Els complements de l'oració i els pronoms febles: guia completa de gramàtica catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,74 KB
Els complements de l'oració
Els complements de l'oració:
CD (complement directe): indica què rep directament l'acció del verb. Es pregunta QUÈ? Exemple: Menjo una poma.
CD definit → el, la, els, les.
CD indefinit → en.
CD amb quantitat → en, mantenint la quantitat.
CD neutre o una frase → ho.
CI (complement indirecte): indica a qui va destinada l'acció. Es pregunta A QUI? Exemple: Dono un regal a la mare.
Singular → li.
Plural → els.
Quan es combina LI amb un pronom de CD, LI es transforma en HI.
CRV (complement de règim verbal): complement que necessita una preposició exigida pel verb.
Exemples: Confio en tu. Parlo de la pel·lícula.
Si va introduït per DE → EN.
Si va introduït per A, EN, AMB o PER → normalment HI.
Davant de la conjunció QUE, generalment desapareix la preposició.
CC (complement circumstancial): indica on, quan, com o per què passa una acció.
Lloc introduït per DE → EN.
Lloc introduït per altres preposicions → HI.
Altres complements circumstancials → sovint HI.
Els sintagmes nominals de temps normalment no se substitueixen.
Exemples:
Surto de casa → En surto.
Soc a l'escola → Hi soc.
S'empaiten pel passadís → S'hi empaiten.
Atribut: apareix amb els verbs SER, ESTAR i SEMBLAR i indica una característica o identitat del subjecte.
Atribut adjectival o indefinit → HO.
Atribut definit → EL, LA, ELS, LES.
Exemples:
La casa és gran → La casa ho és.
En Joan és el director → En Joan l'és.
CN (complement del nom): complementa un nom i sovint va introduït per DE. Normalment se substitueix per EN. Exemple: Una versió d'aquesta història → Me n'han explicat una altra.
Subjecte indefinit: es pot substituir per EN. Exemple: Arriben molts autobusos → N'arriben molts.
CPred (complement predicatiu): indica una característica del subjecte o del CD mentre passa l'acció. Normalment se substitueix per HI, però en alguns casos s'utilitza EN.
Els pronoms febles
Els pronoms febles serveixen per substituir paraules o complements i evitar repetir-los.
EL, LA, ELS, LES: substitueixen un CD definit, és a dir, una cosa concreta.
Exemple: Veig la Maria → La veig.
EN: substitueix un CD indefinit, una quantitat o un complement introduït per DE.
Exemples:
Compro pomes → En compro.
Tinc deu euros → En tinc deu.
Parlo de la pel·lícula → En parlo.
HO: substitueix una idea, això, allò, una frase o un atribut adjectival.
Exemples:
Sé això → Ho sé.
Sé que vindrà → Ho sé.
La casa és gran → La casa ho és.
LI: substitueix un complement indirecte singular. Exemple: Dono el llibre a la Marta → Li dono el llibre.
ELS: substitueix un complement indirecte plural. Exemple: Dono llibres als nens → Els dono llibres.
HI: substitueix un complement de lloc o molts complements introduïts per preposicions.
Exemples:
Vaig a casa → Hi vaig.
Confio en els meus amics → Hi confio.
EM, ET, ES, ENS, US: s'utilitzen amb verbs reflexius o pronominals.
Exemples: Em pentino. Es renta.
Combinació de pronoms febles
Quan hi ha dos pronoms febles, cal respectar-ne l'ordre i la forma.
Em + la → Me la deixa.
Es + en → Se'n recorda.
El + hi → L'hi dono.
Les + hi → Les hi dono.
Em + en → Me'n dona.
Quan el pronom LI es combina amb un pronom de CD, es transforma en HI. Exemple: Dono el llibre a la Marta → L'hi dono.
Els pronoms poden anar davant o darrere del verb. Poden portar apòstrof o guionet segons la forma verbal: l'escolto, n'arriba, escoltar-lo, dona-me'l.
Cal evitar repetir pronoms innecessàriament i no utilitzar EN si el nom que substitueix encara apareix expressat.
Tipologies textuals
Text expositiu: informa i explica un tema de manera objectiva i clara. Exemple: un text que explica un tema científic.
Text argumentatiu: defensa una opinió i intenta convèncer el lector mitjançant arguments. Té una tesi i uns arguments. Exemple: article d'opinió.
Text narratiu: explica uns fets que passen a uns personatges en un temps determinat. Exemple: conte o novel·la.
Text descriptiu: explica com és una persona, un lloc, un objecte o un animal. Utilitza adjectius i característiques.
Text instructiu: dona instruccions o explica els passos per fer alguna cosa. Exemple: una recepta o un manual.
Informe: presenta informació de manera objectiva.
Informe proposta: presenta informació i proposa millores o solucions.
Article d'opinió: és un text argumentatiu perquè defensa una opinió.
Com identificar els complements
CD: pregunta QUÈ?
CI: pregunta A QUI?
CRV: el verb exigeix una preposició.
CC: pregunta ON?, QUAN?, COM? o PER QUÈ?
Atribut: apareix amb SER, ESTAR o SEMBLAR.
CN: complementa un nom.
CPred: expressa una característica durant l'acció.
Truc: primer identifica el verb i després observa quina funció fa cada grup de paraules.
Vocabulari de l'olfacte
Ensumar: olorar una cosa acostant-hi el nas per percebre'n l'olor.
Pudents: que fan pudor o desprenen una olor desagradable.
Narius: cadascun dels dos orificis del nas per on entra i surt l'aire.
Odípers: que desprenen una olor determinada.
Fortor: olor molt intensa, generalment desagradable.
Inodora: que no té olor.
Esbravat: que ha perdut la seva olor o que té una olor molt feble.
Anòsmia: pèrdua total del sentit de l'olfacte.
Exhala: expulsa o desprèn aire, gasos o una olor.
Empudegar: omplir un lloc d'una olor desagradable.
Efluvis: emanacions o olors que es desprenen d'una cosa.
Resclosit: que fa olor de lloc tancat, poc ventilat o humit.
Les funcions del llenguatge
Funció referencial: serveix per informar d'un fet o transmetre informació.
Exemple: Avui plou.
Funció apel·lativa o conativa: intenta influir en el receptor, convèncer-lo o aconseguir que faci alguna cosa.
Exemple: Tanca la porta!
Funció poètica: destaca la forma del missatge i com està expressat.
Exemple: La lluna és un mirall de plata.
Funció fàtica: serveix per iniciar, mantenir o comprovar el contacte entre les persones.
Exemple: Hola! Em sents?