Els àcids són principis immediats orgànics amb caràcter àcid I quees van detectar en el nucli de les cèl·lules. Contenen C, H, O, N i P. Químicament es poden definir com a llargues cadenes lineals, no ramificades, Constituïdes per la polimerització d’unes subunitats anomenades nucleòtids.

Estructura

•Estan formats per la uníó de nucleòtids

•Els nucleòtids al seu torn estan format per tres Molècules diferents:

* una pentosa (ribosa (ARN) o desoxiribosa (ADN) )

* un àcid fosfòric

* una base nitrogenada, que té caràcter bàsic:

- Bases púriques:Bases Pirimidínica:

Nucleòsids

Compostos formats per la uníó de la pentanosa i la base Nitrogenada. La uníó té lloc per medi d’un enllaç N- glucosídic. Els nucleòsids S’anomenen amb un prefix indicatiu de la base nitrogenada, al qual s’afegeix el Sufix –osina (G o A) o el sufix –idina (T, C o U).

Els nucleòsids s’anomenen ribonucleòsids si la pentanosa és La ribosa i desoxiribonucleòtids

Nucleòtids

Quan el nucleòsid s’uneix a l’àcid fosfòric per medi d’una Reacció d’esterificació sobre l’OH de la pentanosa s’obté un nucleòtid.
S’anomenen anteposat a la seva denominació la Paraula àcid i la terminació –íclic.

Els nucleòtids s’uneixen per medi d’un enllaçfosfodiéster, entre un OH de l’àcid fosfòric D’un nucleòtid i l’OH del C3’ de la pentosa d’un altre nucleòtid, formant-se Una molècula d’aigua.

Polinucleòtids

La uníó dels diferents nucleòtids forma un polinucleòtid.
Aquesta uníó té lloc per medi d’un enllaç éster que s’estableix entre l’àcid Fosfòric d’un nucleòtid i el grup –OH.

Aquests enllaços 3’ – 5’ configuren cadenes lineals de les Quals pengen les bases nitrogenades. S’anomena 5’ l’extrem de la cadena que té Un grup fosfat lliure lligat al C5’ d’un nucleòtid. L’extrem 3’ es aquell que Té lliure un –OH en posició 3’ d’un altre nucleòtid.

La pentanosa dels nucleòtids pot ser ribosa o desoxiribosa, Tindrem 2 tipus àcids nucleics:

* ARN : amb la ribosa com a pentosa i com a bases Nitrogenades l’adenina, citosina, guanina i uracil.

* ADN : amb la desoxiribosa com a pentosa i com a bases Nitrogenades l’adenina, citosina, guanina i timina.

Molècula constituïda per filaments enfrontats de Desoxiribonuclòtids d’anenina, timina, citosina i guanina.

En les cèl·lules eucariotes l’ADN és bicateri però lineal i Es troba combinat amb proteïnes constituïnt la cromatina del nucli interfàsic. L’ ADN té una estructura:

Estructura primària:

-Molècula molt llarga, d’elevadíssim pes molecular.

-Nucleòtids encadenats on es troba l’ informació Genètica. Tots els ADN tenen mateix esquelet.

-L’ADN es caracteritza per una seqüència Determinada de les seves bases nitrogenades.

-La molècula d'ADN consisteix en una hèlix doble

Estructura secundària:

-És llarga i prima, amb una estructura Helicóïdal.

-Les dues cadenes es disposen en sentits oposats, és a Dir, una en sentit 3' → 5' i l'altra en sentit 5' → 3'. Les dues cadenes són, Per tant, antiparal·leles.

-Les bases nitrogenades són a l'interior de la doble Hèlix. Mentre que els esquelets pentosa-fosfat de les dues cadenes es troben a La part exterior.

-Les dues cadenes queden unides per ponts d'hidrogen formats Entre la base nitrogenada d'una cadena i la de l'altra cadena amb la qual queda Enfrontada. Els aparellaments sempre són entreA-T i G-C .

Estructura terciària:

-Ha d’haver un replegament que aconsegueixi un Empaquetament més gran, que permeti l’adaptació al nucli cel·lular, o fins i Tot, a la càpsida del virus.

-Els nous replegaments d’ADN en el cas de les cèl·lules Eucariotes constitueixen la cromatina i els cromosomes.

Desnaturalització de l’ADN

-Si una dissolució d’ADN s’escalfa suficientment, Es poden trencar els ponts d’hidrogen existents entre les bases nitrogenades Enfrontades, i els dos filaments de la doble hèlix se separen. També es pot Aconseguir la desnaturalització mitjançant canvis del pH i amb concentracions Salines elevades.

-La renaturalització és un procés reversible , Consisteix en refredar la molècula lentament, així es pot aconseguir aquest fet A través d’una nova uníó de les cadenes.

-Utilitzant barreges d’ADN de diferents espècies Es pot aconseguir ADN híbrids, en els quals cadascun dels filaments té una Procedència diferent.

Formada per la Polimerització de ribonucleòtidsde la Cadena lineal. Cada ADN es caracteritza es caracteritza per la seqüència de les Seves bases nitrogenades. Es diferència de l’ADN:

·Les Pentanoses de tots els nucleòtids són riboses. Aquest fet fa que l’ARN sigui Menys estable que l¡ADN, ja que cada nucleòtid hi ha un grup –OH lliure en Posició 2’, que possibilita una hidròlisi més fàcil.

·En l’ARN no hi ha timina, sinó, Uracil. L’adenini, guanina i citosina són iguals.

·Presenta Una major diversitats de bases que l’ADN.

·Les Molècules d’ARN són més curtes que les d’ADN.

·Excepte Alguns casos no formen cadenes dobles, tot i que pot haver-hi regions d’una Mateixa molècula que s’aparellin en cas que les seves bases siguin Complementàries.

Funció

La funció és portar a terme el missatge genètic, és a Dir una sèrie de processos pels quals les cèl·lules fabriquen les proteïnes a Partir de la informació codificada a l’ADN. Aquest porta una còpia de la Informació genètica