Comparació dorífor amb august prima porta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 92,28 KB
DISCÒBOL
El discòbol es una escultura exempta creada per Miró (480/440 a. C.) i construït a l’any 460 a. C. La originaestà feta de bronze i la sevacòpia de marbre, medeix 1’55m d’alçada i té un estil grecclàssic. El seu tema es l’idealanatòmicatlètic i estàsituat al museu Nacional ROMà de Roma.
Miró va treballar a l’Atenes de Perícles a mitjans del s. V a. C., la majoria de la sevaproducció va ser en bronze i buscavael Naturalisme, l’equilibri i el dinamisme. El Discòbol trenca amb la frontalitat, mostra el moviment. La complexitat i la postura del perfil del cosdescriu una “S”. S’aconsegueixl’equilibriutilitzant el braç que manté el disc com a contrapèsamb la cama que recolzal’altrebraç i té una orientació de línies en moviment (conegudacom a rhytmos). Té un bon treballanatòmicambelsmúsculs en tensió, encara que el cap no es gaireexpressiu (éshieràtic, té geometriaalscabells), en la original (bronze) no hi ha suport, en la copia (marbre) en canvi, si que hi ha, ja que ésmoltmés pesada.
La sevaimatge representa Jacint, un atleta mortalsjocsdedicats a Apol·lo. Estàrepresentat -com a novetat- en el segontemps de l’acció de llançament, i té un tema normal per la gran forma delsatletes que es la bellesa ideal. Elsartistesutilitzavenelsatletescom una oportunitat per expressarla força del moviment.
Aquesta escultura trenca ambalgunscànonsarcaicsestàinfluenciatpels “vasos de ceràmicapintats” i les estàtues de bronze. En aquestes hi ha mes llibertat creativa i mes facilitattècnica, son les solucions mes avançadés que Miró adopta i innova amb la tensió muscular i amb la interaccióambl’espai.
DORÍFOR
El Dorífor es una escultura exempta creada per Policlet (V a.C) datat a l’any 430 a. C. La original està feta ambbronze i la copia ambmarbre, medeix 2’12m d’alçada, te un estil grecclàssic i te un tema esportiu. Estàlocalitzat al museuArqueològic Nacional a Nàpols.
Es un jove atleta dempeus, nu, amb la màesquerrasosté una llança –perduda- sobre l’espatlla. Degut al pes del marbre, té un suport. La composició ha estatexecutada per un càlculprecís de proporcions, dimensions i línies, l’alçada total es igual a 7 vegades el cap (cànonanatòmicperfecte). Utilitza el contrappostoperquèmanté el tors en tensió i les espatllesrelaxades. El torsestà mes treballat (musculatura), però hi ha una evolució naturalista al cap (gest del rostre i cabells).
Aquesta escultura representa un atleta en actitud de repòsjustabans de participar en la sevaprova de llançament. Ésl’idealantropològic del grecclàssic. Te un equilibriperfecte entre vigor físic i intel·ligència, destresa i voluntat(cos i esperit), per representar-lo te unes proporcionsfísiquesseguint el cànon: el rostredividit en 3 partsiguals (el front, del front a la punta del nas i del nas a la barbeta). El rostre es seré, característic de l’època ja que mantél'excel·lènciaètica del seuèxit.
Policletva ferexperimentacions que consistien en donar vida a l'estàtua. Pitágoras va idear un çonjunt de lleismatemàtiques que va convinarambdiferentsmatisosobtinguts de l’observació de la natura. El seucànon ideal i la sevacomposició en contrapposto van instaurar un model que no nomes van adoptar i seguir elsseuscontemporanis. Va exercir una gran influencia en l’artROMà i al Renaixement, i va servir d’exemple per alsescultorsmés insignes (Miguel Angel).
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
Laocoont i elsseusfills es una esculturaexemptafet per AtenedoralsseglesIII/II a. C. l’escultura original està feta de bronzementre que la copia està feta de marbre, medeix 2’42m i té un estil hel·lenísticgrec, el seu tema ésmitològic i es troba en el museuVaticà (va ser trobada al 1506 a Roma).
Estàpresentat de manera frontal, entorn a la figura central es veu al sacerdotlluitant contra l’atac de la serp i sembla que elsseusfills no tinguinforça per alliberar-se’n. Aquí destaca el dinamisme i l’expressivitat. La seva estructura consta d’untriangleformat per els tres caps i hi ha una diagonal quecreua el grupdesde la part superior esquerra. Té algunintent de dinamismecreat per les serps, a més, serveixd’uníóamb les figures, provoca una sensació de tensiódelscossospròpia del períodeclàssic. En aquesta escultura elsinfantsestanmusculatscomadults (menor proporcions), té una gran representació de les emocions (hel·lenístic) que trenca amb la serenitat i l’equilibri, es capta el patiment (phatos) sobretot a Laocoont.
Es diu que el sacerdot de TroyaLaocoont va advertir sobre el cavall de fusta, una ofrena de Posidó i que dos serps van sortir del mar i van matar a Laocoont i elsseusfills van atacar a Troya. Elsgrupsescultòricsservien per decorar cases importants.
Te algunreferent del períodeclàssic (s, V/IV a. C.) el hel·lenístic, va evolucionar gràcies a l’experiènciatècnica del passat hi ha una influència posterior al “phatos” i del Barroc, con la tensió i el dinamisme.
EQÜESTRE DE Març AURELI
La escultura eqüestre de Març Aureli es un retrateqüestre amb autor desconegut i esta datat al s. II (any 176). El material empleat en aquesta escultura es el bronze daurat, medeix 4,24m i pertany al estil ROMà Imperial. Es un retrat commemoratiu i esta localitzat al museu Capitolini de Roma, la seva replica esta situada al PiatzaCampidoglio de Roma també.
Març Aureli (anys 121/180) va ser emperador l’any 161. Va tenir molts conflictes militars on destaquen les lluites contra els germànics, els parts i els sàrmates a Mesopotàmia. Va ser un home culte ja que no perseguia als cristians i va ser emperador en la etapa de màximaexpansió territorial, màxima prosperitat econòmica i cultural de Roma. Es van dur una gran producció de retrats i escultures.
Esta situat sobre un podi i es lleugerament mes esvelta que altres retrats seus de la mateixa època (idealització). El cavall te la pota dreta aixecada i ell vesteix una toga cenyida amb un cinturó i coberta amb un mantell militar. El retrat deixa enrere els models clàssic grec i se li confereix un caràcter de proximitat i transcendència amb molta cura dels detalls físics com els cabells, la barba, els detalls facials o el cap del cavall.També hi ha molt detallisme als plecs de les robes. La posició elevada i la mirada perduda donantsensacíó de de força, autoritat i transcendència, en conjunt, sensació de serenitat i equilibri compositiu per part de la pota del cavall que encara que està aixecada s’aguanta fermament a terra i conjuntament amb el braç es reforça la idea de pausa.
El tema central es la demostració del poder imperial i la magnificació (divinitat) de l’emperador que te un gest característicdels retrats d’August. Alguna crònica diu que sota la pota del cavall hi haviaesculpit un rei bàrbar. Va ser realitzada per la victòria de dues capitals dels parts (anys 161/166). Al 1538 va ser traslladada a la plaça Capitolina redefinida per Miguel Àngel, que va dissenyar el pedestal.
Esta cenyit al model original d’escultura eqüestre que consisteix en representar a l’emperador a cavall passant revista militar“allocutio” amb el braç aixecat per saludar. De l’època grega es conserven fragments d’un Kouros (s.VI a. C.) dalt d’un cavall (Cavaller Rampín). A l’Edat Mitjana la gran majoria d’aquestes escultures van ser foses per obtenir el bronze però va aconseguir salvar-se perquè la van confondre amb Constantí (va reconèixer el catalanisme com a religió) i gracies a això va servir com a model per nombroses escultures a l’Edat Mitjana i el Renaixement.
AUGUST DE PRIMA PORTA
L’August de Prima Porta es una escultura exempta creada l’any 20 a. C. Per un autor desconegut i feta amb bronze, aquesta, va desaparèixer i van haver de fer una copia l’any 14 amb marbre. Medeix 2,04m d’alçada i pertany al estil ROMà Imperial, es una escultura çommemorativa i està localitzada als Museus Vaticans.
L’autor es suposa que era un gran coneixedor de l'estatuària grega. Va ser trobada al 1863 a Prima Porta amb la qual es va inaugurar el prototip de retrat a peu imperial. Va ser encarregada pel Senat i portada a les províncies per tal de obtenir obediència. Suposa una mostra de submissió i de conquesta i a la vegada es un exemple de campanya política i propaganda igual que les monedes i altres representacionsartístiques.
August es troba dempeus i descalç sobre un pedestal, vestit amb una túnica i una cuirassa musculada amb relleus i una capa anomenada “paludamentum”envoltant-li la cintura i sostenida pel braç esquerre que li dona una lleugera diagonal. El braç dret està alçat en una actitud autoritària. Sota la cama dreta, una figura de Cupido a cavall d’un dofí que ajuda a sostenir el pes (a la original no hi era). Les seves composicions i proporcions reprodueixenles del Dorífor i utilitza el contrappostoque consisteix en mantenir el tors recte, elevat el maluc dret i flexionar la cama esquerra. El seu rostre es manté fidel a el del emperador, no està idealitzat com ho fan els grecs, sinó que mostren autoritat i humanitat; aquests Realisme també es visible als plecs del vestit, als complements i als relleus de la cuirassa. La part posterior no consta de Realisme ja que les imatges es col·locaven contra la paret. La peça original de bronze estava policromada amb colors vius com el vermell i el blau.
Aquesta escultura representa a l’emperador August (63 a. C./ 14) vestit de militar i motivant a les legions, tenia com a funció principal glorificar la figura de l’emperador. Els relleus de la cuirassa representen escenes amb deus i histories militars del personatge on destaquen Hispania (esquerre) i Gal·lia (dreta) que van ser petrificades per ell, a mes trobem a Tiberi (fillastre) i als protectors de la casa imperial Diana i Apol.Lo a la part inferior. En l’original el personatge portava el calçat propi de cap d’exercit i la copia va ser descalçada quan va morir per tal de garantir la entrada a l’Olimp. La imatge de cupido indica l’origen diví de Cèsar i deriva de les que hi ha a les figures gregues d’Afrodita.
Manté un paral.Lelisme amb el Dorífor de Policet i rep una influencia clàssica grega amb Realisme funerari etrusc. Va ser considerat l’inici de la tipologia escultòrica imperial, que va ser imitat per tot l’Imperi.