Comparació tirant lo blanc i curial e güelfa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,33 KB

NOVELA CAVALLERESCA

·Gènere per excel·lència de l’Edat Mitjana

·Diferents ordres de cavalleria-> institucions de gran prestigi dedicats a la defensa del bé, església i i febles, tenen valors com l’honor, el valor, la justícia i la generositat

·Mite literati-> novel·les artúriques/materia de Bretanya -> Cavallers de la Taula Rodona, sota el rei artús, recerca misteriós sant graal, sang Jesucrist en un calze que els suposava la salvació

·Autor + prestigiós: Chrétien de Troyes

·Caràcter fantàstic: mags, monstres, aparicions (a la novel·la catalana no) aquests personatges provocant locura a dont Quijote.

·Tirant lo blanc i curial e güelfa son realistes i versemblants

·Martí de Riquer distingeix:

·NOVELES DE CAVALLERIES:

·Tradicions, predomini de la fantasia, meravelles, màgia i mags, episodis exagerats i protagonistes poc versemblants i amb una força sobrehumana.

·NOVELLES CAVALLARESQUES:

·Tirnt i curial, sensació de verisme (les coses no tenen perquè ser certes però tenen possibilitats de ser.Ho) , elements fantàstics puntuals

TIRANT LO BLANC

·Novel·la + important i reconeguda pels especialistes

·Més popularitat gracies a el Quijote

·Novel·la total-> cavalleresca, històrica eròtica i d’aventures

·Modernitat: Realisme, desmitificació, ironia, erotisme, us de diferents tipus de llenguatge segons el personatge i la situació.

Autor

·Joanot Martorell 1405/1411-1465

·Cavaller-> sabia del que parlava

·Família de gran prestigi social i econòmic, però es va anar Arrúïnant, va pensar en viatjar per readreçarse però va empitjorar.

·No va arribar a aveure el seu llibre publicat, Martí Joan de Galba amic i durant molt de temps considerat coautor de l’obra.

·Tirant: divisió a partir de les estades: Anglaterra- Sicília-rodes-Imperi grec- nord africà- Imperi grec.

·Al final parlen d’esdeveniments a l’ImperiGrec i mor Tiraant

·Característiques: novel·la total, consituida per molts petits episodis, barreja de fets històrics i ficticis i la importància del mon femení

CURIAL I Güelfa:

·Escrita Segle XV i d’autor anònim, descoberta al Segle XIX per Manuel Milà i Fontals.

·Carcacteritzada pel Realisme i la versemblança malgrat algun episodi al·legòric i mitològic.

·Es creu que l’autor era culte, i bon coneixedor literatura francesa-italiana-llatina i castellana

·Novel·la ambientada al Segle XIII es divideix en 3 llibres.

·1 explica curial i güelfa s’enamoren, güelfa decideix ajudarlo econòmicament per a poder convertirse en un cavaller. Curial ha de fugir a Àustria per culpa dels mals rumors. A curial se li ofereix la mà de Laquesis- una duquessa que ell va salvar- però hi renuncia. Quan güelfa s’entera es posa gelosa i quan curial torna a montferrat s’acaba el primer llibre

·2 es cetra en l’anada a curiaal al torneig de meluun a frança. Triomfador en els combts es retroba amb laquessis i torna a ser víctima de la maledicència perdent així el favor de güelfa que jura no perdonarlo fins que tota la cort del puig de nostra dona li demani mercè en nom d’ell.

·3 llibre narra el viatge de curial a terra santa i a Grècia, quan torna el seu vaixell naufrafa a la costa africà, es fet presoner i passa sis anys de captiveri a Trípoli fins que gracies a l’amors d’unes dames mores –una es suïcida  per ell- torna a montferrat. Al no poder reconquerir l’amor de fuelfa va a París i obté nous exits contra els turcs i finalment, al llarg d’un torneig la cort del puig de nostra dona demana a güelfa que el perdoni, com que tothom ho va fer va haver de complir la seva promesa, es reconcilien i es casen.



Combinació d¡aventures cavalleresques amb intriga aamorosa, combina personatges de ficció i historis, te un aire mes medieval que tirant.

AUSIAS MARCH

Vida.

  • Mateixa importancia poesia Catalana que Ramón Llull per la prosa.

  • Primer autor que escriu poesia culta en català

  • Trenca amb la tradició trobadoresca. Creant un estil propi únic en alguns aspectes.

  • Fill de Militar i poeta Pere March.

  • Neix a Gandia (1397)

  • Armat cavaller de Jove intervé en campanyes militars diverses.

  • Alfons III el Magnanim el nomena falconer major.

  • Es va casar dues vegades: Amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell l’autor de tirant lo blanc, que mor al cap de pocs anys). I la segona Joana Escorna.

  • Mor a València el 1459

Obra

  • Consta de 128 poemes en total uns 10000 versos

  • Repartits en Cants d’amor, de mort, morals i espirituals

  • Cants d’amor: Ruptura amb l’amor cortes com l’anomenat dolce still nuovo

  • Veu obsesio amorosa com malaltissa. Perque portaba a una falsa idolatria cap a la dona estimada i doncs a la propia comdemna de l’anima

  • Rebutja la idealització. El va portar a graus molt alts de Realisme per aixo als seus poemes trobem imatges casolanes

  • Designa a l’estimada amb un senhal

  • Cant Espiritual poema en estamps (versos sense rima). En el que l’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant que se l’emporti a l’altre mon.

ALTRES AUTORS:

Francesc Eiximenis: 1340-1412 frare francisca nascut a Girona i autor de -lo crestià- obra de 13 llibres on ell va escriure el 1 2 3 12. Es un tractat de tot allò que ha de saber fer un bon cristíà. Escrit per a un public burges i fent servir moltes exemples.


Sant Vicent Ferrer: 1350-1419

frare dominica formà part cisma d’Occident a favor del papa d’avinyó i en el compromís de casp a favor dels trastamara.. Predicador, es conserven els seus sermons transcrits per escrivents/reportadors. Són habituals exclamacions, onomatopeies i gesticulació, s’adreçava sobretot a un públic popular


Anselm Turmeda: s XIV- 1430/1440.  El mallorquí

frare francisca autor del llibre de bons amonestaments, disputa de l’ase contra frare anselm, cobles de la divisió del regne de mallorques. Tunis es convertí a l’islam.


Jaume Roig: SXV 1478

metge de prestigi

autor de l’espill o llibre de les dones: s’explica la vida d’un personatge que es relaciona amb diverses dones a traves d’un humorisme grotesc i desagradble en ocasions i misogínia.


Joan Roís de Corella 133/1443- 1497

Possiblement sacerdot

autor d’obres religioses amoroses -la tragedia de caldesa- i mitologiques

el + important prosa valenciana, retorica i classicitzant


NOVELA TOTAL: ALTERNANÇA D’EPISODIS EPICS, AMOROSOS, IRONICS I DRAMATICS


Entradas relacionadas: