Comparació moral Nietzsche amb Plató
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,85 KB
Plató (Concepció DE LA REALITAT)Dualista, existeixen dues realitats: el Món Intel·ligible (el vertader) i el Món Sensible, que és una còpia del primer.
Nietzsche(CDLR)Critica la concepció de les Idees com a “ésser vertader”. Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir
Plató (CONEIXEMENT)Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals.
Nietzsche(CONE)Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió. La realitat és devenir i sempre és interpretació, no valen els conceptes (que l’ofeguen) només la podem captar mitjançant metàfores.
Plató (Déu)La representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé, que és el fonament de la resta d’Idees.
Nietzsche(Déu)Nega l’existència de Déu, de les Idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intangible que domina sobre el de la vidA
Plató (ÉTICA)Intel·lectualisme moral, el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. S’han de controlar i reprimir els desitjos i impulsos sensibles.
Nietzsche(ETICA)L’ètica occidental (origen: Sòcrates) reprimeix els instints i és la formulació de la moral dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals dels homes.
Plató (ESSER SUPERIOR)El filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la Veritat (el presoner alliberat de les cadenes de la ignorància en el Mite de la Caverna).
NIETZXHE (ESSER SUPERIOR) El súperhome (metafòricament el nen) s’ha alliberat dels valors de la moral i tradició occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliena a la vida.
S. MILL(MORAL) L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la sobre principis
racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu
Nietzsche(MORAL)En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic de les paraules
bo i dolent. Mètode Genealògic
S. MILL(PLAER)Rebutja el dolor, encara que a vegades és inevitable sentir-lo. La felicitat implica plaer
Nietzsche(PLAER)No rebutja el dolor, perquè és part de la vida, cal saber-ne treure l’energia de superació. “Allò que no ens mata ens fa més forts”
S.MILL(UTILITAT)Allò útil és bo per tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l’acció i les seves conseqüències. Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla unes regles a l’hora de considerar les accions morals (dignitat humana, autodesenvolupament etc) la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral les accions concretes i en el seu resultats.
Nietzsche(UTILITAT)Primer hem de qualificar a la persona, aquesta, si és bona el que fa està bé. El noble fa les coses espontàniament, l’esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (critica el fet de que no importi si s’és egoista o no, sinó que importa el tipus d’acció). Són plebeus, esclaus, perquè basen les seves teories
en allò vulgar: en el benefici que se’n treu d’una acció, en l’automatisme, en la passivitat; no en la capacitat creadora. És la moral de l’últim home.
—Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem els fets:
Ha vençut el poble (o «els esclaus», o «la plebs», o «el ramat», o com vulgueu anomenar-ho)
idea principal i, si això s’ha esdevingut mitjançant els jueus, model o exemple per presentar la idea principal oidà!, aleshores és que dins la història universal cap poble mai no havia tingut una missió com aquesta.
«Els senyors» han perdut
.
Segona formulació de la idea principal
Ha guanyat la moral de l’home vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victòria com un enverinament de la sang referència als valors tradicionals […]. Però, sens dubte, aquesta intoxicació ha reeixit.
L’«alliberament» del gènere humà (el seu alliberament respecte als «senyors», vull dir)
joc de paraules irònic va per bon camí. Palesament, tot esdevé jueu, o cristíà, o plebeu (tant se val quin mot s’empri!). L’avanç d’aquest enverinament a través de tot el cos de la humanitat sembla impossible d’aturar.
Friedrich Nietzsche. La genealogia de la moral, I
1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
La idea principal del text és el triomf de la moral dels esclaus sobre la moral dels senyors. Aquest triomf el personalitza Nietzsche en el poble jueu, que com a model de victòria dels esclaus representa el predomini dels valors tradicionals i cristians per sobre dels autèntics valors. L’expressió “enverinament de la sang” il·lustra metafòricament la corrupció de la moral i el coneixement pels valors i veritats universals del cristianisme, un enverinament que només amb una crítica radical es pot guarir, com si d’un cos es tractés. Nietzsche fa servir el terme “alliberament”, en sentit irònic, per deixar molt clar que fins i tot els termes s’han invertit sota la influència d’aquests falsos valors i coneixement.
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt]
a) «senyors» : són els representants de la moral noble, la que segueix els valors propis de la vida com a voluntat de poder.
b) «enverinament» : inversió dels valors autèntics (moral dels senyors) a causa d’una moral falsa que protegeix als dèbils (moral dels esclaus).
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «ha vençut el poble». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
- Amb aquesta expressió Nietzsche es refereix a la victòria de la moral dels esclaus per sobre de la moral dels senyors.
- El text i la frase estan emmarcats dins de la crítica radical que fa Nietzsche als valors tradicionals en l’obra “La Genealogia de la Moral”.
- Moral dels senyors – moral dels esclaus
- Origen de la inversió dels valors: obra à “Naixement de la Tragèdia” à equilibri de la tragèdia grega = Apol·lo i Dionís / Ruptura a causa de la filosofia antropològica de Sòcrates i Plató à Consumació amb el cristianisme.
- La crítica dels valors tradicionals està reforçada amb la crítica a l’epistemologia clàssica que prescriu una veritat universal i necessària que fonamenta l’acció moral (intel·lectualisme ètic socràtic i platònic). Postura de Nietzche à Perspectivisme (contra la veritat clàssica).
- Quina proposta de redenció fa Nietzsche per guarir l’enverinament de la sang? à Mort de Déu – Nihilisme – transformació moral – Superhome = voluntat de poder à creador dels nous valors.
[ - Comentari sobre els jueus.]
4. Compareu la noció de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra concepció de la moral que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]
Nietzsche – Mill
- Vitalisme – utilitarisme
- Ètica basada en el sentiment i l’instint – Ètica bassada en el plaer (hedonisme)
Nietzsche à moral dels senyors, dels forts / Mill à moral social que protegeix als dèbils (compassió)
Nietzsche à contra les veritats universals (perspectivisme) / Mill à utilitarisme de la regla
Nietzsche à crítica a l’utilitarisme com a moral de l´últim home
Nietzsche à Voluntat de poder / Mill à Dignitat humana
Nietzsche – Plató
Nietzsche (perspectivisme) - Realisme dels universals (Plató)
Nietzsche à moral vitalista – Plató à moral intelectualista
- Nietzsche à valoració de l’instint i l’autenticitat de les reaccions primàries (Dionís) – Plató à Domini de l’instint supeditat a la raó (Apol·lo).
Nietzsche à Autodesenvolupament (Transmutació dels valors – Superhome) – Plató à Arribar a la veritat absoluta
Nietzsche à Matar a Déu (veritat tradicional) – Plató à Veritat Absoluta: Idea de Bé
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La moral predominant avui dia és el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus». Argumenteu la resposta. [2 punts]