Comparació entre Plató i Aristòtil

Aristòtil, nascut a Estagira el 348 aC i mort a Calcis el 322 aC, va ser un filòsof colossal amb una influència duradora. Després d'aprendre de Plató a l'Acadèmia, va establir el Liceu, on va ensenyar diverses disciplines, des de la lògica fins a la física i l'ètica. La seva relació com a mestre d'Alexandre el Gran va marcar part de la seva filosofia, que va abastar aspectes que van des de la composició de la matèria fins a les causes del moviment i la naturalesa. Les seves obres sobre ètica i política, com 'Ètica a Nicòmac' i 'Política', van oferir un profund anàlisi de les constitucions de les ciutats gregues. Contrastant amb Plató, que posava èmfasi en la justícia i la política, Aristòtil va centrar-se en comprendre la naturalesa, considerant-la teleològica, amb una finalitat inherent. Aquesta idea ha tingut una influència duradora a Occident i continua sent part del pensament comú fins avui dia.

METAFISICA Formes o Idees: Plató defensa la existència d'unes 'Formes' o 'Idees' perfectes i eternes, que són la veritable realitat i de les quals les coses particulars en el món físic són meres imitacions. Aquestes Formes són universals i són l'essència de les coses. En canvi, per a Aristòtil, les Formes no existeixen com a entitats separades i independents. Ell argumenta que les formes o essències estan intrínsequament lligades a la matèria i que són part inherent de les coses individuals. Així, la seva visió és més anclada a la realitat concreta i física. Dualisme vs. Monisme: Plató creu en un dualisme entre el món de les Formes, que és etern i perfecte, i el món físic, que és imperfecte i canviant. Aristòtil, en canvi, promou una visió més monista, on la realitat és una combinació inseparable de matèria i forma, considerant la matèria com el substrat que adquireix la forma i defineix l'essència de les coses. Teleologia: Tant Plató com Aristòtil tenen una noció de teleologia (finalitat o propòsit) en la seva metafísica. Per Plató, la finalitat és tornar a les Formes, a aquest món perfecte. En canvi, Aristòtil considera la teleologia com inherent en la naturalesa de les coses mateixes. Les coses tenen una finalitat intrínseca o un propòsit que les guia, basat en la seva essència i funció intrínseca. Relació amb el món físic: Mentre que Plató veu el món físic com una realitat il·lusòria, una ombra del món de les Formes, Aristòtil abraça la naturalesa com a font de coneixement i considera que la investigació empírica i la observació són importants per entendre la realitat.

TEORIA DEL CONEIXEMENT Raonament vs. Experiència: Plató situa l'èmfasi en la raó i en la reminiscència com a fonts principals del coneixement. Creu que les ànimes ja coneixen les Formes i que recorden aquest coneixement a través de la raó. En contrast, Aristòtil posa més èmfasi en l'experiència i l'observació com a fonament del coneixement. Considera que el coneixement comença amb els sentits i que aquesta informació sensorial és la base sobre la qual es desenvolupa el coneixement humà. Introspecció vs. Observació externa: Plató es basa en la introspecció i la reflexió interna per arribar al coneixement de les Formes. Creu que el món físic és una imitació imperfecta del món de les Formes i que el coneixement autèntic es troba en aquest món ideal. Aristòtil, en canvi, advoca per observar i estudiar el món físic per comprendre la naturalesa i adquirir coneixement sobre les coses. Considera que el món físic és real i no només una mera ombra de realitat. Concepció de la veritat: Plató considera la veritat com a un coneixement del món de les Formes, allunyat dels sentits i del món material. En canvi, Aristòtil veu la veritat com una correspondència entre el pensament i la realitat observada, lligada a l'experiència i la comprensió de la naturalesa. Coneixement a priori vs. Coneixement a posteriori: Plató defensa la idea que el coneixement de les Formes és innat i preexistent a l'experiència, és a dir, a priori. Aristòtil, en contrast, argumenta que el coneixement comença amb l'experiència sensorial, sent a posteriori, i és a través d'aquesta experiència que es construeix el coneixement.

POLITICA Model de govern ideal: Plató proposa un model de govern ideal en la seva obra 'La República', on es destaca la idea d'una aristocràcia de filòsofs, una classe governant composta per individus que han adquirit coneixement de les Formes i, per tant, són els més capacitats per dirigir. Aquest governador ideal és un estat totalment racional i regulat per aquests filòsofs reis. Per contra, Aristòtil, en la seva obra 'Política', no presenta un model de govern ideal abstracte, sinó que estudia i analitza diverses formes de govern de la seva època, destacant una visió més pragmàtica i realista sobre la política. Funció de la classe dirigent: Per a Plató, la classe dirigent hauria de ser una elit governant basada en el coneixement superior i la saviesa filosòfica. En canvi, Aristòtil reconeix la importància de la classe mitjana i defensa la idea d'una governança més inclusiva, basada en una combinació de coneixement, experiència i virtut cívica, on la classe mitjana pot tenir una participació important en la presa de decisions polítiques. Objectius de la política: Plató considera que el principal objectiu de la política és assolir la justícia i l'harmonia en la societat a través d'una organització jeràrquica guiada pel coneixement superior. En canvi, Aristòtil creu que la política s'ha de centrar en el bé comú i la felicitat dels ciutadans, veient la ciutadania activa i la participació en la vida política com a mitjà per aconseguir aquest objectiu. Visió de la propietat privada: Plató defensa una comunitat on hi hagi propietat compartida, eliminant la propietat privada entre els governants. En contrast, Aristòtil reconeix la importància de la propietat privada com a incentiu per al progrés i la prosperitat econòmica, encara que també considera que aquesta ha de tenir límits i ha de ser regulada per promoure la cohesió social.