Comparació Plató i Aristòtil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,7 KB

 

L’epicureisme

Es una Escola fundada a Atenes per Epicur de Samos l’any 306 a.C. Epicur adquireix una Finca a Atenes que s’anomenava “El jardí” on establirà una petita comunitat Filósòfica que s’anomenara els del jardí. Epicur promou una vida felíç Orientada vers l’amistat i la recerca del plaer i en evitar el dolor. La bona Vida segons l’hedonisme es aquella que s’allunya les pors de l’home que son Causa de la infelicitat. La por dels homes es sovint metafísica (la ira dels Deus i la por a la mort). Epicur parteix d’una visió materialista per evitar Aquestes pors. Els deus no s’ocupen dels assumptes mundars i la mort no la Coneixem mai, perquè quan ella no hi es, som vius, i quan ella hi es, nosaltres Ja no hi som. D’aquí que no ens trobem mai amb ella cara a cara. El savi Epicur Viu ocult, solidari amb els altres, a que considera germans i sense pors. Lucreci escriu amb poesia els pensament d’Epicur.

Filosofia medieval

L’Edat Mitjana cobreix mil anys d’historia(476-1453/1492). El cristianisme S’estén com a religió dominant, no sols a Grècia i Roma sinó mes enllà. El Cristianisme com a religió teològica planteja problemes nous a la filosofia.
D’una banda el problema del mal (teodicea). Si Déu es bo, per quina Raó el mal Existeix? Per quina Raó el diable existeix i si es tant fort per temptar als Homes, Déu l’hauria d’eliminar i no ho fa ( o es que no pot fer-ho?).
De l’altre el problema de la creació del mon. Pels grec el mon era etern i d’un Caos havia arribat a ser un cosmos a partir d’un logos(Raó). En canvi els Cristians creien que Déu havia creat el mon del no res.

Filosofia cristiana

-La patrística(s I-IV) es la filosofia platònica mes documentació jueva i Cristiana. Autor à Sant Agustí,obra mes important Civitas( ciutat Celestial: perfecte i ciutat terrenal: imperfecte i pecadora:Roma)
-Escolastica( s XI-XIV). Va haver el redescobriment de la filosofia d’Aristòtil Basada en la lògica i els sil·logismes. Es divideix en tres autors: Anselm de Canterburg: qui deia que Déu es la cosa mes perfecte que un ser imperfecte com Jo pot pensar. Guillem Okham: creu que els homes no responen a cap realitat, Son flautus boci=cops de veu i defensa el principi de la simplicitat en la Teologia
à navalla d’Okham. Pere Abelard: diu que els noms poden Ser arbitraris però es en el sermó on agafen els seu sentit universal, d’aquí Que tot hi la relativitat hi pot haver veritat.

Filosofia Moderna

L’Edat Mitjana s’acaba amb el Renaixement( període en que el terme modern suposa Allò clàssic i el que es queda la mig es allò medieval). El Renaixement tracta De recuperar l’esplandor dels clasics i aparèixer a Itàlia( que llavors era un Conjunt de regnes i ciutats estat com Nàpols). El Renaixement busca recuperar El llegat clàssic, però aquí topa en la contradicció brutal entre la mentalitat Cristiana i la pagana grecollatinca. D’aquesta col·lisió en sorgirà la ciència Que encarnarà en el mite del alquimista. Faust es l’esperit de l’home Occidental.

Nicolau Maquiavel

(1469-1527) Un dels autors fonamentals de la filosofia política moderna. Polític florentí De finals del Segle XV. Maquiavel es el primer gran teòric del poder. Va Escriure dos obres polítiques de signe contrari: els discorsi en defensa un Poder ciutadà basat en les milícies urbanes i un govern república: el Príncep, Un petit llibret on elogia i dona consells al sobirà per tal de governar. Maquiavel destrueix al Príncep la virtut tal com l’entén els classics (plató i Aristòtil) i els apologetes cristians havien configurat en el model del Príncep Cristíà. Per Maquiavel la virtú consisteix en aplicar la força del lleó I l’astúcia de la guineu, per tal de conservar o augmentar el poder del Príncep I de l’estat. L’estat ha de separar la religió de la politca ja que tenen interessos Diferents i el Príncep ha de governar per tots, no sols pels religiosos. El Príncep pot ser temut, estimat o odiat, sent aquesta darrera la pitjor Reputació que pot tenir ja que difícilment algú amb molts enemics podrà Conservar el poder.
Maquiavel capgira l’etica platònica i estableix que les lleis morals son Importants en el poble però no son necessàries en el sobirà ja que algunes van En contra de les lleis de la política i el poder que tenen normes pròpies.
Maquiavel deixa de banda l’utopisme polític per fer una teoria basada en el que Es coneixia com Real Politik.

La revolució científica: el temps de Descartes i John Locke

L’antiga concepció del univers, el mon i la naturalesa humana canviara Radicalment a partir del Segle XVI i XVIIl. La revolució científica portada a Terme per homes com Galileu, Copèrnic o Newton porta a canviar la visió Geocèntrica (la terra es el centre del univers) per l’eliocentrica( el sol es El centre). Kepler demostra que la corba dels planetes es el·líptica, no esfèrica Com s’havia defensat desde Pitàgores a Aristòtil. De fet, el final de l’edat Mitjana estava dominat per l’autoritat científica d’Aristòtil i la revolució Científica trenca amb els paràmetres d’autoritat classics.
Newton que elabora la primera teoria sobre la gravetat prove del pensament Alquímic. L’alquímia era un conjunt de practiques hermetiques que havien Sobreviscut desde temps antics(pensament pre-científic).

Entradas relacionadas: