Comparació moral Nietzsche amb Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,55 KB

 

Plató

Nietzsche

Estil

Obra extensa, escrita en forma De diàleg i per fer-se entendre sovint va recórrer al mite i la Metàfora.


Utilitza un estil provocador, Que no només

pretén desacreditar allò que Critica sinó que

també busca ridiculitzar-ho

Tendència filósòfica

Idealista i racionalista

Vitalista

Sòcrates

Mestre admirat per Plató, li Va dedicar tota la seva teoria convertint-lo en el protagonista de Tots els seus diàlegs.

El corruptor, el culpable de La inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental.

Concepció de la realitat

Dualista, existeixen dues Realitats: el Món Intel·ligible (el vertader) i el Món Sensible, que és una còpia del primer.

Critica la concepció de les Idees com a “ésser vertader”. Només existeix un món, el de La vida: la realitat és pur devenir

Coneixement

Els sentits només serveixen Pel

coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot Arribar al coneixement de les veritats universals.

Confia plenament en els Sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió. La realitat és devenir i sempre és

interpretació, no valen els Conceptes (que l’ofeguen) només la podem captar

mitjançant metàfores.

Déu

La representant de la Divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és Una metàfora) seria la Idea de

Bé, que és el fonament de la Resta d’Idees.

Nega l’existència de Déu, De les Idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes Associats a un món superior

intangible que domina sobre el De la vida.

Ètica

Intel·lectualisme moral, el Coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la

virtut. S’han de controlar i Reprimir els desitjos i impulsos sensibles

L’ètica occidental (origen: Sòcrates) reprimeix els instints i és la formulació de la moral Dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals dels homes

Antropologia

Parteix d’una antropologia Dual: l’home és una uníó antinatural d’ànima i cos. Diu que El cos és la tomba de l’ànima

no hi ha divisió entre cos i ànima, el cos com a essència de

l’ésser humà.

Ésser superior

El filòsof abandona el món Sensible i és capaç de conèixer la Veritat (el presoner Alliberat de les cadenes de la ignorància en el Mite de la Caverna).

El súperhome (metafòricament El nen) s’ha alliberat dels valors de la moral i tradició Occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliena a la vida.

Política

El més important és Aconseguir el bé comú dins de la República i això S’aconsegueix amb governants justos,

els filòsofs, els savis. Defensa d’una

idea de política per la Comunitat.

Defensa l’individualisme, Tant en allò ètic com en allò polític i rebutja l’Estat, el

cataloga com “el monstre més Fred” que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”.


Entradas relacionadas: