Comparació sofistes i Plató

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,05 KB

Sòcrates va naixer el 470 a.C i va morir el 399 a.C. Va ser mestre de Plató i va naixer en l'Atenes democràtica al si d'una família modesta. El seu pare era escultor i la seua mare excercia de comare. No cobrava mai els seus esenyaments ni va escriure cap llibre perquè considerava que la filosofia havia de practicar-la per mitjà del diàleg. Plató conta que Sòcrates va dedicar la seua vida a buscar la veritat.
A diferència d'alguns sofistes que presumien de saviesa, ell admitia la seua ignorància amb la frase "sols sé que no sé res". Després de la reinstauració de la democràcia, Sòcrates va ser jutjat per motius polítics i a la fi el van matar. La seua mort va influir en el seu deixeble Plató.

DOCTRINA DE SÒCRATES.

 1)
Defensa d'una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals. Tan Sòcrates com Plató van combatre tota la vida contra el relativisme dels sofistes. Ells no negaven que hi havien diferents opinions, però no estaven d'acord amb l'afirmació que feien els sofistes de que la veritat es relativa.
2)L'educació i la dialèctica socràtica. La finalitat de l'educació  ha de ser abastar la veritat per aconseguir la felicitat. Per als sofistes l'educació era una transmissió de coneixements. Per a Sòcrates, cada home té la veritat dins de casascu i la tasca del educador es ajudar-lo a que per ell mateix descobrisca la veritat. El mètode educatiu de Sòcrates és la dialèctica, mètode d'investigació de la veritat que es basa en el diàleg. La dialèctica consta de 2 etapes:

- La ironia: objectiu de la qual és aconseguir que el deixeble pose en qüestió allò que es pensava que sabia. A partir de que el deixeble reconega la seua ignorància, pot començar el camí en busca de la veritat.

- Maieutica: semblant a l'art de la comare, el deixeble "dóna llum" a la veritat mitjançant les preguntes que fa el educador.


3)La recerca de les definicions essencials. Sòcrates rebutja el relativisme dels sofistes. Segons el qual no pot haver definicions objectives i vàlides sobre la justícia, el bé, l'amistat, etc. Ell en canvi, pensava que havia d'haver una característica comuna a totes les coses que considerem justes, bones, belles. Si no fóra possible establir definicions vertaderes, objectives i universals sobre aquestes coses, aleshores seria imposible la comunicació entre els homens. // Allò que per a Sòcrates eren definicions conceptuals, Plató ho va convertir en realitats en si, inmaterials, donant-los el nom d'idees.
4) L'intel·lectualisme moral. És la doctrina ètica de Sòcrates, que podem sintetizar amb l'afirmació que la virtut consisteix en el coneiximent. Consta de:

- La virtut és coneixement: no pot ser sabater aquell que no coneix l'ofici de sabater.

-El vici és ignorància: Segons Sòcrates, qualsevol humà busca el millor per a ell, però no sempre sap reconeixer-lo i moltes vegades obra malament, creien que està fent el millor per a ell.

- ningú no obra malament sabentment: si algú coneix la justícia, necessàriament ha de obrar justament, i si algú diguera que coneix la justícia però obra injustament, és perquè realment no sap el que és la justícia.


La filosofia va aparèixer en Jònia (costa d'Àsia Menor) a finals del s.VII a.E. En la ciutat de Milet.

EL PAS DEL MITE AL LOGOS


El naixement de la filosofia es situa en el pas del mite al logos o pensament racional. Durant aquell temps a Grècia van aparèixer molts savis anomenats teòlegs, que eren els autors de teogònies i cosmologies que explicaven l'origen de l'Univers, dels hòmens i dels déus. Les seues explicacions mítiques, de gran bellesa literària, eren de pensament simbòlic.//A principis del s.VI a.E. Van aparèixer uns altres savis anomenats fisiòlegs que es dedicaven fonamentalment a la naturalesa. El que diferenciava als fisiòlegs dels teòlegs no va ser el tema d'investigació, si no el nou mode que van crear d'investigar: l'ivestigació racional, que es basava en observació, experiència i crítica.//Amb aquests pensadors va sorgir la filosofia, que significa la recerca de la saviesa. L'objetiu principal de la seua recerca serà el coneixement de la naturalesa. //El pas de la mitologia cap a la filosofia es dóna perquè els fisiòlegs, a diferència dels teòlegs, intenten explicar la seua intuïció del ser al mite a través de l'experiència, de la analogia i de la dialèctica.

EL s.V a.C.: LA "IL·LUSTRACIÓ ATENESA":


El s.V a.C. és l'època de l'esplendor d'Atenes, pàtria de Plató. Tenen lloc grans canvis, tant el la societat i la política com en les preocupacions filósòfiques. En el terreny social i polític triomfa la democràcia i Atenes aconsegueix l'hegemònia militar i política, encara que continua amb la rivalitat que té amb Esparta. En el terreny filósòfic, l'estudi de la naturalesa passa a un segon pla i la filosofia es centra fonamentalment en l'home, la societat, la felicitat, la moral.... En aquesta època anomenada la "il·lustració atenesa" Atenes es convirteix en un formiguer de noves idees i teories, on cal destacar els sofistes i en segon lloc a Sòcrates, mestre de Plató.

ELS SOFISTES


Els sofistes van ser un grup de pensadors intel·lectuals grecs que floriren en l'Atenes democràtica en la seona meitat del s.V a.C. Van ser educadors i poden ser considerats com un genuí producte de la democràcia atenesa. La instauració de la democràcia en Atenes va fer possible que el poble prenguera part de les decisions polítiques i que alguns ciutadans poguéren accedir al poder, fins aquell moment reservats a la aristocràcia.  L'única manera d'aconseguir el poder i l'èxit social i polític és convencer mitjançant paraules i discursos davant de l'Assemblea o davant els Tribunals. En aquest no concepte polític van aparèixer els sofistes, en el qual la seua funció principal eraensenyar i formar aquells ciutadans que aspiren a l'èxit social o a triomfar en la política. Per aconseguir-ho, l'important és convencer i persuadir mitjançant la paraula, encara que allò que es diga no siga sempre la veritat. Per als sofistes la veritat es sempre relativa. Entre els seus ensenyaments els sofistes inclogueren disciplines com ara l'oratòria, la retòrica, l'erística, etc.

En primer lloc, la seua activitat principal era l'educació. Són els primers professionals de l'ensenyament que cobraven per la seua tasca. Fins aquell moment, sols l'aristocràcia tenia accés a l'educció, però ara estava a l'abast de qualsevol ciutadà lliure, amb l'única condició que poguera pagar-la. - En segon lloc, la majoria dels sofistes eren estrangers arribats d'altres ciutats. El ser estrangers els prohibia participar directament en la política de la ciutat. - Units a la democràcia, sovint tingueren en contra seua als sectors més conservadors.

MITE DE LA CAVERNA


Quan més fosca i distorcionada és la realitat més fosc i  més imperfecte serà el coneixement que obtenim d'eixa realitat, i a l'inversa.

Teoria de les idees:
teoria de la realitat (ontologia)-> món intel·ligible (idees/objectes matemàtics) món sensible (objectes/imatges) || teoria del coneixement (epistemologia) -> coneixement científic (episteme) opinió (doxa).

XAVIER RUBERT DE VENTÓS

  • veure-hi clar: desig d'apaivagament (tranquil), producte de la nostra ansietat, per davant del món.
  • veure-hi fosc: desig de coneixement, curiositat, interés davant del món.

Entradas relacionadas: