Comparació entre les filosofies de Platón i Locke

PLATÓ

LOCKE

Estil

Obra extensa, escrita en forma de diàlegi sovint va recórrer al mite i la metàfora

Fa un tractat filosòfic, on els temes que tractant estan ordenats de forma sistemàtica

Realitat (Metafísica)

Dos móns: L’Intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer

Pressuposa l’existència d’un món exterior a nosaltres en tant que causa de les nostres idees.

Idea

Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del món intel·ligible i són dins de l’ànima de l’home, per tant, són d’alguna manera, innates.

Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món). No accepta l’existència d’idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa”.

Tipologia d’idees

N’hi ha de quatre tipus:

• Idees de les coses (cavall, taula)
• Idees matemàtiques (teorema de Pitàgores)
• Idees de valors (justícia)
• Idea de Bé, la causa de la resta d’Idees

N’hi ha de vàries classes:

• Simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió)
• Complexes: l’enteniment és actiu creant idees de tres tipus (substàncies, relacions o modes)

Coneixement

La raó és la que ens condueix al món vertader. N’hi ha quatre classes:

• Noesis: intuïció de les idees
• Dianoia: raonament a partir d’idees
• Pistis: creença raonable
• Eikasia: representació, conjectura

Els dos primers constitueixen l’episteme i els dos darrers són del terreny de l’opinió.

L’experiència és el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement:

• Intuïtiu: coneixement evident, ens proporciona el més alt grau de certesa
• Demostratiu: precisa d’idees secundàries, de proves
• Sensible: no és un coneixement evident, més aviat probable

Psicologia

L’home és una unió antinatural entre l’ànima, que pertany al Món de les Idees i el cos (Món Sensible). Coneixem a través de l’ànima, que pot recordar les Idees.

El jo és la consciència, no puc demostrar l’existència de l’ànima. La consciència (la ment que és el subjecte de coneixement) és dinàmica i canvia per l’experiència.

Política

La seva teoria política està vinculada amb l’ètica i fonamentada en la Metafísica. Parteix de la base que només els que coneixen les Idees de justícia i de bé són capaços de dur-les a terme (intel·lectualisme moral).

La seva filosofia política és independent de la teoria del coneixement. Parla de la necessitat que existeixi un poder polític que té la funció d’actuar en benefici del bé públic i està legitimat pel consens dels ciutadans (no per el coneixement).

Estat ideal

La República. Model d’Estat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filòsofs han de ser els governants. El coneixement d’allò diví divinitza i els fa competents a l’hora d’assumir el govern (coneixen el Bé i actuen pel Bé de la comunitat).

Les societats civil/política. S’hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot poder s’ha d’exercir mitjançant el consentiment de la majoria.

Critica la idea d’una autoritat fonamentada en el dret diví (experiència de les monarquies absolutes sustentades per “la gràcia de Déu”).

Formes de govern

El millor règim polític és l’aristocràcia però també la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. Entre les formes injustes de govern es troba la democràcia.

El millor règim polític és aquell que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (més semblant a la democràcia). La monarquia pot ser bona sempre i quant el poder polític no es concentri en el rei sinó en el parlament.