Comparació Plató Aristòtil

Ontologia

La diferència fonamental entre la metafísica de Plató i Aristòtil és que per a Plató els conceptes són idees, i per a Aristòtil són formes.

- Plató pensa que existeixen dos mons, el dels objectes sensibles (món sensible) i el de les idees (món intel·
Ligible). Aquest últim món és el que proporciona un coneixement veritable, i de l'únic del qual ens podem fiar, mentre que el segon es basa en la Doxa o opinió.

- Aristòtil pensa que només existeix un món, el sensible. Aquest món aquesta ple de coses materials amb una "forma" que es troba en elles. Però el seu pensament no és molt distant del de Plató. Aristòtil pensava que les formes existeixen amb els individus, però no desapareixen amb la mort d'aquests (encara que acaben morint amb el pas del temps, per la qual cosa són mes permanents que els individus, cosa que els fa mes reals). També defensava l'existència del Motor Immòbil, que no pertany al sensible i representa a l'ens mes real i permanent que existeix, com la Idea de Bé de Plató.

Epistemologia

Que per a Aristòtil les "formes" no siguin eternes ocasiona una gran diferència entre aquests dos filòsofs en el que refereix a l'ànima. Tots dos pensaven que l'ànima tenia tres parts i que pertanyia al món intel·ligible, però per a Plató l'ànima era eterna, immortal, igual que totes les idees, mentre que per a Aristòtil l'ànima no és eterna, perquè és una "forma", és mortal, es corromp i mor i el temps que existeix dependrà de l'aprenentatge.

- Plató és racionalista, i defensa que totes les idees existeixen en l'ànima, i que per a conèixer-les només cal recordar utilitzant la dialèctica. Explica els graus el coneixement mitjançant el símil de la línia. Hi ha quatre tipus de coneixement, els dos primers (Eikasia (conjectura o imaginació), i Pistis (creença)) pertanyen al món sensible; i els

dos segons (Dianoia (pensament)) i Noesis (intel·ligència)) pertanyen al món intel·ligible.

- Aristòtil per contra és empirista, i pensa que abans que tinguem percepció, el nostre enteniment és una fulla en blanc. No creu que naixem amb coneixements, si no que ens fem amb ells mitjançant l'experimentació i l'observació.

Ètica

- Plató pensa que una persona que arriba al coneixement de la idea de bé és una persona sàvia. Una persona sàvia serà una persona virtuosa, i com la virtut màxima és la justícia, serà també una persona justa. Per a ser just cal aconseguir dominar la part irascible i la concupiscible de l'ànima mitjançant la raó, fent-los arribar a la fortalesa i a la temprança respectivament, i aconseguint així un estat d'harmonia entre les tres parts.

- Aristòtil pensa que per a ser felíç cal exercitar les virtuts intel·lectuals i ètiques, fent ús de la raó en les seves accions per a moderar els vicis i els costums.

Política

- Per a Plató la societat ideal és aquella en la qual cada classe de la mateixa compleix la funció que li correspon a la part de l'ànima que ells tenen. Hi haurà tres classes socials, començant per la mes baixa:

- Per a Aristòtil l'home és per naturalesa un ser social. En la naturalesa de totes les coses hi ha una tendència a aconseguir la perfecció, però un humà per si només no pot aconseguir-ho, per això s'agrupa amb uns altres formant societats. La fi de la societat d'Aristòtil és aconseguir el bé dels ciutadans lliures, que es redueix a aconseguir el bé d'una classe en particular, doncs per a Aristòtil no eren lliures les persones que havien de treballar (dones, esclaus, artesans, llauradors, mercaders...), els rics.

Aristòtil no va definir la millor forma de govern, només les va analitzar i va descriure. Per al, el govern podia ser d'un (monarquia), d'alguns (aristocràcia) o de molts (democràcia o república); aquestes formes de govern poden ser positives si estan ben organitzades i els governants persegueixen el bé comú i no el personal, en cas contrari,

la monarquia degenera a la tirania, l'aristocràcia a l'oligarquia i la democràcia a la demagògia.

Aristòtil preferia una república amb una classe mitjana bastant nombrosa, perquè si el poble tènia el poder seria mes fort, mes prudent i mes difícilment corruptible.