a la memòria a partir de la nostra experiència passada i estan organitzats com a representacions mentals i formen el nostre coneixement sobre un objecte o esdeveniment. L’any 1956 George Miller (1920-2012) va establir, a partir de les seves experimentacions, que les persones poden retenir entre 5 i 7 elements alhora en la memòria a curt termini (un element és una unitat d’informació, ja sigui un número, lletra, una paraula o una idea) La psicologia cognitiva actual, seguint els estudis de Barlett, defensa que els éssers humans interpreten la informació en funció dels coneixements previs (esquemes personals) i, a partir d’aquests, construeixen els seus records.Els records contenen més i menys que els fets viscuts: més perquè es produeix una estructuració i interpretació dels fets i menys perquè seleccionem els fets rellevants i eliminem allò que no interessa.

6.2. Neuropsicologia de la memòria

Els records estan representats al cervell d’alguna manera que encara ens és desconeguda, l’empremta que hi deixen s’anomena engrama. La neuropsicologia investiga els mecanismes que fan que l’activitat bioquímica de les neurones esdevinguin experiències subjectives (emocions, records, pensaments, etc).

El coneixement actual ens permet saber que, a més de l’escorça, estan implicades altres zones cerebrals com el sistema límbic (lòbuls temporals, relacionats amb la motivació i l’emoció). També sabem que la memòria no és una entitat unitària i homogènia sinó que consta de diferents sistemes que ens permeten adquirir, retenir i recuperar la informació. Cada memòria té diferents circuits anatòmics i diferents lesions cerebrals esborren diferents tipus de records. Aquest sistemes operen de forma coordinada i simultània i per això tenim la impressió que la memòria és un únic mecanisme.

6.3. Processos bàsics de la memòria

La nostra representació del món està basada en tres processos cognitius fonamentals: la percepció, l'aprenentatge i la memòria. L'aprenentatge ens permet adquirir coneixements del món a partir de l'experiència i la memòria és la retenció i evocació d'aquests coneixements. La memòria té tres funcions bàsiques: recull nova informació, organitza la informació perquè tingui significat i la recupera quan té la necessitat. El record consta de tres etapes: 

Codificació

És la transformació dels estímuls en una representació mental. En aquesta etapa són molt importants l'atenció que marca la direcció (selectivitat) i la intensitat (esforç) amb que es processen els estímuls. 

Emmagatzemament

És la retenció de dades a la memòria per la seva posterior utilització. La informació s'organitza mitjançant esquemes que són unitats estructurades de coneixement que incorporen conceptes, categories i relacions formant conjunts de coneixements. 

Recuperació

És la manera en què accedim a la informació emmagatzemada.

6.4. Estructura i funcionament de la memòria Teoria multimagatzem de la memòria

Els seus autors són Richard Atkinson (1929) i Richard Shiffrin(1929). Estructuren la memòria en tres sistemes relacionats i interdependents : 

Memòria sensorial (MS)

Registra les sensacions i permet reconèixer les característiques físiques dels estímuls.

Memòria a curt termini (MCT)

Desa la informació que necessitem en el moment present.

Memòria a llarg termini (MLT

: Conserva els coneixement del món per a la seva utilització posterior.

A. Memòria sensorial

Registra la informació que prové de l’ambient extern durant un temps molt breu però suficient perquè la informació arribi a la MCT.

La

MS explora les característiques físiques dels estímuls i registra les sensacions.
 Té gran capacitat (hi ha subsistemes per a cada sentit). La memòria icònica registra imatges i figures i la memòria ecoica sons i paraules.
 La durada de la informació depèn del sentit, la memòria ecoica roman durant dos segons i la icònica un. La informació no transferida a la MCT decau inmediatament.

B. Memòria a curt termini

La informació de la MS es transfereix en part a la MCT abans de passar a la MLT. La funció de la MCT és organitzar i analitzar la informació (reconèixer cares, recordar noms, contestar un examen...) per a interpretar les nostres experiències.
 La informació és codificada de forma visual i acústica i, en menor mesura, per signes semàntics.
 Té una capacitat limitada: no més de set ítems alhora. Els records emmagatzemats es poden alterar fàcilment per noves experiències.
 La durada de la informació és breu (18-20 segons sense repàs). Si la informació s’organitza de forma lògica poc durar més temps.  

C. Memòria a llarg termini

Conté els nostres coneixements del món físic, de la realitat social i cultural, els nostres records autobiogràfics, així com el llenguatge i els significats dels conceptes.
 La informació és semàntica quan el material és verbal i, quan es tracta de figures o gràfics, visual. El codi semàntic permet establir relacions significatives entre els diferents coneixements.

La

MLT té una capacitat il·limitada de emmagatzemament d’informació però no hi ha garanties de recuperació.
 La durada és variable: hi ha records que es mantenen durant minuts, altres duren dies, anys o tota la vida.  

6.5. Diverses memòries a llarg termini

A. Memòria declarativa i procedimental Hi ha dos grans sistemes de memòria a llarg termini:
 El sistema de memòria declarativa (conscient)
 El sistema de memòria procedimental (automàtic) La memòria declarativa emmagatzema informació de fets i esdeveniments (saber què). Conté els coneixements d’una persona i ens permet expressar els nostres pensaments.

La memòria procedimental és la memòria d’habilitats i destreses (saber com). Aquesta informació s’emmagatzema per condicionament o per repetició (un cop consolidada es torna inconscient).

