Comparació Nietzsche i Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,31 KB

 

PREGUNTES 4

Compareu la concepció de Nietzsche sobre la relació entre Els nostres conceptes i el món o, més en general, sobre el coneixement, amb la Concepció sobre la moralitat d’un altre autor/a destacat de la història de la Filosofia occidental.

La concepció De mortalitat de Nietzsche presenta certes semblances, així com diferencies amb El plantejament de Mill.

Mill, com a filòsof Utilitarista va calificar com a “bo” allò que proporcionava el màxim plaer a la Majoria (societat), ja que es regía per el principi de utilitat de màxima Felicitat.

Aquesta Felicitat col·lectiva havia de partit de la generalització de la felicitat Individual, la felicitat que per altre part estaria garantida per un conjunt de Lleis destinades a l’efecte, combinades amb l’exercici d’una sèrie de plaers Tant intel·lectuals com físics. I es aquí on es troba un punt possible de similitud Entre els dos, tot i que també un nombre considerable més elevat de Discrpancies.

 El punt comú seria el reconeixement de pa importància Dels plaers, ja que per Nietzche aquests es troben en la base de tot lo “bo”, o Millor dit, noble. No obstant, també es troba aquí la diferencia, ja que Mill Feia prevaler els intel·lectuals sobre els físics, cosa que Nietsche no feia. Per ell, l’home noble només havia de cultivar las passions i instints. A demés, El fet de que Mill utilitzara lleis que, a demés de ser normes, eren destinades A un col·lectiu, suposa l’allunyament total de Nietzsche. Aixo es degut a que No contemplava en cap moment el col·lectiu: la societat, com element d’Unió, no Existeis, nomes importa l’individu i el ell mateix qui ha d’elaborar els seus Propis valors que li garantiran la seva pròpia felicitat, ja que en cap moment S’ha de sotmetre a la voluntat dels altres.

Finalment, aquí podíem afeixir Una altre similitud entre lo “bo” per a Mill i Nietzsche, en quant a la Llibertat individual, ambdós consideraven que es una característica intrínseca de Lo bo i lo noble.

Compareu la concepció de Nietzsche sobre la moralitat amb La concepció sobre la moralitat d’un altre autor/a destacat de la història de La filosofia occidental.

La moralitat nietzscheana, Basada, com ja he comentat abans, en uns valors vitalistes i Dionísíacs, i on Els plaers ocupen un lloc primordial, és completament oposada, per exemple, a L’ètica platònica.
Plató sostenia que La moral de l’home havia d’estar basada en intentar assolir la saviesa. Aquesta Consisteix en assolir el major coneixement possible de les tres màximes idees (bé, bellesa i justícia). Una altra fita a assolir era l’harmonia, consistent En l’equilibri de les tres ànimes (intel•lectual, irascible i concupiscible).
Així doncs, la Moral platònica està supeditada al coneixement intel•lectual i refusa o, si més No, menysprea els plaers físics. D’aquí que Nietzsche dediqui part de la seva Obra a criticar la filosofia socràtica i platònica i a qüestionar la seva Validesa.

Compareu la concepció de Nietzsche sobre la possibilitat De tenir coneixement objectiu amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió D’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Segons Plató, els sentits Només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals. En canvi Nietzsche confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió.  La realitat és devenir i sempre és Interpretació, no valen els conceptes (que l’ofeguen) només la podem captar Mitjançant metàfores.

Compareu la idea de Nietzsche que la societat es basa en La imposició d’enganys i il•lusions, com si fossin veritats objectives, amb una Altra concepció de la societat que es pugui trobar en la història del pensament

Podem trobar el contrast amb les teories Filósòfiques i polítiques de Plató.

Plató afirma que la veritat existeix si ens Esforcem en captar allò constant i permanent més enllà de les aparences; si ens Esforcem per captar les idees. Gràcies a aquest esforç que duu a terme Mitjançant la raó, l’ésser humà es pot conèixer a si mateix, el món que L’envolta i com ell hi encaixa en un ordre perfecte. A això ho anomena la idea El Bé, la que englobaria tot. Els que siguin capaços d’assolir aquest objectiu Poden arribar a una certa “immortalitat” a través del coneixement de l’ordre Total (cosmos): són els filòsofs. En el pla polític, aquests savis/filòsofs són Els que haurien de governar la societat, doncs són els que no es deixen endur Per les modes, ni pels egoismes, ni pel profit personal, i així poden governar Pel bé de la societat, car han assolit allò que és realment vertader i Beneficia tothom, el bé comú. Perquè saben en què consisteix la Justícia (cadascú està en el lloc que li pertoca segons les seves capacitats).

