El Comerç Internacional: Avantatges i Inconvenients

El Comerç Internacional

És necessari comerciar amb altres països per tal d'obtenir els béns que no disposa el propi país. Aquesta carència de béns i serveis s'origina en els factors següents:

Factors que impulsen el comerç internacional

Els costos de producció

Depenen de la dotació de factors de producció així com la tecnologia que s'utilitza, influeix decisivament sobre els preus de venda a què s'ofereixen els diferents béns i serveis.

La demanda

Propicia el comerç internacional. Cada país, en funció de les peculiaritats socials i econòmiques, importa aquells béns que la producció nacional no satisfà adequadament.

Territori duaner

És una zona geogràfica en la que existeix lliure circulació de mercaderies i que no té per què coincidir amb les fronteres polítiques d'un país.

Especialització i avantatge comparatiu

Els països van descobrir fa segles els avantatges que implicava especialitzar-se a produir aquells recursos en què superen els altres o en què eren relativament més hàbils o competents a l'hora d'obtenir-los. L'intercanvi permet dividir el treball, així els països poden especialitzar-se en la producció d'uns quants béns i serveis específics amb més eficiència.

L'economista David Ricardo va exposar aquest plantejament, que actualment constitueix la pedra angular del comerç internacional, al principi del segle XIX. Segons la teoria de l'avantatge comparatiu, els països tracten d'especialitzar-se en produir aquells béns i serveis que poden intercanviar amb més eficiència al mercat internacional.

L'establiment de les relacions comercials beneficia uns països més que altres. Això ha donat lloc a dos corrents de pensament amb plantejaments diversos: el proteccionisme i el lliure comerç.

El proteccionisme

Actuacions dirigides a restringir l'entrada de productes per protegir la pròpia industria. Actualment les relacions comercials internacionals tendeixen a fomentar la lliure competència internacional, hi ha raons per prendre mesures. Les principals són:

• La protecció d'indústries considerades estratègiques per a l'interès públic, com l'armament.
• El foment de la industrialització i la creació de llocs de treball.
• El desenvolupament d'indústries emergents, sense una protecció adequada, les empreses de determinats sectors emergents no sobreviuen prou per a créixer i competir en igualtat de condicions amb empreses estrangeres.
• La recaptació de diners. Els països subdesenvolupats utilitzem molt aquest augment.

Mesures proteccionistes

Les mesures més utilitzades per frenar les importacions de productes d'altres països són:

• Gravar amb impostos les importacions. Els impostos de les duanes sobre les importacions s'anomenen aranzels i tenen l'objectiu d'encarir els productes estrangers perquè sigui més difícil competir amb els nacionals. Els aranzels poden ser:
  • Específics: estableix una quantitat fixa de diners per unitat física importada amb independència del valor de la mercaderia que s'importa.
  • Ad valorem (segons el valor): estableix un impost proporcional fix sobre el valor de la mercaderia.
• Fixar quotes o contingents limitats de productes estrangers: consisteix a limitar les quantitats de determinats béns que es poden importar.
• Establir polítiques comercials i industrials afavorides de les indústries nacionals i la seva expansió. D'aquesta manera les empreses nacionals competeixen amb avantatge sobre les estrangeres.
• Barres no aranzelàries. Aquestes mesures posen traves a les importacions.

La relació real d'intercanvi (RRI) és la posició relativa d'un país enfront d'aquells altres amb els quals comercia.

El lliure comerç

A les economies globalitzadores el lliure comerç es concreta en l'absència de barreres comercials entre els països, la qual cosa permet dur a la pràctica la idea sobre la qual es fonamenta la teoria de l'avantatge comparatiu: quan un país produeix béns i serveis en els quals no té cap avantatge comparatiu, malgasta recursos perquè podria obtenir-los a un preu inferior en el mercat internacional.

Arguments a favor del lliure mercat

• Major eficiència dels factors de producció, en especialitzar-se en aquells béns que li reporten avantatge comparatiu sobre la resta de països, un país incrementa les possibilitats de producció, la qual cosa redunda en els nivells d'ocupació i riquesa.
• Increment i foment de la competència. Com a conseqüència de l'entrada de competidors estrangers al mercat nacional, cal que les empreses del país siguin més eficients si no volen perdre la quota de mercat. Això afavoreix a la reducció de preus i l'augment de la qualitat i les prestacions dels productes.
• Major varietat i quantitat de béns i serveis. Sense el comerç internacional no tindríem alguns productes.
• Assoliment d'economies d'escala. L'aprofitament d'economies d'escala exigeix mercats amplis perquè cal augmentar la producció per reduir els costos. Per això les empreses busquen nous mercats en altres països, per aconseguir el volum de producció suficient i assolir les economies d'escala esmentades.