La Complexitat de l'Ésser Humà: Una Exploració Multidimensional

La Complexitat de l'Ésser Humà

Qui soc jo?

El que primer se'ns acut contestar és amb el nostre nom. Això diu que es posa de manifest la primera dimensió de la nostra realitat, que se'ns fa patent: som un jo personal que subratlla la seva singularitat amb un nom propi. Això és meu, jo soc únic, singular i irrepetible.

La condició personal és fonamental perquè actua de nou sobre totes les altres: l'ésser humà és cos, organisme i membre d'una cultura. El caràcter personal és la manera de ser de l'home, la seva manera d'estar en la realitat.

Com per exemple, el cas d'un accident de cotxe que, per no portar el cinturó, pateixes una paràlisi. Aquesta paràlisi modifica els teus trets físics i biològics, però també els trets psicològics. Aquest procés serà influenciat per la teva resposta. Si la teva resposta és ser valent, amb constància i esforç, formaràs un nou organisme (per exemple, la força dels teus braços compensarà les de les teves cames) i també hi haurà una nova estructura psíquica.

L'ésser personal, amb un organisme, psiquisme i realitat cultural viscuda, es divideix:

• Científic: criticar les teories científiques i filosòfiques sobre l'ésser humà, la seva concepció de l'home i els seus mètodes de recerca. Aquí és molt important la crítica de tot reduccionisme, que consisteix en reduir l'home a una de les seves dimensions.
• Personal: integrar la informació que les disciplines ofereixen en una visió articulada i coherent, tenint en compte l'ambivalència, la indeterminació de l'ésser humà i la limitació de tot marc interpretatiu.

Ciència Natural de l'Home

Etologia Comparada

Konrad Lorenz va interpretar l'ésser humà des dels dos conceptes bàsics de la teoria de l'evolució neodarwiniana: el genotip i la supervivència del més apte. Ambdós corrents difereixen entre ells en la seva comprensió de la selecció natural.

Antropologia Cultural

Tracta d'interpretar totes les manifestacions de les cultures com a estratègies d'adaptació al medi. Això ens permet mostrar el fonament biològic d'institucions en aparença completament allunyades de la biologia. Podem considerar que un component està codificat genèticament quan l'organisme el pot dur a terme sense haver-lo après prèviament.

• Com si els nadons fossin capaços de fer un comportament complex, és obvi que no ha tingut temps per aprendre'l. Però els nadons humans no tenen cap mena de repertori conductal complex. Els nadons tenen reflex de succió i d'aprensió.
• El comportament dels individus que han estat sotmesos a aïllament mostren una atròfia extraordinària de totes les capacitats humanes, des de la fonació fins a les facultats intel·lectuals, que són irrecuperables.

Problemes de les Ciències Socials

La fiabilitat dels experiments dependrà, entre altres factors, del grau de semblança entre les situacions experimentals i la realitat social que viuen els subjectes investigats:

• Els experiments es fan amb un nombre de persones molt més petit que el que integren les situacions reals.
• Sovint els participants saben que estan participant en un experiment, cosa que evidentment no passa a la vida real.
• La situació experimental, en la mesura que aïlla els subjectes dels seus contextos ordinaris, és artificiosa. Això provoca que les ciències socials afavoreixin l'observació com a mètode d'anàlisi del comportament social investigat. Ara bé, també hi ha dubtes sobre el fet que puguem observar el comportament dels éssers vius de la mateixa manera que observem el comportament d'altres éssers vius.

A la Cerca del Sentit

La pregunta de la nostra existència ens sol venir en certes circumstàncies:

• En determinats edats de la vida, quan correspon prendre decisions fonamentals. La joventut és una època en què s'acostumen a prendre decisions importantíssimes: en què vull treballar? Amb qui vull conviure?
• Quan ens enfrontem a experiències que trunquen la nostra trajectòria vital i ens obliguen, d'alguna manera, a començar de zero.
• Quan ens enfrontem amb experiències que ens presenten el que no podem evitar i ens fan mal.

A la Cerca del Progrés

El progrés de l'ésser humà inclou tres ingredients bàsics:

• Desenvolupament del coneixement: conèixer més i millor la realitat.
• Desenvolupament del poder tecnològic per transformar la realitat: poder cada vegada més.
• El coneixement i el poder al servei de la justícia.

El progrés és inevitable, segons Compte, la història de l'ésser humà passa per tres estadis:

• Teològic: basat en una filosofia teològica que explica les coses atribuint-les a causes externes a elles mateixes.
• Metafísic: que consisteix, negativament, en haver posat fi als déus (i aquest és el seu mèrit irrenunciable) i, positivament, a explicar les coses per mitjà de conceptes interns a elles mateixes.
• Positiu: basat en una filosofia positiva que considera el saber científic desenvolupat d'acord amb el mètode experimental.