Comparació entre Immanuel Kant i Stuart Mill en l'ètica

Immanuel Kant i Stuart Mill en l'ètica

Immanuel Kant és un filòsof prussià del s.XVIII que s'emmarca dins de l'idealisme transcendental, mentre que Stuart Mill és un filòsof anglès del s.XV que desenvolupà l'Utilitarisme. Tots dos desenvolupen una teoria ètica però completament oposada.

Kant i la seva teoria ètica

Kant diu que la nostra manera d'obrar ha d'obeir sempre a unes certes lleis morals o imperatius universals, tot i que ens resultin molestos. Així creu que les accions han de ser bones per elles mateixes i no per les seves conseqüències. Aquestes accions han de ser, per tant, a priori i autònomes, és a dir, les lleis morals les ha de ficar la raó.

Mill i la seva teoria ètica

Per contra, Mill considera que totes les nostres accions han d'estar encaminades a la recerca del plaer i l'absència del dolor. Identifica plaer en felicitat i aquesta amb utilitat, així una acció útil és una acció feliç i per tant bona. En conseqüència trobem unes accions a posteriori, les quals rebutja Kant i que basen l'obrar o no en les conseqüències.

Comparació entre Kant i Mill

Trobem que Kant diu que s'han de complir aquests imperatius morals en totes les situacions independent de les conseqüències, de mentre que Mill considera que no som esclaus d'aquestes normes i que tot i que tendim a seguir el llegat moral de la humanitat, podem canviar-les i millorar-les. Kant no advoca per buscar la felicitat, la qual trobarem com a recompensa, en una altra vida, sinó que ens hem de cenyir a seguir el marcat per les lleis morals. Per contra Mill basa les seves decisions en la recerca de la felicitat i en la qualitat de plaer que reporten.

Obres destacades de Stuart Mill

Stuart Mill va destacar en diverses disciplines i se'l considera un dels últims representants de l'Escola d'Economia Clàssica. En el terreny de l'ètica segueix el model empirista de les ètiques angleses, basades en l'observació dels actes humans, com la de Hume i Benham que va exercir una gran influència en el seu pensament.

De les seves obres en destacarem dues: l'Utilitarisme i Sobre la llibertat. Aquests dos llibres reflecteixen la principal aportació de Mill en filosofia. En l'Utilitarisme va desenvolupar la seva ètica i Sobre la llibertat és on millor queda reflectit el seu pensament social i els temes relacionats amb la política.

Ètica utilitarista

Començarem per l'ètica, Mill observa la conducta humana i ens diu que els homes realitzen accions bones perquè esperen que aquestes els produeixin plaer perquè allò que cerquen, és la felicitat. La idea és que actuem bé perquè això ens fa feliços però en què consisteix aquest bé? Qui coneix aquestes accions bones? En l'Utilitarisme, Stuart ens dirà que el bé s'iguala amb la felicitat, allò bo és allò útil, per això les accions útils són les que ens condueixen a la felicitat. De fet, tot el que puguem desitjar o buscar, no és altra cosa que la felicitat. Per això ens dirà que les nostres accions morals ens conduiran a ser feliços. Fins i tot si perseguim la virtut, el que estem fent és trobar un mitjà que ens condueixi a un únic fi, la felicitat.

Les ètiques utilitaristes parteixen d'aquest plantejament, per això la seva preocupació és determinar com s'aconsegueix la felicitat col·lectiva. El pare de l'Utilitarisme, Benham, va elaborar la teoria "L'Utilitarisme dels actes", ell pensava que qualsevol acció moral havia de ser valorada per la utilitat del seu resultat i la felicitat col·lectiva s'aconseguia per la suma d'accions útils. Des d'aquesta perspectiva, el valor moral d'una acció humana es mesura per les seves conseqüències. Aquesta teoria constitueix la base de les ètiques utilitaristes.

Mill es va desmarcar del seu mestre reelaborant una doctrina de l'utilitarisme de la regla. Per a ell, la felicitat col·lectiva no s'obté mitjançant la suma d'interessos particulars si no que hi ha d'haver una norma general d'acció, una regla universal sota la qual queda sotmès el principi moral d'utilitat. En què consisteix? En primer lloc, Mill fa una distinció qualitativa dels plaers, no tots els plaers tenen el mateix valor: hi ha els plaers sensuals que són inferiors i efímers, com el menjar i els plaers intel·lectuals, els més elevats perquè estimulen la ment, els sentiments i la imaginació. D'aquesta manera la forma de ser feliç es basa en l'autodesenvolupament personal, entès com la capacitat per créixer, per conèixer.

De la mateixa manera estableix una diferència entre el que ell anomena l'acontentament –implica una felicitat individual i egoista, no moral- i la vertadera felicitat, que és social, col·lectiva i està vinculada al sentiment comunitari. Per això ens dirà que la vertadera felicitat està relacionada amb gaudir solidàriament.

Finalment, ens dirà que la regla Utilitarista ha d'estar basada en respectar la dignitat humana. Per Mill, l'ètica s'ha de fonamentar en una regla que contempli aquests elements, i això es compatible amb el criteri utilitarista d'aconseguir la felicitat per al màxim nombre de persones.

Relació entre ètica i política

Totes aquestes qüestions ètiques estan relacionades amb la seva concepció de la societat i l'estat que queda reflectida en l'obra sobre la llibertat. En matèria d'economia i política, se'l considera liberalista, ja que gran part de les seves idees encaixen amb la teoria de l'estat mínim. Tot i això s'ha de assenyalar que mai ha estat un liberalista estricte perquè simpatitzava amb algunes formulacions socialistes i era partidari de superar l'oposició entre el socialisme i el capitalisme mitjançant sistemes de cooperatives.

Ens dirà que l'acció política també ha de tenir com a objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Per això va mostrar un clar rebuig a les dictadures i es va considerar demòcrata. El govern, en tant d'organisme que sustenta el govern, pot actuar dins d'uns límits, uns marges. Ha de respectar la llibertat individual –definida amb termes negatius en Sobre la Llibertat, és l'espai de no interferències, l'àmbit on l'individu té absoluta llibertat i ningú hi pot intervenir-. És a dir, les persones són lliures sempre i quan respectem "el principi del dany". Som lliures mentre les nostres accions no generin danys a altres. També complim amb les obligacions socials, mentre una persona no malmeti a una altra i compleixi les seves obligacions sobre l'estat –pagar impostos per a la millora social- el govern ha de respectar aquesta llibertat. De la mateixa manera, aquests límits també s'apliquen a la societat en general i a l'opinió pública que tampoc han d'intervenir en la llibertat individual.

Defensor de la diversitat cultural i dels drets de les dones

A Stuart Mill se l'ha considerat un defensor de la diversitat cultural perquè denunciava la intolerància de l'opinió pública respecte els temes religiosos i hàbits culturals no occidentals. També es va pronunciar a favor de la ideologia feminista que defensava el vot de les dones.

Aquestes qüestions estan relacionades amb l'ètica, contemplar la dignitat humana significa també no jutjar a les persones per qüestions culturals, religioses o de gènere. Ens dirà que si tant la societat com el govern respecten aquesta llibertat individual, contribueixen a aconseguir la felicitat col·lectiva. Aquestes connexions entre l'ètica i la política, fan que s'hagi considerat l'utilitarisme com al marc ètic i de fonament moral de les polítiques liberalistes.