Complaença desinteressada

La creació artística i l’obra d’art

0. Distingeix entre el fenomen estètic i l’artístic

El fenomen estètic és l’experiència que té el subjecte de la realitat.
Podríem dir que l’ésser humà es podria definir com un “ésser estètic” perquè la realitat el commou, no el deixa indiferent, li provoca uns sentiments, emocions.
El fenomen artístic és la creació d’allò bell.

1. Com es pot caracteritzar la dimensió estètica de la realitat?

El fenomen estètic té dos components (dimensions):
- sensació: es produeix quan els òrgans sensorials són afectats per la realitat, pels objectes.
- sentiment: manifestació emocional que acompanya sempre la sensació.
És així perquè experimentar qualsevol classe de sensació sempre té com a contrapartida un sentiment.
2. El bon Artésà, en el seu treball posa en joc una habilitat i una tècnica que el caracteritzen. Què diferencia l’artista de l’Artésà?

La creació artesanal té suficient amb l’habilitat i la tècnica i per això sap d’antuvi el resultat final de la seva obra. En canvi, l’artista no pot saber el resultat final fins al moment d’acabar l’obra i, apart d’habilitat i tècnica (qualitats necessàries) requereix genialitat.

3

Tenen alguna relació l’art amb la veritat i la llibertat? Si és així, per què i en quin sentit?

A través de l’art, l’artista descobreix i recrea un nou sentit de la realitat i aquest descobriment constitueix la característica essencial de la veritat (segons els grecs).
A través de la creació artística l’artista reprodueix des de i per mitjà de la seva llibertat i d’aquesta manera s’explica la lliure creativitat de l’artista. La creació artística es diferencia dels fets naturals en què són lliures.

4. Explica les característiques especials del judici estètic

El judici estètic es refereix al just com enjudiciament d’allò bell. És el resultat de l’experiència estètica.
1) proporciona complaença desinteressada. Però el gust estètic no es correspon ni amb el judici lògic ni amb el moral, però sí, en canvi, amb la complaença de la mera reflexió en la qual ens sumeix la consideració de les coses belles.
2) és un judici universalment comunicable: qui formula un judici estètic té el desig de comunicar-ho als altres.
3) la finalitat d’allò bell rau només en la seva forma. L’única finalitat és la creació artística i el judici en sí mateix.
4) la complaença en allò bell és necessària. És una necessitat subjectiva i exemplar que té la pretensió fonamentada en ser compartida necessàriament per tots.

5. Indica les raons per les quals es pot explicar l’experiència estètica a la llum del joc

1) Són manifestacions de la naturalesa humana, l’ésser humà com a homo ludens (l’home juga).
2) No es pot pensar en absolut la cultura humana sense un comportament lúdic. Les dos són manifestacions culturals.
3) Manifesten la llibertat del subjecte: juga i crea des de la seva llibertat, ho fa perquè vol i no té cap altre finalitat (complaença desinteressada).
6. Per què es pot parlar de la funció mimètica de l’obra d’art? Què diferencia la mímesi artística de la mera imitació i reproducció?

La mimesi és connatural a l’ésser humà ja que tendeix a imitar per naturalesa, és una font de plaers inesgotables. Imitar és re-conèixer, jugar a re-crear les coses. L’art significa re-creació d’allò real. L’art reinventa la realitat.
L’art no copia ni reprodueix la realitat, sinó que la descobreix, la fa re-coneixible; l’art no repeteix ni imita les accions dels homes, sinó que les recrea, renovant el sentit del nostre autoconeixement.

7. Què significa l’afirmació que l’art és símbol dels fins humans?

A través de l’art l’home pot expressar de manera simbòlica els seus ideals i objectius perquè en l’art s’expressa la llibertat moral, allò que vol. L’artista crea utopies estètiques (obra d’art que expressa un ideal humà) que tenen com a fonament utopies socials. Utopia (“sense lloc”) significa qualsevol projecte social, ideal però no real.