Comparativa filosòfica: Descartes, Locke i Hume

Descartes

Racionalisme

Coneixement basat en la raó. Matemàtiques i idees innates. Subjectivisme: ànima sobre cos. Déu. Desconfiança dels sentits. Dualisme antropològic. Dubte metòdic per trobar la veritat. Accepta l'argument ontològic. Resposta davant una manera d'entendre el coneixement amb la qual no estava d'acord. Mecanicisme. Somnis. Intuïció i deducció.

Teoria del coneixement

• La incertesa de les dades sensorials.
• Els errors de raonament o entitats matemàtiques.
• La distinció entre el somni i la vigília.
• Els ensenyaments rebuts.

Les tres veritats

• Primera veritat: Res cogitans (idees).
• Segona veritat: Res infinita (existència de Déu).
• Tercera veritat: Res extensa (mecanicisme).

Aquest ordre d'aparició no és igual a l'ordre d'importància (Res infinita, Res cogitans i Res extensa). Les altres dues fan referència a veritats per arribar al coneixement.

• Extensió: L'atribut d'allò material, allò objectivable.
• Substància: Allò que no necessita cap altra cosa per existir, excepte Déu.

Locke

Teoria del coneixement: Pare de l'empirisme.
Teoria política: Contractualisme, defensa del sistema liberal.

Empirisme

Coneixement = experiència.

Política

Locke defensava el contractualisme. Renunciar a la llibertat per seguretat. Canvi de govern per un de millor.

Comparativa: Locke, Hobbes i Rousseau

Estat de la natura: Indica com era la societat abans del contracte.

• Locke: Es regeix per la raó, existeix la propietat privada i predomina el respecte mutu. El pacte serveix per millorar.
• Hobbes: L'individu té por, no hi ha propietat privada. El pacte es fa per por i supervivència.
• Rousseau: Raó + Societat = egoisme. El pacte serveix per recuperar avantatges.

Estat civil

• Locke: Estat liberal, separació de poders, lleis, dret de rebel·lió.
• Hobbes: Estat absolutista, no separació de poders (sobirà), no dret a rebel·lió.
• Rousseau: Indivisible (poble + govern) i inalienable (els responsables no poden delegar).

Hume

Defensa un empirisme radical i critica les idees innates de Descartes.

Teoria del coneixement

Impressions (sentits):

1. De reflexió: Internes, sentiments.
2. De sensació: Externes, qualitats dels objectes.

Idees:

• Simples: Venen d'una impressió.
• Complexes: Unió d'idees simples.

Llei d'associació d'idees:

• Semblança: Similitud física (ex: una persona i la seva foto).
• Continuïtat: Temporal o espacial (ex: un vaixell ens fa pensar en el mar).
• Causalitat: Causa → Efecte. Necessàries. Repetició → Predicció (ex: els núvols ens fan pensar en pluja).

Crítica a la metafísica

• El jo: És un conjunt d'impressions de reflexió que la imaginació uneix en una unitat. Es confon el conjunt amb el jo.
• Déu: No es pot tenir cap impressió de Déu. No es pot demostrar la seva existència sense l'experiència. La idea de Déu no és innata, ens l'han ensenyat.
• El món: Impressions de cada cosa individual, però no del TOT.