Per tant, la concepció filósòfica i social de Plató es basa en que la veritat existeix i que els savis/filòsofs poden Copsar-la. Per contra, Nietzsche considera que la veritat és una il•lusió que Imposen aquells que tenen la força i la voluntat per imposar-la. La veritat és Un “traje” massa estret per una cosa tan gran com la vida, la naturalesa, L’autèntica realitat. Segons Nietzsche tota suposada veritat no és més que un Invent, un engany. Qui afirmi l'existència de veritats fa trampes, doncs la Realitat, la vida, la naturalesa no es deixa encorsetar ni pel llenguatge, ni pels Conceptes ni per la ciència. La vida no es domesticable doncs sempre és Canviant i atzarosa (caòtica) per definició. Així, doncs, qualsevol poder que Intenti legitimar-se en una suposada veritat immutable, en uns valors Suposadament permanents, és un farsant i mentider.

Compareu la noció de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra concepció de la moral que es pugui trobar en la Història del pensament occidental.

La filosofia de Nietzsche ha estat una Filosofia destructiva contra les arrels del pensament occidental. La seva Crítica s'ha personalitat en autors com Plató, que no consideraven les teories Del món canviant que proposà Heràclit. Per a Nietzsche, aquests autors no eren Capaços d'entendre el món canviant i per això explicaven la seva filosofia en Ells.

Considerem, doncs, la filosofia de Nietzsche Com a contraposició del pensament platònic. És evident que les diferències que Es presenten són notables.

-La moral de Plató tenía una intencionalitat Reformadora: en un ambient de crispació política ocasionat pel govern dels Trenta Tirans, Plató volia canviar la societat. Per fer tal cosa, aquest autor Grec es valia d'uns valors perfectes, universals, que servissin per a tota la Polis i servissin de fonament per un govern just. Per parlar d'aquests valors, El pensador grec utilitzava la seva separació metafísica del món. En un món, el Captat pels sentits, es trobaven les aparences, les imatges. En l'altre món, el De la raó, Plató situava la realitat, els conceptes que perduren per sobre del Canvi.

Aquests valors, doncs, presents al món de les Idees, eren immutables i exactament els mateixos per tots. Per accedir a ells, L'home només necessitava usar la dialèctica, ja que aquests valors es troben a Dins de l'ànima, com argumenta amb idees innates en la seva teoria de la Reminiscència.

Nietzsche, però, no considera aquests Pensaments com a correctes. Per a aquest pensament, el món intel·ligible no és Més que una ficció, al igual com el més enllà, l'únic món real és el sensible, El que capten els sentits. La negació del món que es troba per sobre el Devenir, serveix com a fonament per a negar l'existència de valors universals Per sobre del canvi. Nietzsche, tot parlant de la idea del "superhome", creu que la humanitat ha de ser capaç d'abandonar Aquests valors imposats com a universals per a tots i crear els seus propis, en Funció dels seus interessos i els seus sentiments.

En resum, Nietzsche critica durament la moral Platònica i tota la seva filosofia, proposant un cert relativisme moral en Contra de l'intel·lectualisme moral de Plató.

Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb Una altra concepció de la moralitat que es pugui trobar en la història del Pensament.

La moralitat nietzscheana, basada, com ja he Comentat abans, en uns valors vitalistes i Dionísíacs, i on els plaers ocupen Un lloc primordial, és completament oposada, per exemple, a l’ètica platònica.
Plató sostenia que la moral de l’home havia d’estar basada en intentar assolir La saviesa. Aquesta consisteix en assolir el major coneixement possible de les Tres màximes idees (bé, bellesa i justícia). Una altra fita a assolir era L’harmonia, consistent en l’equilibri de les tres ànimes (intel•lectual, Irascible i concupiscible).
Així doncs, la moral platònica està supeditada al coneixement intel•lectual i Refusa o, si més no, menysprea els plaers físics. D’aquí que Nietzsche dediqui Part de la seva obra a criticar la filosofia socràtica i platònica i a Qüestionar la seva validesa.

Entradas relacionadas: