Comparació Descartes i Aristòtil

PLATÓ/ARISTÒTIL COMPARACIÓ POLÍTICA:

Introducció:

Plató i Aristòtil són dos autors Molt importants de la filosofia grega. Tot i que Aristòtil va ser deixebla de Plató, s’assemblen i es diferencien en varis aspectes.

Plató pensa Que la societat està dividida en 3 estaments:

Productors: format per artesans, Camperols, etc. La seva virtut es la temprança.

Guardians: encarregats de fer Complir les lleis i defensar la ciutat.

Governant: és la persona més Justa, encarregada de la justícia de la ciutat. Coneixen la idea del bé i de Justícia.

Plató afirma que una ciutat és Justa quan els 3 estaments es compleixen i la societat arriba a la idea del bé Comú.  La justícia sorgeix quan aquests Tres s’equilibren.

Per a ell, la millor forma de govern és la república.

L’estat Ha d'analitzar les capacitats de cada individu (la part de l'ànima que Predomina en ell), i en funció d'això:

Donar-li Un tipus d'educació

Assignar-li un rol, un paper dins de la societat (classes Socials diferenciades en funció d'aptituds).

Per Plató, l’educació és una arma política, el mitjà per Organitzar la divisió del treball i la societat.

La felicitat només és pot aconseguir vivint en societat.

Individu equilibrat=societat equilibrada

Societat ideal per Plató:

No hi haurà propietat privada.

No hi haurà l'esclavitud i homes i dones seran iguals Quant drets i funcions L'educació serà pública per a tothom.

S’abolirà família

Hi haurà una comunitat d'homes i dones (no matrimonis).

Aristòtil:

Per a Aristòtil l'home és un ésser social per naturalesa. Diu que l’ésser és un animal polític, hem de viure En societat ja que aïllats del grup no podríem sobreviure.

La vida a la Polis garanteix:

 La subsistència individual: proporciona els Recursos bàsics (p.E. Alimentació)

El Desenvolupament de les capacitats humanes

Per fer possible Aquesta convivència i solucionar els problemes, l'ésser humà utilitzà el Llenguatge i la RAÓ per distingir lo just i l'injust.

Aristòtil va estudiar els diferents règims polítics.

Tots Ells es corrompen i degeneren quan els seus governants deixen de ocupar-se del Bé comú:

Monarquía

Aristocràcia

Oligarquia

Timocràcia

Objectiu D’Aristòtil: veure quines condicions ha de tenir un govern per què els seus Ciutadans siguin felíços.

Per A Aristòtil, tota forma política que busqui el bé comú és correcta i adequada.

Els dos filòsofs afirmen que un No pot governar si no ha arribat a la idea del bé comú

PLATÓ/ARISTÒTIL COMPARACIÓ ANTROPOLOGÍA:

Els dos creuen amb el dualisme Antropològic, és a dir, ambdós consideren l’home com una uníó de l’alma i el Cos.

Cos: en aquest element els dos Filòsofs coincideixen en que el cos es mortal, material, utilitza els sentits i Es mutable.

Plató diu que el cos es com una Presó per l’alma i considera que lo ideal es que l’alma s’alliberi del cos.

Afirma que l’alma mai deixa D’existir.

Aristòtil diu que per ell l’ésser humà està dividit en Matèria i forma i aquests són substàncies interdependents. Si el cos es mort, L’alma deixa d’existir.

MATÈRIA (hyle): tot allò capaç de rebre una forma. Aquest terme significava origínàriament Fusta, material de construcció, l'element amb el qual construïm alguna cosa.

FORMA (morphé): organització i disposició de la matèria; la forma és el que fa que Les coses siguin el que són.

Aristòtil nega la immortalitat de L’alma.

Per Aristòtil, l’ésser humà, com La resta d’éssers vivents, és un ésser animat, té ànima. Per ell, ànima i vida Són pràcticament sinònims. L’ànima, és la que dona vida al cos.

Ànima i cos són complementaris, En canvi, per Plató, són oposats.

Tant Plató com Aristòtil afirmen Que l’objectiu de l’home es arribar a la felicitat. Per Plató consistirà en Arribar a la idea del bé a través de la virtut; mentre que per Aristòtil la Felicitat és un bé suprem i afirma que no se sap ben bé que es la felicitat i l’únic Que sap dir és lo que no es felicitat.

Segons Plató, l’educació no és un Procés que iniciem des de zero, sinó que cadascú ha de saber descobrir els Coneixements que tenim per naturalesa.

Els que arriben al coneixement, Han de dedicar-se i treballar a ajudar als altres per arribar al coneixement.