Complement atributiu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,4 KB
“August després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania molta part de la nit. Traslladant-se finalment al llit, no dormia pas més de set hores i no pas de forma contínua, ans es despertava tres o quatre vegades en aquest interval de temps”. Opposita ad oculos manu és una construcció anomenada d’ablatiu absolut o participi no concertat; consta d’un nom en ablatiu (manu) amb el qual concorda un participi (opposita), del qual depèn un complement circumstancial (ad oculos). In lectum deinde transgressus és una construcció anomenada de participi concertat; transgressus concorda amb Augustus.
“ A Numa Pompili li va succeir Tul·lus Hostili , a qui li fou ofert espontàniament el regne en consideració al seu valor. Aquest va crear tota l’organització militar i l’art de la guerra. Així doncs, una vegada entrenada la juventud de manera admirable, va desafiar els albans. Els destins d’un i altre poble foren confiats als Horacis i als Curiacis, germans trigèmins. La lluita fou indecisa, gloriosa i
admirable”. Exercita iuuentute in mirum modum és una construcció anomenada de participi no concertat o d’ablatiu absolut i està formada per un participi de passat en ablatiu exercita, que concerta amb un substantiu també en ablatiu iuuentute i està modificat per un complement circumstancial in mirum modum
“ A Numa Pompili li va succeir Tul·lus Hostili , a qui li fou ofert espontàniament el regne en consideració al seu valor. Aquest va crear tota l’organització militar i l’art de la guerra. Així doncs, una vegada entrenada la juventud de manera admirable, va desafiar els albans. Els destins d’un i altre poble foren confiats als Horacis i als Curiacis, germans trigèmins. La lluita fou indecisa, gloriosa i admirable”.
Exercita iuuentute in mirum modum és una construcció anomenada d’ablatiu absolut i està formada per un participi de passat en ablatiu exercita, que concerta amb un substantiu també en ablatiu iuuentute i està modificat per un complement circumstancial in mirum modum. Cui introdueix una oració subordinada adjectiva o de relatiu; regnum és el subjecte de datum est.
“August va superar tothom en la freqüència, la diversitat i la magnificència dels espectacles. De vegades va oferir Cáceres; també espectacles atlètics, després de fer construir uns bancs de fusta
al Camp de Mart, igualment (va oferir) un combat naval després d‟excavar el terreny prop del Tíber, en el qual ara hi ha el bosc dels Cèsars. En el circ va presentar aurigues, corredors i matadors de feres”. Exstructis concorda amb sedilibus; l‟estructura s‟anomena construcció de participi no concertat o ablatiu absolut. Nauale és acusatiu singular neutre, concorda amb proelium i fan la funció de complement directe d‟edidit
“A la mateixa època va tenir lloc una matança terrible entre els nucerins i els pompeians en un espectacle de gladiadors que oferia Livinei Règul. Primer van agafar pedres i al final l’espasa.La plebs dels Pompeians, a casa dels quals s’oferia l’espectacle, va ser més forta.En conseqüència, molts Nucerins van ser transportats a la seva ciutat amb el cos multilat a causa de les ferides i la majoria plorava les morts dels seus fills o dels seus pares”. L’antecedent del pronom quos és Pompeianorum perquè hi concorda en gènere (masculí) i en nombre (plural). Spectaculo és un ablatiu singular, complement circumstancial del verb orta est; spectaculum és nominatiu singular subjecte d’edebatur
"Aurelià es va dirigir contra Zenòbia, que mantenia l’Imperi oriental en nom dels seus fills. En el camí va dur a terme molts tipus de guerres. A Tràcia va vèncer els bàrbars que li sortiren a l’encontre; va matar el cap dels gots una vegada travessat el Danubi. Des d’allí, per Bizanci va fer cap a Bitínia i la va conquerir sense entaular cap batalla"
Alexandre de Macedònia des de la seva infantesa va preparar amb gran esforç el seu esperit per a la virtut. Les virtuts d’Alexandre es varen escampar per l’orbe (de la terra) amb lloança i glòria. Tothom havia temut moltíssim Alexandre però també l’estimaren molt. Si a Alexandre li hagués estat donada una vida més llarga, les llances dels Macedonis hagessin travessat volant l’Oceà ”.
"August va construir moltes obres públiques les més importants de les quals varen ser: el fòrum amb el temple de Mart, el temple d’Apol.Lo en el Palatí i el santuari de Júpiter en el Capitoli. També va fer algunes obres sota el nom d’un altre: el pòrtic i la basílica de Gai i Luci, el pòrtic de Lívia i d’Octàvia i el teatre de Marcel. Va ampliar i netejar la llera del Tíber. Va reconstruir vells santuaris que s’havien esfondrat pel pas del temps”.
“August no tolerava fàcilment ni el fred ni la calor. A l’hivern s’abrigava amb quatre túniques a la vegada, amb una toga gruixuda, una camisa i una malla de llana; a l’estiu dormia amb les portes del dormitori obertes i sovint en el peristil –i fins i tot amb algú que el ventava. No suportant ni tan sols el sol d’hivern, sempre passejava a cel obert amb un barret. Feia viatges lents i curts en llitera i de nit”. Itinera lenta ac minuta són acusatius plurals i fan la funció de complement directe de faciebat i lectica és ablatiu singular i fa la funció de complement circumstancial de faciebat. Patiens concorda amb Augustus; solem hibernum és complement directe de patiens.
“August després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania molta part de la nit. Traslladant-se finalment al llit, no dormia pas més de set hores i no pas de forma contínua, ans es despertava tres o quatre vegades en aquest interval de temps”. Opposita ad oculos manu és una construcció anomenada d’ablatiu absolut o participi no concertat; consta d’un nom en ablatiu (manu) amb el qual concorda un participi (opposita), del qual depèn un complement circumstancial (ad oculos). In lectum deinde transgressus és una construcció anomenada de participi concertat; transgressus concorda amb Augustus.
ìAureli‡, en posar-se malalt, mai no va cridar el metge a la seva presËncia, sinÛ que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, perÚ es divertia amb els actors de mims; tambÈ es va divertir moltÌssim amb un golafre, que en un sol dia es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un perÌode de govern molt afortunat, excepciÛ feta díalgunes rebel∑lions internes”. Rarus Ès nominatiu singular i fa la funciÛ díatribut;tempus Ès acusatiu singular i fa la funciÛ de complement directe de habuit. Qui introdueix una oraciÛ subordinada adjectiva o de relatiu i fa la funciÛ de subjecte de comedit
“A Ròmul el succeeix Numa, que els romans van anar a buscar a causa de la fama de la seva rectitud. Ell va ensenyar-los els sacrificis i les cerimònies i tot el culte als déus; ell va crear els pontífexs, els àugurs i la resta de sacerdocis i va distribuir l’any en dotze mesos. Finalment va encaminar el poble violent per tal que governés l’Imperi amb rectitud i justícia” Numa és el subjecte de succedit i quem és el complement directe de petiuerunt
És una oració subordinada adjectiva o de relatiu introduïda pel pronom quem l’antecedent del qual és Numa