Comparativa de la Felicitat segons Mill i Bentham i la Metafísica de Kant
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,94 KB
Què és la felicitat per a Mill?
Mill, basant-se en l'emotivisme moral de Hume, elabora la teoria ètica utilitarista: la bondat d'una acció correspon a la major felicitat possible pel màxim nombre de persones. Mill defineix aquesta felicitat com la qualitat dels plaers, establint una jerarquia on les satisfaccions intel·lectuals estan per damunt de les sensorials.
Felicitat segons Bentham
Per a Bentham, la felicitat està relacionada amb la quantitat de plaer. Considera que la felicitat humana s'identifica amb els interessos de la humanitat, i que cada satisfacció ha de ser considerada amb el mateix valor.
Mill, en canvi, distingeix la satisfacció privada del bé públic. Tot i que s'ha de treballar per reduir la diferència, fins que no s'assoleixi la consciència en què siguem feliços amb la felicitat dels altres, es considerarà virtut més alta aquell individu que, per la seva pròpia felicitat, actuï pel bé comú.
Educació per a Mill
La societat, segons Mill, ha de tenir un nivell cultural alt. L'educació és crucial per al desenvolupament personal, el criteri crític i la innovació. Mill critica l'escola pública per la seva uniformització.
L'educació hauria de ser obligatòria per a establir un sistema liberalista utilitarista. Sense educació, la llibertat d'expressió i la diversitat d'opinions generarien desordres.
Educació segons Plató
Plató afirma que els filòsofs reis, dedicats a l'estudi, són els encarregats de governar, dirigint la societat cap al bé. L'educació és essencial per a la figura del filòsof rei i, per tant, per a una societat orientada al bé, igual que per a Mill.
Metafísica segons Kant
Kant considera que la metafísica no és una ciència. La seva teoria del coneixement integra el racionalisme (tot està a la ment) i l'empirisme (el coneixement prové de l'experiència).
Kant afirma que l'ésser humà té dues facultats de coneixement: sensibilitat i raó. La sensibilitat rep dades empíriques, i la raó les tradueix, creant coneixement transcendental.
Les ciències apliquen la sensibilitat i la raó: les matemàtiques a les formes pures a priori de l'espai i el temps, i la física als fenòmens naturals.
La metafísica no és una ciència perquè no té dades empíriques de les idees de Jo, Món i Déu, i no pot aplicar contingut de l'experiència a la sensibilitat.
Imperatiu categòric de Kant
L'imperatiu categòric és el principi de la moral kantiana: actuar considerant les conseqüències si la teva màxima s'elevés a màxima universal.
Kant estableix una moral formal, que indica com actuar, a diferència de les morals materials que diuen què està bé o malament.
La teoria moral de Kant es basa en la raó pràctica i les idees transcendentals de Jo, Món i Déu, que actuen com a models de referència per a la responsabilitat.