Compareu la Concepció platònica del coneixement amb una altra Concepció del coneixement que es pugui trobar en la història del pensament.

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,82 KB

 

PLATÓ

4 etapes


Joventut (clara influència socràtica), transició (es trasllada a Sicília i coneix als Pitagòrics), maduresa (formula la teoria de les idees i escriu els millors diàlegs) i ancianitat (va intentar posar en pràctica les seves idees polítiques a Siracusà).

Al·legoria


Imatge que simbolitza una idea que es pretén explicar.

Ànima


Principi vital que dinamitza el cos. En el cas de lhome, és on rau el coneixement.


És la font del coneixement perquè totes les idees tendeixen a ell. Sidentifica amb Déu.

Ciutat


Març de la vida ciutadana a la república. Plató planteja la vida social segons lautèntic coneixement.

Dialèctica


Procés dialogal però trobar la veritat i la purificació de lanima fins a trobar el bé.

Déu


Realitat impersonal que identifica amb el bé.

Idea


En grec forma aspecte. Per Plató és la realitat autèntica, en contraposició al que percebem els sentits.

Metempsicosi


Teoria pitagòrica, qui diu que lanima es reencarna en diversos cossos si no ha arribat al coneixement.

Noesi


Coneixement superior: la contemplació de les idees (etapa final).

Opinió


Afirmació sobre la realitat, que no té un coneixement veritable.

Reminiscència


És la memòria de les idees, que lanima va recordant lentament, en el procés de coneixement.

Veritat


Realitat pura i absoluta de les idees .

Teoria de les idees


És el nucli del pensament platònic. Linici és la dificultat per arribar a un acord sobre quin és lautèntic coneixement.

Cos:


corruptible, moral, material. És el que veiem amb els sentits i el que correspon al Món Sensible.

Ànima:


incorrupte, immaterial i sensible que no es pot dividir i correspon al món intel·ligible,

Raó


És qui ha de tenir el paper directiu.

Ànim


És laspecte de la voluntat i la passió.

Apetència


És laspecte dels impulsos i els instints.

Demiürg


Personatge mític per explicar lorigen del món. El món sensible va ser originat per ell a partir del caos, volent imitar el model del món intel·ligible. Però la poca traça de Demiürg va donar el resultat dun món imperfet.

REPÀS


La teoria de les idees és la base del coneixement. És una teoria ontològica (dóna lexplicació bàsica)
Epistemologia (com és el coneixement), antologia (com és lésser humà), ètica (com ens hem de comportar) i política (com cal organitzar lestat).
Plató parteix que hi ha dos mons: lintel·ligible i el sensible.
Lànima, sencarna en un cos, va recordant poc a poc les idees que jo coneixia. Tot coneixement, record (reminiscència), el qual sarriba per mitjà de la dialèctica i leducació. La naturalesa humana és com la dels presoners de la caverna (deixar de creure que les ombres són la realitat és començar a aprendre).

ARISTÒTIL

Temes dAristòtil


Lògica (pensar bé), ètica (actuar bé), psicologia (reflexió sobre lànima), Política (com sha dorganitzar lestat) i naturalesa ( com funciona el món natural).

Atribut:


característiques que defineixen un ser.

Concepte


Resultat dabstreure les característiques bàsiques dun ésser.

Immanent


Allò que pertany al món sensible.

Transcendent


Allò que pertany a lesfera del pensament o de la divinitat.

Essència/substància


Allò que és específic de cada ésser.

Potència:


possibilitat darribar a ser una cosa (llavor)

Transcendent


Congresió de la possibilitat (alzina)

La teoria del coneixement hilemorfisme


Per a Aristòtil el coneixement té 3 vessants (teòric, pràctic i productiu). Els éssers estan compostos de matèria (hylé)i forma (morfé) i això junt equival al hilemorfisme. La matèria: substrat bàsic dun ésser el material del qual està fet i els accidents que lindividualitzen. La forma: és lessència, lelement que configura un ésser i és la seva ànima.
Ètica i política: apareix de la idea que el bé és una tendència natural de lhome. El fet de viure bé sidentifica amb la felicitat. Segons ell, per ser felíç i trobar la virtut (areté) cal fer-ho personalment i socialment a la polis. Això comporta a buscar el bé dels ciutadans i per això ètica i política estan relacionades. La millor manera de tenir bons ciutadans serà proporcionar-los educació (evita radicalisme). Així, el bon govern ha devitar postures extremes.
EL PENSAMENT HEL·LENÍSTIC
Epicureisme: rep el nom dEpicur. Laspecte més conegut és lètic. Lelement bàsic de la vida humana és lequilibri cos-ànima. La felicitat consisteix en la recerca del plaer, entès com a refús del dolor mitjançant lautomoderació de la desig. Els plaers naturals i mesurats necessaris condueixen a aquest equilibri. Rep el nom dataràxia (que arriba a la serenor de lànima).
Estoïcisme: fundat per Zerró de Cition que ensenyava en uns porxos dAtenes. Van tenir molt dèxit fins a segles més tard. També apareix a Roma Març Aureli, lemperador de Roma. La principal preocupació és lètica. Només es pot arribar a la felicitat adaptant-se a les circumstancies de la naturalesa i a la realitat. Això ens uneix el Logos (principi racional de tot). La màxima virtut estoica en saber entomar les dificultats amb serenitat.
Escepticisme: iniciat per Pirró i Timó. Igual que els sofistes, desconfiaven de la raó per arribar a la veritat (les percepcions són aparents).

Entradas relacionadas: