Comparació moral Nietzsche amb Plató
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,55 KB
|
| Plató | Nietzsche |
Estil | Obra extensa, escrita en forma De diàleg i per fer-se entendre sovint va recórrer al mite i la Metàfora. | Utilitza un estil provocador, Que no només pretén desacreditar allò que Critica sinó que també busca ridiculitzar-ho |
Tendència filósòfica | Idealista i racionalista | Vitalista |
Sòcrates | Mestre admirat per Plató, li Va dedicar tota la seva teoria convertint-lo en el protagonista de Tots els seus diàlegs. | El corruptor, el culpable de La inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental. |
Concepció de la realitat | Dualista, existeixen dues Realitats: el Món Intel·ligible (el vertader) i el Món Sensible, que és una còpia del primer. | Critica la concepció de les Idees com a “ésser vertader”. Només existeix un món, el de La vida: la realitat és pur devenir |
Coneixement | Els sentits només serveixen Pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot Arribar al coneixement de les veritats universals. | Confia plenament en els Sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió. La realitat és devenir i sempre és interpretació, no valen els Conceptes (que l’ofeguen) només la podem captar mitjançant metàfores. |
Déu | La representant de la Divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és Una metàfora) seria la Idea de Bé, que és el fonament de la Resta d’Idees. | Nega l’existència de Déu, De les Idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes Associats a un món superior intangible que domina sobre el De la vida. |
Ètica | Intel·lectualisme moral, el Coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. S’han de controlar i Reprimir els desitjos i impulsos sensibles | L’ètica occidental (origen: Sòcrates) reprimeix els instints i és la formulació de la moral Dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals dels homes |
Antropologia | Parteix d’una antropologia Dual: l’home és una uníó antinatural d’ànima i cos. Diu que El cos és la tomba de l’ànima | no hi ha divisió entre cos i ànima, el cos com a essència de l’ésser humà. |
Ésser superior | El filòsof abandona el món Sensible i és capaç de conèixer la Veritat (el presoner Alliberat de les cadenes de la ignorància en el Mite de la Caverna). | El súperhome (metafòricament El nen) s’ha alliberat dels valors de la moral i tradició Occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliena a la vida. |
Política | El més important és Aconseguir el bé comú dins de la República i això S’aconsegueix amb governants justos, els filòsofs, els savis. Defensa d’una idea de política per la Comunitat. | Defensa l’individualisme, Tant en allò ètic com en allò polític i rebutja l’Estat, el cataloga com “el monstre més Fred” que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”. |