B. Memòria episòdica i semàntica

La memòria episòdica és la memòria autobiogràfica (record dates, fets viscuts...). La seva font és la percepció sensorial i la informació està organitzada cronològicament. La memòria semàntica emmagatzema el coneixement del llenguatge i del món. La seva font són fets, idees, conceptes, regles, proposicions, esquemes. Pot recuperar la informació sense fer referència al temps en què es va adquirir. És gairebé immune a l’oblit (llenguatge, matemàtiques, etc.. Són molt duradors). Aquesta divisió es veu confirmada pel fet que els amnèsics obliden fets de la seva autobiografia però no el llenguatge; la seva memòria semàntica continua intacta.

C. Memòria explícita i implícita

Segons com s’emmagatzemi i es recordi la informació podem classificar-la com:

Memòria explícita:

És intencional, els coneixement adquirits es poden relatar i impliquen un coneixement conscient.

Memòria implícita:

És incidental, adquirim coneixements sense adonar-nos i sense esforç. Alguns dels aprenentatges adquirits no es poden verbalitzar (ex. Regles gramaticals pels nens).

6.6. Nivells de processament de la informació

No tots els autors estan d’acord amb la teoria multimagatzem, Kenneth Craik(1914-1945) i Robert Lockhart(1928) plantegen una teoria alternativa.Segons aquest autors la memòria és una i no un magatzem passiu. Per a ells la manera en què es processa la informació influeix sobre el record. La informació es pot processar segons tres nivells: superficial, intermedi i profund.
 El nivell superficial capta els trets sensorials que deixen una empremta fràgil i, per tant, la possibilitat d’oblit és alta.
 El nivell intermedi es basa en el reconeixement d’alguna característica i el record s’assigna a alguna categoria. 

 El nivell profund s’adquireix amb esforç i es basa en el significat del record i, per tant, l’empremta perdura.

6.7. Recuperació de la informació

Recordar és extreure informació de la memòria. Els records no són còpies exactes de les informacions o experiències sinó que la memòria les reelabora en el moment de la recuperació. Reconstruïm el nostre passat combinant fragments d’informació a partir de la nostra situació i expectatives presents. Es recorda més fàcilment la informació quan és significativa i està ben organitzada però hi ha altres factors que influeixen en el record:
 Recordem millor els fets relacionats amb successos emocionalment significatius.
 La memòria depèn del context. L’oblit és el fracàs en la recuperació de la informació. La recuperació és més fàcil si es produeix en el mateix context on va tenir lloc l’aprenentatge.
 L’estat d’ànim influeix en el record. La memòria enregistra millor allò emotiu i tot el que és nou. El que experimentem en un estat d’ànim es recorda millor quan es restaura el mateix estat d’ànim.
 Recordem reomplint els buits de la nostra memòria, per això afirmem i estem segurs de coses que, de fet, no han passat.

6.8. L’oblit

L’oblit és la incapacitat de recordar noms, dates, fets o coneixements que es produeix per una saturació d’informació o errors en la recuperació. La psicoanàlisi entén l’oblit com un mecanisme de defensa: la ment es defensa de les experiències doloroses eliminant-les de la consciència. Les principals causes de l’oblit són:

Lesió de degeneració cerebral

Lesions causades per traumatismes o malalties com l’Alzheimer o la síndrome de Korsakoff que poden patir els alcohòlics.

Repressió o oblit motivat

Oblit inconscient de la informació pertorbadora o dolorosa per a defendre’s de l’ansietat que el record provocaria.

Interferència

És deguda a la competència entre les experiències viscudes. Hi ha dos tipus: proactiva en que una informació apresa dificulta un aprenentatge posterior; i reactiva en que un aprenentatge recent altera el record de la informació passada.

Falta de processament

Quan la informació no s’ha processat per primera vegada o quan la informació no s’utilitza.

Context inadequat

La informació és difícil de recuperar perquè s’ha après en un ambient diferent. Els records adquirits en un estat només tornen quan la persona torna a trobar-se en el mateix estat.

6.9. Com millorar la memòria

Memoritzar és una tasca difícil i les tècniques de memòria no la fan més senzilla sinó més efectiva.

Per millorar la memòria hi ha alguns principis generals i algunes regles mnemotècniques. Principis generals  Atenció.
Per millorar la memòria el primer que s’ha de fer és atendre, codificar i organitzar la informació.

Sentit

La memòria mecànica es basa en la repetició però si li atorguem sentit a allò que volem aprendre més fàcilment podrem recordar-lo.

Organització

La informació ha d’estar organitzada per recordar-la millor, una forma de fer-ho és combinar dues unitats d’informació en una simple.

Associació

Consisteix a relacionar el que vols aprendre amb allò que ja saps.

6.10. Les distorsions i alteracions de la memòria

Cal distingir entre distorsions i alteracions de la memòria. Les distorsions són fallades comunes de la memòria que formen part dels trets adaptatius de la ment humana, en canvi les alteracions són pèrdues greus de la memòria que afecten la manera de ser i porten a la pèrdua parcial o total de la consciència.

A. Distorsions de la memòria

1. Temps

La memòria es debilita amb el pas dels anys perquè les noves experiències difuminen els records antics.

2. Distracció

Les fallades de memòria es produeixen perquè altres preocupacions no ens deixen atendre al que hem de recordar.

3. Bloqueig

Recerca d’informació frustrada quan necessitem recordar alguna cosa.
4. Atribució errònia. Assignar un record a una font equivocada com pot ser el cas de barrejar fantasia i realitat.

5. Suggestibilitat

Tendència a incorporar informació enganyosa que procedeix de fonts externes.

6. Propensió

Consisteix a reflectir els nostres coneixements i creences actuals sobre records passats.

7. Persistència

Consisteix a recordar successos del passat que voldríem oblidar perquè estan lligats a la nostra vida emocional.

B. Alteracions de la memòria :

Amnèsia anterògrada,Amnèsia retrògrada, Amnèsia psicògena, Demència senil, Amnèsies funcionals.